L’experiència i l’expertesa que les dones poden aportar en aquests canvis, no s’han de veure mai com una amenaça
 |
Com estava previst, dijous passat a la seu del Col·legi de Periodistes la consultoria d’acció transformadora hèlix3c va plantejar un “col·loqui entrevista “ sobre el tema de l’Economia del Coneixement. El president d’hèlix3c responia a qüestions plantejades per periodistes amb especialització en economia de tres diaris catalans. La Xarxa de Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere donava suport a l’acte, en el sentit de difondre la convocatòria, alhora que publicava un article previ, d’opinió a La Independent, sobre l’Economia del Coneixement i el gènere. L’acte que va aplegar una cinquantena de persones va ser molt lluït.
El professor Oriol va iniciar l’acte presentant la trajectòria personal i professional del president d’hèlix3c Pere Monràs qui va explicar el plantejament de l’acte com una reflexió conjunta sobre l’Economia del Coneixement des de la perspectiva del mètode sistèmic, contrari a l’acció reacció, incidint en les interrelacions de les persones i dels sistemes.
Va parlar de la complementarietat, tant necessària per millorar l’acció, per intervenir, de la forma més adequada, en la complexitat dels diferents camps d’actuació. El canvi permanent, va dir Monràs, requereix també nous models d’aprenentatge i d’intercanvi de coneixements. Canviar els patrons mentals i de retruc els comportaments és una tasca molt difícil, que requereix entrenament.
Dins aquest mateix concepte, creiem, que les dones ho sabem prou bé; solem dir que desmuntar peça a peça els paràmetres de la societat patriarcal és una feinada titànica! i diem que l’experiència i l’expertesa que les dones poden aportar en aquests canvis, no s’han de veure mai com una amenaça, sinó com una excel·lent oportunitat.
El debat es va establir amb la periodista Ariadna Matamoros de L’Econòmic i els periodistes Jaume Reixac i Gabriel Izard del Triangle i de Cataluña Económica respectivament, al voltant de temes econòmics i de canvi dels models productius, pensant en nous models cooperatius i col·laboratius. Les intervencion sempre van ser generalistes i no es va fer menció a la diferència de gèneres, que creiem que sol tenir connotacions ben diferents.
Si que van parlar durant el debat, del concepte d’empoderament, lligat al desenvolupament econòmic i social, per tal d’enfortir la capacitat de controlar la trajectòria.
La paraula empoderament, als anys 80 i 90, la vam aprendre de les feministes nordamericanes i franceses, que engrescaven al incipient moviment feminista de segona onada a Catalunya a la transformació dels col·lectius de dones per tal d’adquirir poder per prendre decisions i aconseguir els propis objectius. Afegien, que tant sols aconseguiríem canvis significatiu en el desenvolupament de les dones, si podíem qüestionar a fons l’estructura social on els homes sempre han tingut un paper privilegiat.
Així, entenem que l’Economia del Coneixement pot canviar les maneres d’entendre la vida, amb una nova cultura al servei de les persones, homes i dones, en una societat que, ara per ara, endevinem, si més no, desconcertada.
