Un any més, el dia 8 de març, les dones de tot el món sortim al carrer per fer-nos visibles i per fer visible la nostra mirada sobre el món.
La lluita de les dones per aconseguir la igualtat política, jurídica i econòmica ha estat una gran experiència històrica que té els seus inicis en la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadania publicada per Olympe de Gouges, el 1793.
Una de les manifestacions més terribles de la desigualtat entre els homes i les dones i les discriminacions d’aquestes és la violència masclista, a la que avui també volem fer referència per condemnar amb fermesa qualsevol de les seves manifestacions i per manifestar, de manera contundent, que la lluita per a l’eradicació de la violència masclista i la superació dels estereotips que l’avalen és una prioritat del Govern de Catalunya. No podrem parlar mai d’igualtat ni de consecució dels drets de les dones si aquestes no poden viure en un país lliure de violència masclista, un país, una societat, que faci impensable l’agressió física, psíquica o econòmica a la meitat de la seva població. És en aquest camí cap a la igualtat de drets que ens hem de trobar tots i totes, un camí de treball, de responsabilitat i d’esperança.
A Catalunya, el camí emprès pel que avui coneixem com el “moviment de dones” va començar també fa molts anys, i va ser durant la dècada dels anys 20 i 30, que les dones es van mobilitzar de manera organitzada per reivindicar el dret d’expressar les seves posicions polítiques i de participar de manera activa en la vida política.
Milers de dones, moltes d’elles encara avui anònimes, van trencar esquemes i van transgredir els límits de les convencions socials, posant en qüestió la divisió entre l’àmbit privat i el públic, i desafiant l’imaginari masculí amb nous estils de ser dones.
Totes aquestes passes no van ser fàcils, sinó que, ben al contrari, les protagonistes es van trobar amb la resistència de les seves parelles, de la seva família i, fins i tot, en ocasions, amb la represàlia política. Les dones van fer política des de les institucions de govern i des dels partits i les organitzacions, però també de manera informal, quotidiana i anònima van posar en pràctica la seva pròpia manera de participar en el debat sobre el model de país que volien. Els esforços de totes aquestes dones van resultar fonamentals per transcendir el seu temps i fer possible importants avenços cap a la democràcia i el progrés al nostre país.
La lluita de les dones durant aquells primers anys del segle XX no va ser només una lluita per a la concessió del dret al vot, sinó que també va ser una lluita per a la igualtat, el respecte i la justícia.
Es tractava d’eradicar el fet que les dones tinguessin una posició particular en una determinada estructura per determinació del sexe, i de posar de manifest que la categoria sexual no quedava implícita en la categoria social, pròpia de l’estatus atribuït en el marc d’un sistema patriarcal. La conquesta del vot, va ser alguna cosa més, va ser la conquesta d’un espai, la conquesta del dret de parlar i de ser escoltades.
Avui, les dones podem exercir de manera lliure el nostre dret de vot, però encara persisteixen resistències al canvi d’una determinada visió de la realitat, que s’ha manifestat al llarg de la història, i que considera que, la vida pública, sobre la qual es sustenta el desenvolupament de les institucions, ha de regir-se per categories sexuals, de manera que només els homes podem ésser en els llocs de més alta decisió.
Per això avui, quan s’han complert 80 anys de l’accés de les dones al dret de vot, des del Govern de la Generalitat volem, en primer lloc, recordar i retre homenatge a totes les dones que van defensar la instauració de la democràcia al nostre país i que es van comprometre en la construcció d’una societat on les dones poden exercir lliurement la seva participació directa en la vida pública, en igualtat amb els homes.
Volem, també, manifestar el nostre desig i la nostra voluntat de continuar avançant perquè les dones puguin accedir en igualtat de condicions i d’oportunitats als llocs més elevats en la presa de decisions. Perquè el fet que les dones actuïn i estiguin presents en l’àmbit polític és molt important pel que suposa d’adquisició de l’autèntica ciutadania. La igualtat de drets i fets entre dones i homes és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna. Els rols que, tradicionalment, han desenvolupat dones i homes a la societat estan experimentant, actualment, una important transformació. La major participació de les dones al mercat de treball productiu, el seu major accés a tots els nivells educatius, a la formació i a la cultura i, en menor mesura, als àmbits de presa de decisions, estan generant uns canvis socials favorables per avançar en el camí cap a la igualtat efectiva de dones i homes.
És important que les dones surtin de la privacitat i passin a ser presents en la vida pública, perquè això significa, per una banda, ser presents en el centres de decisió i decidir, i per una altra banda, una cosa encara més important, ser públiques, ser vistes, ser conegudes pel públic, oferir, en poques paraules, una imatge de normalitat.
És necessari, en aquests moments d’extraordinària importància de la imatge, veure com la dona és a la política. Però cal donar un pas més endavant i ser a la política fent que aquesta es transformi, fent política d’una altra manera i trencar la distància entre allò públic i allò privat. Les dones poden aportar elements bàsics per aquesta transformació gràcies a la seva experiència única de ser, al mateix temps, a l’àmbit privat i al públic, ja que poden utilitzar positivament totes dues experiències.
Des del Govern de la Generalitat i la resta d’institucions publiques del país, considerem fonamental el treball de creació de nous models d’organització social i política, més flexibles, oberts i plurals, en què apareguin, com a elements rellevants per a la identitat individual i social, les diferències i la diversitat de necessitats que els éssers humans, dones i homes, han de poder tenir per conviure en democràcia, amb igualtat i amb respecte, i construir, així, un nou model de ciutadania que garanteixi el reconeixement, l’apoderament i la participació activa de les dones. Aquest és el gran repte que tenim al davant, i el volem assolir amb la col·laboració i la complicitat de totes les administracions, les institucions, els agents socials, i dels homes i les dones del nostre país, perquè només així és possible fer-lo realitat.
