No hay traducción disponible
De la mobilització de les dones, d’aquest 51% de la població, en pot dependre el resultat electoral del 27S. Diverses veus del feminisme afirmen que no es pot definir què és “justícia social” o “igualtat” sense comptar amb les experiències i necessitats de les dones.
Dones de la societat civil i dels partits comparteixen la decepció i la indignació amb què les campanyes i la cobertura informativa invisibilitzen les dones, així com les problemàtiques que afecten especialment les dones, però que tenen a veure amb el benestar del conjunt de la població.
En l’acte organitzat per Feministes per la Independencia, sota el lema “Dones per la Independència, Independència per a les Dones”, les dones en foren les protagonistes. Candidates de les dues llistes sobiranistes (CUP-Crida Constituent i Junts pel Sí) participaren aquest dissabte 19 de setembre en el diàleg proposat pel col·lectiu Feministes per la Independència sobre els motius de les dones per votar ‘sí’ el 27S i sobre la necessitat que la nova república catalana faci seu el lema que “Sense les dones no hi ha revolució”.
Les intervencions de les candidates reflectiren la diversitat de sensibilitats polítiques de l’independentisme. Però aquest no fou un acte més de campanya ni un mer debat electoral entre les dues llistes sobiranistes.
D’una banda, es feu un reconeixement a la genealogia de les dones que han fet seva tant la lluita feminista com la nacional, entre d’altres: Lola Anglada, Maria Mercè Marçal, Montserrat Roig i Montserrat Abelló. D’aquesta darrera poeta es recordaren les seves últimes paraules abans de morir ara fa un any amb què defensava el doble ‘sí’ en la consulta del 9N de 2014:
“Estic completament a favor de la consulta del dia 9 de novembre i fa temps que crec que el moviment popular al voltant d’ això té tanta o més força que el polític, perquè crec que tothom s’ adona que, a part del sentiment idealista que puguem tenir, serà beneficiós des de tots els altres punts de vista, sobretot en aquests moments en què es fa difícil trobar feina, ja que el fet que som un poble emprenedor ens obre moltes portes, com fins i tot es pot veure ara, però que seria molt més evident si tinguéssim
una plena sobirania. Per això, se’ m fa estrany queencara hi hagi gent que tingui por precisament en aquest aspecte. Òbviament, si no és per una causa de força major, no deixaré de participar-hi”.(*).
Montserrat Abelló
D’altra banda, els temes prioritaris durant el diàleg mostraren com la mirada de les dones fa repensar la ‘Política’.
S’inicià la conversa amb la urgència d’eradicar les violències masclistes, de desenvolupar la co-educació i d’assegurar la sostenibilitat de les polítiques d’igualtat al marge de les conjuntures polítiques, amb recursos suficients i amb la màxima prioritat política.
Es tractà la necessitat de transformar l’economia i la societat per tal de garantir la sostenibilitat de la vida, posant al centre la coresponsabilitat de dones i homes en la cura i recordant la responsabilitat de l’Estat a través les polítiques d’acció social i contra la pobresa – que té majoritàriament rostre de dona.
D’importància cabdal per a les dones, es considerà imprescindible que el nou Estat, des de la més absoluta laïcitat, ha de fer efectiu el dret de les dones al propi cos i el respecte per a la diversitat d’opcions sexuals i d’identitats de gènere. Així mateix, es qüestionà la necessitat que la Catalunya independent compti amb un exèrcit o sigui membre de l’OTAN, seguint la tradició de pacifisme, objecció de consciència i insubmissió de catalunya i recollint l’antimilitarisme feminista i el treball de nombroses associacions de dones per la pau i les mediacions.
Al llarg de tot el diàleg, es posà en valor la política transformadora de les dones, tot reclamant una nova forma de fer política a partir de lideratges basats en la col·lectivitat i que treballen amb i per a la col·lectivitat, així com els pactes de dones, dins i fora de les institucions, per fer possible un nou país que eradiqui el patriarcat de tots els espais de la vida pública i privada.
Finalment, les convocants a l’acte manifesten, fent seves les últimes paraules de la Montserrat Abelló: “No tenim por, i no temem les amenaces i coaccions de l’Estat espanyol, dels bancs o de les grans empreses. Ens sabem a prop d’un país lliure. Aprofitem l’oportunitat històrica que ens brinda el 27S i construïm després entre totes un país nou al servei d’una ciutadania lliure, sense importar el lloc de procedència”.
Vídeo Feminisme i Independència
