Per SinPermiso
Vicky Bolaños és periodista del programa Objectiu igualtat de TVE i una de les que investiga el cas del catedràtic denunciat per onze dones davant de la Universitat de Barcelona, Ramón Flecha.
SinPermiso: Formes part del grup de periodistes d’eldiario.es, RTVE… que al juliol vau publicar notícies relacionades amb les denúncies d’11 dones contra el professor del departament de Sociologia de la UB Ramón Flecha. Com va ser la investigació, com comença tot?
Vicky Bolaños: A començaments d’any, em va arribar una informació que un nombrós grup de persones havia abandonat el grup de recerca CREA de la Universitat de Barcelona. Feia temps que, des de l’entorn universitari, em van comentar que aquesta comunitat tenia un funcionament coercitiu, per la qual cosa vaig decidir estirar el fil. Vaig trobar el bloc afectadoscrea.org i em va cridar l’atenció que CREA ja hagués rebut denúncies el 2004 i el 2016 per manipulació i funcionament sectari, entre d’altres. Davant l’abandó massiu d’investigadores, vaig entendre que es podia tractar d’un assumpte rellevant.
Vaig començar a contactar amb persones que podien tenir informació i va ser quan ens vam trobar les diverses periodistes que vam publicar els reportatges al juliol, de L’entrellat (Ràdio 4-RNE), elDiario.es i InfoLibre, que havien arribat al mateix tema. Vam aconseguir trobar dones afectades, que estaven disposades a fer un pas i denunciar davant la universitat i vam acordar dur a terme les entrevistes conjuntament perquè no patissin una revictimització. Pel camí, vaig entrevistar moltes altres persones que confirmen diferents aspectes de la història, moltes no connectades entre si. Els relats es repeteixen i es confirmen patrons de comportament. És a dir, van ser onze dones les que van denunciar oficialment davant la universitat, però hi ha desenes de persones que, d’una manera o altra, han explicat que han patit els comportaments del catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, ara suspès, Ramón Flecha.
SP. Davant les acusacions d’algunes exmembres de CREA cap a Ramón Flecha, aquest grup i afins diuen que tot és un muntatge i un cúmul de falsedats. Què en pots dir?
VB. Efectivament, des que es van publicar els primers reportatges, el mateix acusat, Ramón Flecha, i persones que integren el grup CREA, han dut a terme molt de soroll en xarxes socials i en diverses pàgines web on publiquen articles. Em consta que també han fet intervencions públiques a jornades i congressos parlant d’aquest cas.
És sorprenent que la direcció de CREA, grup que té com una de les seves línies principals de recerca la violència de gènere, no hagi enunciat un “jo sí que et crec” des del primer moment o hagi obert una investigació interna. Ben al contrari, Flecha i la directora del grup, Marta Soler, van negar tots els fets immediatament, així com més membres del seu grup, que són acadèmiques i acadèmics de la UB i de més universitats espanyoles. En el meu cas, després de sentir les desenes de relats de les fonts de diferents territoris, crec que les hipòtesis que estan llançant no se sostenen.
Fletxa va utilitzar aquesta estratègia anteriorment. El 2016, a més, va interposar denúncies a periodistes, mitjans i al grup de prevenció sectària RedUNE. Els jutjats han donat la raó a linterès general i al dret a informar. Fins i tot el Tribunal Suprem ha confirmat diverses sentències que condemnen dones membres de CREA per difamació de persones que han denunciat assetjament.
SP. Sembla que l’actitud de la UB ha canviat respecte a denúncies anteriors contra el mateix catedràtic i el grup CREA i afins. A què creus que és degut aquest canvi d’actitud?
VB. La Universitat de Barcelona ja va fer una investigació al grup CREA el 2004. He tingut accés a l’informe que va elaborar aquesta institució a partir de diverses entrevistes a persones que van sortir i van denunciar fets molt greus. Recull conclusions que vaig plasmar en un dels reportatges: s’indica que el grup funcionava sota el “lideratge personal del doctor Flecha” i que “excedia l’àmbit estrictament acadèmic”; es van detectar “ingerències molt intenses a la vida privada dels seus membres, així com pràctiques i conductes de caràcter sectari”, “realitzar insinuacions de caràcter sexual i, en algun cas, realitzar conductes que les persones afectades han viscut com un assetjament sexual”.
