No hay traducción disponible
Bel Olid, (Mataró 1977) Presidenta de l’Associació d’ Escriptors i Escriptores en Llengua Catalana va decidir fer el seu particular viatge a ÍTACA motivada per les notícies que ocupaven bona part de tots els mitjans informatius sobre l’arribada de milers i milers de persones a Grècia, en particular, fugint dels horrors de la guerra, la violència i la fam.
A través de les pàgines del llibre de Bel Olid, amb fotografies de Gerard Masagué, veiem la dura realitat de les persones en el seu humiliant dia a dia. Han de viure en condicions infrahumanes i amb la desesperança de no saber quin serà el seu futur després de dies d’incertesa en les més dures condicions. Totes les històries que ens conten tenen noms i cognoms. No són persones anònimes, són persones com nosaltres amb els mateixos desitjos d’un món millor per a elles i la seva descendencia.
VIDES ATURADES ens posa davant la realitat d’una de les crisis humanitàries més importants de la
història més recent. Com escriu Bel Olid: “El viatge són molts viatges i la majoria no tenen final feliç. L’arribada a Europa, que havia de ser el final del camí, es converteix en el principi d’una estada indefinida als llimbs”.”Quan Kavafis parlava de la bellesa del viatge,continua, de com de savis ens ha de fer, de les ensenyances que hi aprendríem, no parlava pas del viatge dels pàries”.
Per a ells, Ítaca no existeix i el camí es fa tan llarg que sembla interminable. Les aventures que no es bucaven són misèria sobre misèria, fred sobre mort,humiliació sibre persecució. Ningú no hauria de prendre una lliçó tan amarga”.
