S’ha tornat indefugible la necessitat d’una profunda reflexió ciutadana sobre la prostitució. Perquè la seva realitat afecta un col·lectiu, ampli i creixent, de persones en situació d’especial vulnerabilitat.
Però, alhora, perquè l’abordatge de la prostitució esdevé definitori del model de societat que perseguim i determina l’evolució de les polítiques d’igualtat entre homes i dones. El moviment veïnal haurà de depassar la inacabable discussió sobre prostitució “lliure” o “forçada”. El fenomen de la prostitució, en plena expansió sota la globalització, té marcades connotacions racials, classistes i de gènere. Si els compradors de serveis sexuals són gairebé exclusivament homes, les persones prostituïdes són en la seva immensa majoria dones i nenes, originàries de zones deprimides o pertanyents a nacions menystingudes. A les metròpolis industrials, l’edat mitjana d’entrada en el món de la prostitució se situa al voltant dels 14 anys.
Segons Nacions Unides, cada any són traficades amb finalitats d’explotació sexual més de quatre milions de dones i infants. Les indústries del sexe generen un volum de negoci mundial que les situa al nivell del tràfic d’armes o el comerç del petroli.
Més aviat que tard, la nostra societat haurà de triar entre els dos grans models de tractament de la prostitució actualment en disputa. Un es el model nordic, que considera la prostitució una violència de gènere – més enllà del grau de consentiment, real o suposat, de la persona prostituïda. Aquest model despenalitza totalment la venda de serveis sexuals, i castiga severament proxenetes i “clients”. L’altre, liberal, és el model alemany. Si Suècia ha reduït el nombre de dones en situació de prostitució, la seva normalització a Holanda o Alemanya ha fet explotar la demanda, amb un creixement exponencial del tràfic destinat a satisfer-la.
A hores d’ara, Catalunya evoluciona ostensiblement cap al model alemany. Hi juguen a favor una crisi i una austeritat que han soscavat els drets i les opcions laborals de les dones. Però, sobretot, les apostes econòmiques de les elits dirigents i la influència que exerceixen sobre les institucions els grups que es lucren amb la prostitució. Així ho demostren els grans bordells de la Jonquera o l’oferta de turisme sexual associada a fires i congressos. Així ho palesen també la reforma del Codi Penal promoguda pel PP – i significatives sentències judicials – que desdibuixen la figura del proxeneta, transformant-lo en un empresari com un altre.
La presa de consciència de tot el que hi ha en joc no és fàcil. A Barcelona, el gruix de la prostitució es dóna en circuits tancats. El comerç sexual al carrer és estigmatitzat i, sovint, assenyalat com a contrapunt d’una altra prostitució, “endreçada”, que es produiria en “llocs dignes”. Lluny de la tradició dels moviments d’emancipació social i del feminisme històric, els últims anys hem vist un gran nombre d’intel·lectuals, partits d’esquerres i fins i tot col·lectius de dones abraçar la teoria del “treball sexual”. Amb tot això, sembla evident que no ens en sortirem a través d’una confrontació ideològica. Primer, cal conèixer de manera fefaent la realitat. Per això, considerem urgent dur a terme una gran enquesta municipal, conduïda per equips d’investigació sobre el terreny, que elaborin de manera exhaustiva un Llibre Blanc sobre la prostitució a Barcelona, sobre la seva configuració i composició, així com la situació de les persones que s’hi troben immerses. Vet aquí el primer pas cap a un debat responsable, un profund canvi cultural i l’adopció d’unes polítiques públiques solidàries amb les dones, capaces de prevenir i de combatre eficaçment la xacra de l’explotació sexual.
*Resolució acceptada i votada a la unanimitat a l’Assemblea de la FAVB
(Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona).
