La dona gitana ha estat un dels temes que millor tractament ha rebut per part de la premsa espanyola
Juan de Dios Ramírez-Heredia, Sebastián Porras (moderador), Francisca Perona i Sílvia Rodríguez al CPC
“El poble gitano i la premsa” ha estat el primer debat de l’any que ha realitzat la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Hi han participat Sílvia Rodríguez Gómez, responsable de comunicació d’Unió Romaní; Francisca Perona Cortés, presidenta de l’entitat Veus Gitanes-Rromane Glasura i Juan de Dios Ramírez-Heredia, president d’Unió Romaní.
Juan de Dios Ramírez-Heredia, Sebastián Porras (moderador), Francisca Perona i Sílvia Rodríguez
El poble gitano constitueix una de les realitats culturals que conformen la identitat d’aquest país. Al llarg del temps s’ha anat construint una imatge de la comunitat gitana definida, fonamentalment, per generalitzacions, prejudicis, estereotips. “Som bruts, som traficants de drogues, som delinqüents, o bé, som artistes enduendados que anem pel carrer cantant i ballant les 24h del dia”. Així obria el debat el periodista i moderador de la taula, Sebastián Porras, mostrant una imatge social que sovint es té del poble gitano i que, en molts casos, representen també els mitjans de comunicació.
Silvia Rodriguez va presentar l’estudi que ha coordinat ¿Periodistas contra el racismo? La prensa espanyola ante el Pueblo Gitano,on s’analitzen les notícies publicades, al llarg del 2011, sobre la comunitat gitana en el conjunt de la premsa espanyola. En l’estudi s’han analitzat més de 3.000 notícies, procedents de 247 mitjans de comunicació.
Un dels temes estudiats és el de les dones gitanes que, en el 2011,van representar només un 2, 46% del total de notícies. El que sí és important ressaltar és que ha estat el segon tema més positiu de tots els analitzats (una trentena aproximadament). Segons la coordinadora de l’estudi és una dada molt encoratjadora per a les dones gitanes, ja que a diferència d’altres temes, en el 34% de les informacions on surten dones , aquestes han estat tractades de forma positiva i no discriminatòria. Andalusia ha estat la comunitat que més i millor ha tractat la temàtica de dones gitanes, sens dubte, l’enorme riquesa del moviment de dones gitanes andaluses amb els seus històrics i potents lideratges hi ha tingut molt a veure.
Una de les realitats que constaten es que a la premsa continua apareixent el grup ètnic, en contra dels consells dels codis deontològics, on es recomana no incloure’l si no és estrictament necessari per a la comprensió global de la notícia. També volen insistir en l’escassa utilització de fonts gitanes a l’hora d’abordar les informacions. Segons va explicar Silvia Rodríguez, només en el 30,18% dels casos s’ha comptat amb fonts gitanes per a contrastar la informació “però ens sembla que encara falta bastant per a que les notí cies sobre el poble gitano estiguin contextualitzades i contrastades. Tot i que som conscients de la precarització del sector i que els companys i companyes no tenen gaire temps per a fer la seva feina”.
Un altre aspecte negatiu és la utilització d’un llenguatge estereotipat i ple de tòpics per a descriure a la població gitana i l’abús de la generalització, no es parla en concret d’una persona sinó que es condemna tot un poble. També s’utilitzen sempre una sèrie de paraules com “clans”, “patriarques”… sense contextualitzar la informació, i sense saber, en molts casos,realment de què estem parlant.
Pel que fa al tipus d’informació, la majoria han estat breus i han aparegut en les seccions de societat i política. Només un 2% d’aquestes notícies han estat portada en els mitjans de comunicació.
Voces gitanes. Rromane Glasura
Francisca Perona i Sílvia Rodríguez
La intervenció de Francisca Perona va suposar conèixer una bona pràctica realitzada des d’una ràdio online.Fa uns quants anys, un grup de dones gitanes que treballaven en diferents projectes socials van posar en marxa un programa de ràdio per Internet, anomenat “Voces gitanes. Rromane Glasura”. Segons explica Francisca, “les polítiques estaven destinades a la formació, l’educació l’apoderament de les dones gitanes, però estaven enfocades des d’una perspectiva: la integració. La integració del meu poble cap a la societat majoritària, i en cap moment hi havia un qüestionament d’això”.
Es van adonar que amb les noies joves havien de treballar l’apoderament, però també calia incorporar aspectes culturals propis. “La joventut gitana, igual que la paia, està molt lligada a la informàtica, a les xarxes socials i, per tant, calia buscar un projecte innovador, que tingués en compte les noves tecnologies i donés visibilitat, promoció i difusió a la cultura gitana, sobretot, des de la nostra pròpia visió, ja que som una cultura àgrafa”.
I així va néixer la proposta de promoure la participació social i cultural de les dones gitanes a partir de la creació d’una ràdio per Internet www.vocesgitanas.net, totalment gestionada per dones gitanes, amb una producció pròpia que aporta opinió, reflexió i diàleg entre cultures i que mostra, també, la diversitat de veus i d’identitats gitanes.
“Voces gitanes. Rromane Glasura”, trenca estereotips, tòpics i prejudicis i ha esdevingut una xarxa d’intercanvi entre dones gitanes i no gitanes, de diferents barris de Barcelona. L’experiència ha estat molt positiva, segons afirma Francisca, ja que han pogut treballar amb moltes noies gitanes, que s’han involucrat de ple en el projecte, i ara toca reflexionar sobre el que han construït i com volen continuar.
L’última intervenció la va fer el president d’Unió Romaní, Juan de Dios Ramírez-Heredia, tot un símbol per a la seva comunitat, doncs, ha estat el primer diputat d’ètnia gitana en el Congrés (1977-1986), i també, en el Parlament Europeu (1986-1999). Per a Ramírez-Heredia, el programa estrella d’Unió Romaní és l’estudi ¿Periodistas contra el racismo?,sobretot en uns moments on els actes vandàlics a Europa, contra la població gitana, estan creixent de forma alarmant. Aquest ha estat el novè informe que realitzen des de l’any 1995, ara, Unió Romaní s’està plantejant fer un estudi comparatiu per a identificar algunes tendències .
Juan de Dios Ramírez-Heredia durant la seva intervenció
També es va mostrar satisfet amb la lluita que han portat des de la seva entitat contra aquesta cultura no escrita del seu poble, i que han combatut amb l’edició del diari Nevipens Romaní (Notícies gitanes), de periodicitat quinzenal, i que es va crear fa 26 anys.
Com va manifestaral llarg del debat “de poc serviran els esforços de tota mena per tal de treure de la misèria i la marginació a part de la comunitat gitana, si prèviament no hem guanyat la batalla en els mitjans de comunicació”.
