No hay traducción disponible
La baixllobregatenca Clara Segura, premi a la millor actriu als XVIII Premis de la Crítica per Conillet, de Bitò Produccions i Teatre Lliure, dona veu teatral a les que no en tenen, les mares treballadores.
L’actriu està passejant pel país “Conillet”, el seu primer monòleg farcit de reflexions vitals que totes i potser alguns tots compartim.
Sola a l’escenari ens mostra que està en forma tant com actriu que com gimnasta car no para de moure’s i d’entrar i sortir d’una mena de tub metàl·lic de no gaire més d’un metre de diàmetre.
La sinopsi del text de Marta Galan, dirigit per Marc Martínez, presenta una dona d’uns quaranta anys, mare d’un nen i una nena de 5 i 8 anys, treballadora, amant i amiga, sempre fent equilibris amb la vida, amb aquesta sensació de no arribar a tot.
Us sona?
Mentre el públic s’asseu a la platea, abans de començar l’obra, l’actriu ja és en acció, amunt i avall de l’escenari.
Només començar, llença un “a la puta merda els mitjans de comunicació perquè mai van dir expressions com acte poètic o accions reveladores a les mares treballadores”… Aplaudiments.
“480 minuts pagats al dia a la meva feina”… Aplaudiments…
“samarretes en doble fila” i quan compta el que li queda de vida després de tota aquesta feina domèstica diu: “de vida, vida, em queden 14 minuts”.
“Parir, ara, parir és brutal…i donar la teta com una vaca”…
“Doneu-me una societat nova, doneu-me pau, doneu-me treva”. “Jo sola no puc, necessito piles”. “Sóc el Conillet de Duracell”, Conillet que era ben present a l’entrada amb l’anunci de Duracell, no sabem si amb les piles carregades o no.
“Conillet” seà un dels espectacles que es veurà novament al Teatre Romea dins la programació del Grec 2016, festival d’estiu de Barcelona.
