No hay traducción disponible
En la relació del treball productiu i la cura de la vida s’estan qüestionant els pocs avanços al nostre país en l’objectiu d’avançar cap a la igualtats entre dones i homes
Continua el cicle de xerrades crítiques sobre les polítiques que s’estan aplicant davant de la crisi, organitzat per diferents col·lectius* del Baix Montseny que està comptant amb ponents de reconeguda solvència i amb una important presencia de públic.
Al més de gener, Arcadi Oliveres (Professor de Economía Aplicada) a Llinars del Vallès i Miren Etxezarreta (Catedràtica d’Economia) a Sant Antoni de Vilamajor, qüestionaven les receptes neoliberals de la UE davant de la crisi, que impliquen la pèrdua de condicions de treball i dels mitjans de supervivència per a moltes persones, i denunciaven l’afany especulatiu dels mercats en un mon cada cop més global. Globalització que a més està imposant una disminució del caràcter democràtic dels estats. Reivindicàvem la participació social com una alternativa a aquesta pèrdua de democràcia i consideraven el moviment dels indignatsi indignades i les diferents manifestacions i accions locals com un bon camí en aquest sentit.
El dia 29 de febrer a Cardedeu prenia la paraula Joan Subirats (Catedràtic de Ciències Polítiques de la UAB) i l’1 de març a Llinars ho feia Antonio Turiel (físic i investigador del CSIC).
Subirats en una xerrada que portava per títol “Quina democràcia per a quina societat? La crisi de la política i les alternatives de canvi a debat”, va plantejar a les prop de 150 persones que van acudir al Teatre Esbarjo de Cardedeu que no ens trobem davant d’una crisis econòmica sinó davant d’un canvi d’època. Va parlar sobre els canvis tant profunds que s’estan produint en el capitalisme i en les formes de treball, un quart de les transaccions financeres no les fan persones sinó màquines programades. És el canvi d’un capitalisme productiu a un d’especulatiu que desestructura la vida de les persones i per a Subirats, com explica Sennet al seu llibre “ La corrosión del carácter”, afecten a la pròpia personalitat dels individus. El res a llarg termini, la inestabilitat i la vulnerabilitat laboral i social s’imposen.
Subirats també va fer referència al sociòleg Zygmunt Bauman, autor del concepte «modernitat líquida», per a definir l’estat fluid i volàtil de l’actual societat, on la incertesa per la vertiginosa rapidesa dels canvis ha debilitat els vincles humans. El que abans eren nexes potents ara s’han convertit en llaços provisionals y fràgils. Es mercats es desterritorialitzen i en aquesta situació el paper de l’estat nació es dilueix.
I, en la relació del treball productiu i la cura de la vida s’estan qüestionant els pocs avanços aconseguits a les últimes dècades al nostre país en l’objectiu d’avançar cap a la igualtats entre dones i homes. Quan encara queda molt camí per endavant, sobre les dones continuen recaient les tasques domèstiques compatibilitzant una doble jornada laboral, i a les empreses les discriminacions salarials, la menor promoció de les dones etc. continuen, els drets adquirits a les empreses estant a punt de desaparèixer amb la nova reforma laboral que les afectarà encara més negativament a elles. I tot això amb un model productiu depredador de recursos. Uns recursos escassos que es malmeten constantment per la cobdícia d’uns pocs.
Tots aquests canvis fan que no podem tornar al punt de partida, res serà com abans. El creixement actual ens porta al desastre i cal agafar una altra senda. Cal una política a nivell superior a l’estatal i cal treballar a nivell local restituint els elements de lo cooperatiu.
Aquests reflexions enllaçaven amb el punt de partida d’ Antonio Turiel a la seva xerrada “La fi del petroli. Perquè aquesta crisis no acabarà mai? Segons aquest físic estem davant d’una crisi de sostenibilitat del sistema producte de quatre crisis; de l’economia financera, corrupció política, crisis energètica, i crisi ambiental.
Dins d’aquesta crisi de sostenibilitat del sistema ell “com a científic”, es va referir a una pota, la crisi energètica i sobre tot a La teoria del Peak oil que és refereix al moment en que la producció mundial de petroli arriba al seu màxim. A partir d’aquí s’inicia una caiguda que a l’inici és lenta però que es va accelerant. De fet dels 15 principals productors només 5 no han arribat ja al peack. D’aquests, l’Aràbia saudita ho farà a l’any 2014.
Tenint en compte que als recursos energètics no s’accedeix a un ritme constant i que s’extreuen fins que es guanya energia en el procés d’extracció això portarà inevitablement al Oil Crash i a la inviabilitat d’una societat basada en energies barates, com el petroli. Ens troben ja en una crisis de recursos i cal plantejar-nos la següent pregunta: “ És possible créixer de forma infinita en un planeta que és finit?”. Segons Turiel el sistema es col·lapsarà si es treballa en la idea de mantenir l’actual model econòmic.
El cicle de xerrades continua, però totes les persones expertes que han intervingut fins ara coincideixen. Estem davant d’una crisis de sostenibilitat del sistema que tanca una època. Son necessàries noves mesures econòmiques, ecològiques, socials, energètiques, ambientals i sobre tot polítiques, que de moment no són al cap de la gent que mana.
*Entitats convocants: Àgora Vilamajor, Amics del Mall, Assemblea Popular de Hostalric i rodalies, Banc del temps de Cardedeu, Cardedeu x un món millor, Cardedeu Vital, Indignats de Cardedeu, Indignats de Llinars, La Coordinadora de Llinars, Plataforma Stop Kàrting de Llinars i l’ Associació Vilanimal.
