La inauguració d’aquesta obra d’Elisenda Pipió Gelabert, serà el proper 8 de maig* i comptarà amb la presentació de la poeta i escriptora Marta Pessarrodona. L’exposició romandrà oberta fins el 29 de juny a la Fundació Felicia Fuster.
Fotografia wikipedia Obra a la Fundació Felicia Fuster 2018
Diu Marta Pessarrodona sobre Elisenda Pipió Gelabert i la seva obra:
“entre els illots dels dies sense hores“
Sabem—o creiem saber—que Rafael espiava Michelangelo mentre treballava en la Capella Sixtina. Sabem poc, però, d’altres gelosies artístiques, fins i tot amb creadores (genèric intencionat) molt ben documentades. Em permetré dir que jo sí que sempre he sentit gelosia per les conreadores de les arts dites plàstiques. Elisenda Pipió i la seva obra no n’és una excepció. També perquè indirectament em connecta amb una ídol, Virginia Woolf, en la persona del seu nebot i amic meu Quentin Bell, excels biògraf de la seva tia i ceramista que m’ha fet estimar la biografia i la ceràmica.
Feta aquesta prèvia assembleària pròpia del franquisme (o d’ara!), com que ja he vist i he pogut tocar part de l’obra de Pipió i mar enllà (si és que el Mediterrani és un mar) goso dir que la comunió de la catalanoparisenca poeta, Felícia Fuster, sens dubte una donassa, i la ceramista franjomallorquina, Elisenda Pipió, ídem, em fa creure en la veracitat d’aquella expressió francesa: les belles gents se rencontrent. Certament, com resultarà obvi per qui miri i llegeixi l’obra de cadascuna d’elles.
Ras i curt, romanguem varades en illots; amb llicència poètica, però. És a dir amb dies curulls d’hores plàstiques avui i sempre, i literàries ahir i sempre, que és el que ens ofereix l’espai on som avui; amb una absència tan sols material d’una de les creadores i amb la presència de la ceramista, o orfebre de terra i esperit (per a mi, això és la ceràmica), Elisenda Pipió.
L’autora i l’obra
Elisenda Pipió Gelabert és una ceramista de la Franja de Ponent que ha treballat majoritariament a Mallorca, i ara exposa a Barcelona. S’interessà per la ceràmica des de la seva infantesa quan vora del riu Ebre, buscava fang devora el riu per a pastar-lo i fer juguetes. Ceramista per l’Escola Superior de Disseny i Art “Llotja” de Barcelona i a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal (La Bisbal d’Empordà).
La seva obra mostra la necessitat d’explicar, de la identitat, de la implicació personal en suport a diferents entitats,com ara l’Obra Cultural Balear o la Fundació Felícia Fuster. S’ha mantingut al marge dels circuits comercials pel fet de treballar com a professora tècnica de Formació Professional.
El treball que presenta són 24 pintures amb arenes, ceràmiques i collages, sobre fusta, que volen ser una reflexió sobre l’ús del femení en el llenguatge.
*Inauguració el 8 de maig 2018 a dos quarts de vuit del vespre. Oberta fins el 29 de juny.
