Mel de Lima és feminista descolonial, activista i actualment integrant de la col·lectiva Madrecitas.
Fa més de vint anys que viu a Catalunya i des de sempre ha estat compromesa amb els drets humans de les dones migrades, sobretot, en la defensa del dret a l’accés a l’habitatge de les famílies monomarentals, per una vida i habitatge dignes. I amb ella dialoguem perquè ens expliqui com va sorgir Madrecitas i en quin moment organitzatiu es troben.
Com va sorgir Madrecitas?
Madrecitas és una iniciativa formada per mares afectades i aliades, que va néixer la primavera del 2020, que busca visibilitzar i denunciar les retirades de custòdia a mares migrades, per raons racistes i classistes. Vam veure la necessitat de compartir un espai segur i d’escolta perquè ens vam adonar que érem moltes les mares migrants que havíem vist com l’administració pública i una justícia patriarcal ens arrencaven les nostres filles per motius racistes classistes i per aporofòbia. Després vam veure que era una necessitat imperativa fer el salt i formar una associació, que es va fer real durant l’any 2022.
Què destacaries de la trajectòria organitzativa de Madrecitas?
La consecució d’un excel·lent equip tant jurídic com psicològic per acompanyar i donar suport mutu a les mares en els processos jurídics i en l’autocura; enfortir i apoderar individualment cadascuna de les mares, a raó de la cura col·lectiva, del suport mutu, de l’acompanyament i de la solidaritat viscuda col·lectivament. És un espai col·lectiu de reivindicació des d’un feminisme descolonial i antiracista.
Què significa la teva organització per a les dones amb qui treballen?
Significa cultivar empatia, vol dir promoure sororitat des de l’empatia, vol dir cura col·lectiva per cuidar i acompanyar-nos entre totes. Adonar-se que no estem soles, que som totes iguals en capacitats i sabers i que ens impacten les violències de maneres semblants en les nostres vides i, per això, hem d’estar organitzades. Després sentir i estar acompanyada en la lluita per recuperar les seves filles.
Com impacta la retirada de la custòdia?
La problemàtica de la retirada de la custòdia té una càrrega molt perversa i estigmatitzadora i les mares es troben com a repudiades per una societat patriarcal que només admet una criança hegemònica i eurocentrista; és trencar l’enllaç vital entre les nostres filles i les mares. No podem entendre com se’ns sanciona la nostra situació de manca d’oportunitats econòmiques arrencant les nostres filles del nostre costat, enmig d’un context on es precaritza les nostres vides a causa de les polítiques econòmiques, polítiques i socials que no tenen consonància amb la vida, ni amb els drets humans, ni amb la superació de les violències. La solució no és eradicar la violència amb més violència, sinó generar oportunitats econòmiques, polítiques i socials per a les mares, perquè puguem, des de les nostres pròpies estratègies de cura, sostenir la vida a la família. És per això que nosaltres sostenim que la violència institucional és una de les duríssimes realitats a les quals ens hem d’enfrontar dia a dia.
Quin és el principal focus d’acció actualment?
El suport i l’acompanyament a les mares afectades, que estan vivint processos de judicialització de les seves maternitats, tant a nivell psicològic com jurídic. És vital per a les mares poder sentir-se acompanyades durant aquests processos que solen ser llargs, carregats de molta violència institucional i amb una mirada totalment esbiaixada pel patriarcat i el racisme.
Quines lliçons apreses de la vostra experiència organitzativa podeu compartir?
La convicció que per fer-nos escoltar, perquè sentir amb la raó i pensar amb el cor, arribi allà on desitgem projectar-ho, ens hem de donar suport mutu, recolzar-nos de manera unísona, unir-nos i plantejar-ho de forma col·lectiva per a cadascuna de les nostres companyes puguin ser escoltades. Enfortir les nostres capacitats és fonamental i també compartir sabers. Nosaltres no som víctimes, som dones en resistència davant d’un Estat opressor que ens victimitza.
Per què és important que s’organitzin les dones d’orígens diversos?
L’autogestió és importantíssima quan som diverses diàspores reunides amb un mateix propòsit. Per això, és summament important la creació d’espais segurs on poder acompanyar-nos i donar-nos suport lliures de la mirada impositiva del patriarcat. Les diàspores ens donen una àmplia visió de cultures i sabers, ens ofereix formes i estratègies diferents d’afrontar la mateixa problemàtica.
Deixa’ns un missatge per a altres organitzacions de dones que s’estan formant.
La confiança, el diàleg i l’escolta entre les companyes és la base sòlida on podrem edificar un projecte comú, per caminar juntes des de l’horitzontalitat i la comprensió. Creure en vosaltres mateixes, com una comunitat. És cert que els principis són una mica més complexos, però el suport mutu i la confiança en cadascuna, a nivell individual i col·lectiu és el que consolidarà l’organització. Passet a passet, teixint vincles, confiança i emocions és fonamental per comprendre’s des de la diversitat i aconseguir acords encaminats a transformar les nostres vides.
