Aquest congrés neix d’una voluntat de reflexionar sobre un territori encara molt verge. És un espai que es troba a la cruïlla de dos camps definits: el nacionalisme -concretament les nacions sense Estats- i el feminisme. És evident que com més avancem en el temps, més s’aproximen aquests dos terrenys tot i que encara calen molts esforços per unir-los. I és que les dificultats per avançar, per emplenar aquest buit que s’erigeix enmig d’aquests camins marcats, indiquen un problema de base pel que fa a les identitats de cada grup, que mostren sovint una única línia ideològica dominant.
El congrés “Dones i Nacions” és la veu d’un grup de recerca de diverses Universitats dels Països Catalans i d’arreu del món que treballa la qüestió femenina a diverses nacions com ara, la basca, la gallega, l’escocesa, la irlandesa, la quebequesa, les nacions post colonials, i evidentment la catalana.
Amb el conjunt d’esforços de totes aquestes dones investigadores i evidentment de l’organització dels Premis Octubre de València, aquest esdeveniment ha permès, durant quatre dies, obrir un espai de reflexió i contrast sobre la situació de les dones dintre d’unes determinades nacions.
Si el primer dia es plantejava una mirada general i àmplia entre les dones occidentals i orientals, i específicament es va treballar sobre la integració dels cossos de les dones orientals en occident, a partir del segon dia, les narracions de les identitats nacionals van prendre un pes específic tot centrant-se d’una banda en el territori digital i de l’altra, i com a contrast, en el territori saharauí. Les polítiques europees, tant pel que fa a la basca com a les d’Europa de l’Est es van analitzar a fons el tercer dia. En canvi, divendres, es va retre un petit homenatge a la gran escriptora quebequesa Marie Célie Agnant. Després de la seva conferència sobre les dones afganes i la guerra, es va proposar la lectura dramatitzada d’una part de la seva obra més coneguda –Le livre d’Emma- que narra el poder de les dones negres a través dels seus drames més terribles. La conferència de clausura va córrer a càrrec de M. Àngels Roque tot retornant-nos la mirada cap a la nostra cultura més pròxima: la mediterrània.
En definitiva, aquest ha estat un Congrés que ha plantejat aspectes necessaris per a les futures investigacions sobre la temàtica de dones i nacions. I és que, hem de tenir en compte que és necessari arrelar la problemàtica de les dones dins els seus territoris per tal de mostrar que la construcció del subjecte femení es basteix mitjançant una gran diversitat d’aspectes contextuals que acaben enriquint-lo. O més ben dit, tant la problemàtica de gènere com la nacional acaba finalment retroalimentant-se.
Laia Climent, Universitat Jaume I
Coordinadora del Congrés Dones i Nacions