El Festival Mirades de Dones visibilitza les artistes amb exposicions, debats i tallers durant tot el mes de març
Elina Norandi (esquerra) i Mònica Sans Carré (dreta)van presentar al CCCB de les activitats del Festival Mirades de Dones a Catalunya.
Gairebé 1.000 dones artistes mostren les seves obres d’art contemporani en uns 200 espais repartits per tot l’Estat espanyol durant aquest mes de març, dins del Festival Mirades de Dones, la segona edició d’un certamen que va néixer l’any passat a Madrid i que, donat l’èxit i la bona rebuda que va obtenir, enguany s’ha expandit a tretze comunitats. A Catalunya, el Festival compta amb 34 seus i més de 100 creadores.
Són, sens dubte, unes xifres molt positives que contrasten amb aquestes altres: el 70% de les persones llicenciades en Belles Arts a Espanya són dones, però només el 30% de beques i ajuts per a joves creadors van a parar a les dones. D’altra banda, les galeries d’art de l’Estat acullen només un 24,7% d’obres creades per dones, mentre que el 75,3% corresponen a homes. Són dades facilitades per MAV (Mujeres en las Artes Visuales), l’associació sense ànim de lucre organitzadora del Festival que té per objectiu precisament donar més visibilitat a l’art fet per dones, no només mitjançant exposicions sinó també parlant i debatent sobre art. Per això, a més d’artistes, el Festival compta també amb l’aportació de comissàries, crítiques d’art, historiadores, col·leccionistes i galeristes.
Un programa extens
Dirigit a nivell estatal per Mareta Espinosa, Elina Norandi és la directora a Catalunya d’un esdeveniment que ha implicat el treball desinteressat d’un equip de trenta dones al llarg de tot un any. Durant l’acte de presentació, celebrat el divendres 8 de març al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Norandi va destacar la implicació de sectors molt diversos, des de sales i espais públics fins a galeries privades de tot Catalunya, passant per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja.
La directora del Festival també va destacar la importància de comptar tant amb artistes destacades com emergents, i també amb espais d’exposició habituals i amb altres de no tan coneguts o que no estan concebuts, en principi, com a sales d’exhibició d’art. Aquest és el cas, per exemple, de Ca la Dona, que acull la mostra de Lesley Yendell “Daintifyt, esforç i delicadesa” del 14 de març al 5 d’abril. El programa del Festival és molt extens i apel·la a les sensibilitats més diverses.
Homenatge a artistes catalanes desconegudes
A banda de donar visibilitat a artistes contemporànies, el Festival posa el focus també en redescobrir i fer conèixer dues artistes catalanes del segle XX amb una obra abstracta tan important com desconeguda: Conxa Sisquella i Felícia Fuster, mitjançant la col·laboració de les respectives fundacions que gestionen els seus llegats artístics.
Obra de Conxa Sisquella: “Simfonia en turquesa”
Equilibrar la balança
Tot plegat, el Festival Mirades de Dones és un esdeveniment molt necessari per mirar d’equilibrar unes xifres que posen de manifest que el sistema artístic no juga pas a favor de les dones a l’Estat espanyol. Mònica Sans Carré, artista i responsable de màrqueting del Festival, va ser l’encarregada d’explicar aquestes xifres negatives per a les dones creadores, a partir de dades recollides per l’associació MAV al llarg dels darrers anys.
Aquestes dades demostren, per exemple, que el Premi Príncep d’Astúries d’Art encara no l’ha rebut mai cap dona, i que la proporció mitjana de membres homes i dones que formen part dels patronats de les institucions d’art contemporani és de 8 homes i 2 dones, mentre que la presència de dones als òrgans de gestió econòmica és nul·la. Potser, i només potser, el punt de vista de les dones sobre la vida en general i l’art en particular encara no interessa prou als homes, si tenim en compte que a la presentació del Festival a Barcelona hi van assistir nou periodistes dones i una periodista home.
