No hay traducción disponible
L’actriu Carme Sansa i l’actor Jaume Mallofré, que l’acompanya a l’acordió, presenten l’espectacle “Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany”. Una obra itinerant per tot Catalunya l’any que se celebra el centenari del naixement de l’escriptora. És de petit format i recull textos i cançons de la polièdrica autora.
Maria Aurelia Capmany i Farnés (Barcelona, 3 d’agost de 1918 – 2 d’octubre de 1991) fou una de les escriptores catalanes més polifacètiques, ja que a més de la narrativa es dedicà a la traducció, i cultivà el teatre, l’assaig i altres gèneres literaris. També fou actriu i política.
Els textos mostren totes les facetes de la seva autora i l’actriu Carme Sansa els apropa al públic amb la seva força interpretativa tant quan els llegeix, com quan recita o canta i llavors la presència de l’escriptora resona per tota la sala. Es tracta de paràgrafs d’assaigs, narracions breus i contes – molts d’ells irònics i sorneguers- però que sens dubte fan pensar (aquesta era la voluntat de l’autora) i prendre consciència que la realitat actual no està gaire allunyada de la que visqué Maria Aurèlia.
A destacar també la perfecta sincronització de l’actor Jaume Mallofré, que a banda de recolzar gestualment i sobretot visualment en tot moment a l’actriu, toca l’acordió en totes les cançons i n’interpreta una en un duet amb Carme Sansa que té molt d’impacte. Algunes lletres estan cantades amb la música de melodies populars i en altres casos es tracta de partitures originals de Josep. M. Martí i Antoni Parera Fons.
Els textos de l’espectacle “Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany” són en forma de cançó:
Cançó de la dona emancipada (tonada popular); Cançó del que no vol anar a la guerra (música Josep Maria Martí); Cançó de si no saps ser feliç (música Josep Maria Martí).
De l’espectacle Varietats II o la cultura de la Coca-cola(1970) representat a la Cova del Drac i dirigit per Josep Antòn Codina del Grup CA’BARRET: Viola del violer (música d’Antoni Parera Fons, inclosa en el disc Dones, flors i violes de 1980).
De l’espectacle Varietats IV o cadascú el que és seu i robar el que es pugui: Monòleg L’assassina de l’àngel de la llar.
Del llibre Cartes impertinents (1971): D‘una obrera a una senyora que es dedica a fer conferències parlant de l’emancipació de la dona.
I diversos fragments: Del llibre d’assaig Pedra de toc (1970) de Decència i silenci; De Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1971) de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu; Del Pregó de Santa Tecla que va fer l’any 1979 per la Festa Major de Tarragona; i de l’Auca de Maria Aurèlia Capmany de Magí Sunyer, amb la música popular de “La gata i el belitre”.
Actuació al Centre Cívic Casa Golferichs
L’audiència d’una sala plena a la Casa Golferichs el 2 d’octubre ( just aquest dia feia 27 anys que moria l’escriptora), celebrà amb forts aplaudiments aquesta hora i quart de narració, cançó, lletania, cartes, auca, pregó…omplerta de nostàlgia, memòria i crítica de l’espectacle homenatge “Carme Sansa diu i canta Maria Aurèlia Capmany”.
