La promoció de la participació ciutadana és un dels principals objectius de la Diputació de Barcelona, com a estratègia transversal de les polítiques locals i per tal d’implementar una veritable democràcia participativa als municipis barcelonins.
Una de les seves darreres apostes n’ha estat el seu impuls a través de les eines digitals, tot adherint-se al conveni que van signar l’Ajuntament de Barcelona i Localret per a compartir la infraestructura de programari lliure Decidim.Barcelona amb altres municipis barceloníns per tal d’articular-hi futurs processos de participació online (veure article Decidim: una eina clau que arriba a sis ciutats metropolitanes amb l’ajut de la Diputació de BCN)
Des de la DIBA s’entén la participació ciutadana com el dret de la ciutadania d’intervenir, de manera individual o col·lectiva, en la definició i l’aplicació de les polítiques públiques de l’ajuntament a través de processos de consulta, deliberació, decisió, implementació i avaluació.
I és que, en els darrers anys, la participació ciutadana a la demarcació de Barcelona ha canviat significativament; el paper de la ciutadania en les polítiques locals ha estat cada cop més significatiu, passant de les tradicionals formes de govern representatives a les noves formes de governança participativa.
Així, segons el diputat d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Antoni Garcia Acero, “els exercicis de participació ciutadana contribueixen a una major transparència en l’assignació dels recursos municipals i faciliten la implicació de la ciutadania en els afers locals”.
El suport que la DIBA ofereix als ens locals pren diferent formes, com el suport econòmic i tècnic als municipis; aquest darrer any, per exemple, s’han subvencionat prop de 110 projectes municipals i s’ha realitzat més de 100 assessoraments a més de 60 municipis. També ofereix formació a càrrecs electes i tècnics municipals i fomenta una ciutadania més activa a través de la provisió d’allotjament per a portals d’entitats o d’accions de sensibilització i formació per a la ciutadania i teixit associatiu a més de 30 ens locals i 264 entitats de la demarcació. Tot plegat, el pressupost global de participació, sense comptar amb els recursos personals tècnics, és d’1 milió d’euros.
Com a experiències innovadores, s’està treballant en un nou Reglament tipus de participació ciutadana, s’ha iniciat la col·lecció Quaderns de Participació Ciutadana, s’està desenvolupant una nova guia didàctica per aquells municipis que volen fer pressupostos participatius i es realitzen sessions d’actualitat sobre participació amb polítics i tècnics municipals per tal de conèixer i debatre sobre els principals reptes a aquest àmbit d’actuació.
Noves formes de participació
Un dels nous reptes, però, ha estat el de l’eclosió de les noves tecnologies i la seva incidència en el camp de la participació ciutadana, que ha fet que des de la Diputació de Barcelona s’hagi treballat de manera prioritària en àmbits com el de la tecnopolítica. Aquí s’encaixaria el suport per tal de implementar la plataforma de participació ciutadana Decidim a la demarcació de Barcelona però també iniciatives com la que es va donar suport a l’Ajuntament d’Argentona l’octubre passat.
L’Ajuntament d’Argentona va realitzar, entre el 3 i el 9 d’octubre, una consulta ciutadana per tal de prioritzar les inversions del pressupost de l’any 2017, en el marc del procés de pressupost participatiu. La Diputació de Barcelona, com a prova pilot, va donar suport tècnic al consistori per oferir la modalitat de vot electrònic, que finalment va triplicar el presencial.
Segons l’alcalde del municipi barceloní, Eudald Calvo, pel seu consistori la participació ciutadana activa en les polítiques municipals ha estat una prioritat des del principi, sent el procés de pressupostos participatius el més important; “ha estat un procés molt llarg que va començar a principis d’any amb 300 o 400 propostes diferents que van sorgir directament de la ciutadania i que es van treballar en grups de treball de ciutadans voluntaris amb l’ajut de dinamitzadors externs i que després els tècnics van valorar i quantificar fins a reduir-se a 10 que es van poder votar amb urna a l’ajuntament o telemàticament des de casa o des del mòbil”. Aquesta part de programari és la que va desenvolupar la DIBA amb el suport d’una empresa externa i que va resultar tot un èxit, ja que un 60% dels votants van fer-ho de manera telemàtica.
“Això posa de manifest que la promoció d’aquest sistema de votació fomenta la participació i la implicació de la ciutadania i, per tant, millora la qualitat democràtica dels municipis”, destaca l’alcalde d’Argentona, on els 4 projectes més votats, amb una inversió prevista de 500.000 Euros van ser: reparació del pavelló municipal, millora de les voreres, construcció d’una piscina coberta i un de millora dels parcs infantils.
Però el procés participatiu no va acabar aquí: a mesura que es desenvolupi l’execució del pressupost, una comissió ciutadana farà el seguiment de la mateixa; aquesta comissió serà triada pel Consell de la Vila, que és l’òrgan del municipi que gestiona la participació i que està format per representants de les entitats del poble i per ciutadans individuals. A més del Consell de la Vila, Argentona també compta amb altres òrgans participatius estables, com ara el Consell de la Infància, per a fer que la visió dels infants sobre el municipi tingui incidència a les polítiques públiques, format amb nens i nenes representants de totes les escoles del poble, i que es va iniciar aquest darrer any també amb l’acompanyament de la Diputació de Barcelona.
Per a Eudald Calvo, el principal obstacle per a la participació en aquest tipus de processos és que “el procés és llarg i lent i el repte és que la gent aguanti tot el temps”. De fet, van patir per la implicació de la gent en la votació, que finalment va ser d’un 9% del cens, un índex superior a la mitjana en aquest tipus de processos. “Costa molt fer participar a la gent però estem contents perquè sabem que tenim molt d’espai per créixer”, expressa l’alcalde del municipi barceloní, on ja ha començat el procés participatiu pels pressupostos de l’any que ve.
Adaptar-se als nous temps
Tot i que la participació ciutadana ja porta un llarg recorregut en el marc dels municipis barcelonins, sobre tot a partir dels anys 90, en els darrers anys s’ha produït un canvi de paradigma fruit dels canvis econòmics, socials, polítics i tecnològics. Segons el diputat d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Antoni Garcia Acero, “el principal canvi que s’ha generat és que, cada cop més, l’impuls de la participació ciutadana no es dona des de les pròpies institucions sinó que és la ciutadania la que reclama més i millor participació en les decisions i l’acció de govern”.
Però si hi ha un repte especialment destacat es el de l’eclosió de les xarxes social, que està sent determinant en l’àmbit de la participació ciutadana; la connectivitat i la capacitat de relacionar-se amb altres a través de la Xarxa, està configurant també noves pràctiques de participació ciutadana i innovació social, fora de l’àmbit institucional. Així, s’ha d’afrontar el repte d’incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació aportant més pes a la transparència i les dades obertes, tot fent una escolta activa de les xarxes socials i aprofitant-ne les avantatges per fomentar la participació ciutadana on-line.
Davant d’aquest nou context, doncs, segons el diputat Garcia Acero, “la Diputació de Barcelona està actualitzant el suport i els productes que ofereix als ajuntaments de la Demarcació de Barcelona, com en el cas dels recursos digitals, per tal d’adaptar-los al nou context i les noves necessitats que els equips de govern i els equips tècnics dels ens locals tenen”.