En una de les entrevistes transcendeix que Flecha mantenia relacions sexuals amb subordinades, i això es va passar per alt a l’informe final de la UB. El 2016, les denúncies es van repetir. Les dues ocasions, els fets es van donar a conèixer a la Fiscalia i es van acabar arxivant. Suposo que el fet de basar-se en el funcionament coercitiu, no va ajudar que el cas continués endavant. Les sectes no són il·legals a Espanya i no hi ha delictes específics al Codi Penal, no podia tenir recorregut. Però tants testimonis coincidents, segons la meva opinió, indiquen que passaven moltes coses.
SP. L’assemblea feminista de la UB, que ha tingut una gran activitat en la denúncia del cas, ha estat objecte de tota mena d’atacs de gent afí al CREA i a les seves membres se les acusa de “falses feministes” i coses semblants. A què penses que és degut que davant les acusacions de tantes dones no s’exigeixi per part de les dones d’aquest grup i afins almenys que s’aclareixin els fets?
VB. Abans de respondre, crec que cal agrair a l’Assemblea Feminista de la UB que hagi portat la iniciativa a l’hora d’exigir responsabilitats, tant de bo hi hagués més col·lectius feministes que es pronunciessin davant el que crec que és el cas de suposats abusos més greus de tota la història de la Universitat al nostre país. La carta que van publicar l’endemà de saltar la notícia ja té més de 450 adhesions individuals i més de 50 col·lectius.
El que m’esperaria d’un grup que diu que està al costat de les víctimes és que, en un primer moment, haurien dubtat. Que s’haguessin interessat per aquestes dones i s’hagués obert una investigació davant dels fets tan greus a què al·ludeixen. En canvi, han divulgat diferents temes que no tenen a veure amb el cas que estem cobrint diversos mitjans, que són denúncies per coerció sexual, abús de poder, assetjament sexual, violència psicològica i explotació laboral per part d’una mateixa persona.
SP. Ramón Flecha, el grup CREA i afins asseguren a les seves xarxes que “apareixeran esquerdes al mur del seu anonimat”, referit a les denunciants. No es confon “anonimat” amb “anonimitzat”, com deia la periodista Violeta Assiego a eldiario.es?
VB. Tot apunta que s’intenta confondre l’opinió pública dient que són denúncies anònimes. Hem publicat els reportatges amb noms ficticis perquè, com diu l’afegitó, es pretén preservar la seva identitat per por de represàlies. Aquestes dones tenen una identitat i les seves declaracions reflecteixen fets molt greus ocorreguts al llarg de massa anys. Vistos els missatges i articles difosos per CREA -cosa que l’Assemblea Feminista ha descrit com a amenaces, difamacions i culpabilitzacions-, puc entendre aquesta mesura de seguretat.
SP. Hi ha investigacions de les periodistes que heu iniciat la denúncia al juliol encara per publicar? Pots donar-nos alguna indicació? I, finalment, com creus que seguirà el procés de les denúncies?
VB. No puc revelar res, però novament em remeto a la descripció del cas que fa l’Assemblea: “CREA domina centres educatius, barris, societats científiques, revistes, entitats”. Són múltiples vessants en què, aparentment, es repliquen comportaments.
Pel que fa a la investigació, la Universitat de Barcelona ha afirmat que donarà a conèixer els resultats un cop finalitzin els treballs, que es preveuen que portin molt de temps.
Com m’han comentat diverses fonts, la universitat ha estat el principal centre de captació per a Fletxa i ha tolerat una sèrie de comportaments malgrat totes les denúncies i la informació que han rebut tots els rectors. Espero que les denunciants i totes les persones implicades que han patit al llarg de tres dècades trobin justícia i reparació.
*Vicky Bolaños és periodista. Treballa al programa “Objectivo igualdad” de TVE
Font: www.sinpermís.info, 21-9-2025
