Diversas entidades, asociaciones, y grupos feministas y pro-derechos de los niños/as del País Valencià, entre otros Custodia en Positivo, la Intersindical Valenciana i el moviment feminista, exhortan a que se muestre un contundente rechazo ante el apoyo que la Conselleria de Gobernación valenciana está dando a la celebración del IV Congreso SAP (Síndrome de Alineación Parental) y Custodia compartida, un congreso que difunde un síndrome no demostrado científicamente y que es habitualmente utilizado contra las madres, en concreto contra aquellas que han sufrido malos tratos.
Las asociaciones piden que se envíen escritos de rechazo a partir del mismo formulario de contacto que la Consellería tiene en su página web.
Así mismo, las entidades han puesto en marcha campañas en Actuable en las que se solicita la participación. Las direcciones son las siguientes:
http://actuable.es/peticiones/por-anulacinn-del-iv-congreso-internacional-sap-y-custodia
http://actuable.es/peticiones/no-al-iv-congreso-internacional-sap-y-custodia-compartida
http://actuable.es/peticiones/muevete-contra-congreso-internacional-sobre-sap-y-custodia
D. Serafín Castellano, desde la Conselleria de Gobernación, es uno de los impulsores de la nueva Ley de familia de la Comunidad Valenciana, ley que las entidades califican de “aberrante”, y sobre la cual las entidades piden también que se preste atención, a causa del “retroceso” que implica y también ante su anunciada extensión al resto de España.
La Intersindical valenciana informa que ha hecho llegar a la Conselleria la carta que se reproduce.
“Hnble. Sr. Conseller de Gobernació. D. Serafin Castellano,
Intersindical Valenciana ha tingut coneixement de la celebració de l’IV Congrés Internacional SAP i Custòdia Compartida a celebrar a València els dies 29 i 31 de març. Congrés en el qual col•labora la Generalitat Valenciana, Consellería de Gobernació, segons podem comprovar en esta web.
Aquesta suposada Síndrome d’Alineació Parental, SAP, proposada en 1985 per Richard Gadner -metge nord-americà- consisteix en un desordre segons el qual una xiqueta o xiquet denigra i insulta sense justificació a un dels seus progenitors, suposadament motivat per l’altre. En la realitat només se li imputa a la dona aquesta manipulació cap a les criatures per a enfrontar-les al seu pare, i en la majoria dels casos en casos de violència de gènere.
L’inventor d’aquesta falsa síndrome és un defensor de la pederastia, com es pot comprovar en les seues publicacions, d’on podem traure frases com aquesta: “la pedofilia pot millorar la supervivència humana servint a propòsits procreativos”.? Després de vint-i-sis anys, ni l’Organització Mundial de la Salut ni l’Associació Americana de Psiquiatria, dues institucions reguladoradores de sistemes diagnòstics utilitzats en tot el món, han reconegut que l’alienació parental existisca com entitat clínica objecte de diagnòstic. En més de vint anys, no existeixen evidències empíriques suficients que donen suport la suposada síndrome.
Quant a l’Estat Espanyol, el govern va recomanar en els òrgans judicials no fer ús d’ell per la falta de rigor científic i per estar demostrat que sempre va en detriment de les dones i menors en els casos de violència de gènere i d’abusos sexuals, sent aprofitat pel maltractador per a seguir exercint la seua violència contra la expareja i les i els descendents.
Malgrat tot açò, desgraciadament la falsa síndrome s’al•lega cada dia amb més freqüència en la justicía espanyola, entre altres coses pel suport de conferències com aquesta, sent utilitzat reiteradament per homes acusats de maltractament i/o abús sexual per a la seu defensa.
D’altra banda, la imposició de la custòdia compartida per via judicial sense acord de mares i pares, sustentada en la mateixa ideologia patriarcal de la falsa Síndrome d’Alienació Parental, lluny de ser cap solució màgica, perjudica greument el benestar psicosocial de les i els menors, tant per l’alternança de residència com per l’exposició directa i continuada al conflicte.
Existeix una autèntica patologia psíquica en menors provocada per la imposició de la custòdia compartida. Si aquesta falsa síndrome d’Alineació Parental està causant danys irreversibles en les criatures dels quals caldrà exigir les oportunes responsabilitats, no s’entén que una institució pública done suport a un congrés per a la seua difusió.
Per tot allò exposat, Intersindical Valenciana li exigeix a eixa Consellería done les ordres oportunes a les persones organitzadores d’aquest IV Congrés perquè no se celebre”.
Más información:
http://custodiaenpositivo.blogspot.com/
http://contralacustodiacompartidaimpuesta.blogspot.com/2012/03/sobre-el-iv-congreso-postmachista.html?spref=tw
