No hay traducción disponible
La manca d’intèrprets qualificats genera deficiències en l’atenció a víctimes estrangeres de violència de gènere
El projecte europeu SOS-VICS reclama que es garanteixi per llei l’accés de víctimes estrangeres de violència de gènere a intèrprets professionals i especialitzats en totes les fases del procés d’assistència.
Imatge (Jordi Pareto-UAB)
A través d’aquest projecte s’ha realitzat una enquesta entre gairebé 600 agents del serveis públics: un 73% ha recorregut a intèrprets en alguna ocasió, però, tot i així, un terç declara no tenir cap protocol establert sobre com cal fer-ho. En un 36% dels casos es recorre a alguna persona de l’entorn de la víctima.
Les víctimes, mitjançant entrevistes en profunditat, han constatat malentesos,i denunciat pressions per part d’intèrprets no professionals i la signatura de papers sense conèixer-ne el contingut.
És per aquest motiu que l’equip investigador del projecte ha elaborat material de formació especialitzada, així com recursos per a professionals que treballen amb intèrprets i amb víctimes estrangeres.
En nom d’aquest equip, les investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Marta Arumí i de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVIc-UCC) Xus Ugarte, i Mireia Vargas-Urpí han demanat que es garanteixi per llei que les víctimes de violència de gènere estrangeres que no parlin les llengües de l’Estat tinguin accés a intèrprets professionals i especialitzats en totes les fases del procés assistencial, no només en els àmbits judicial i policial. Necessitat evident després de la realització del projecte “Speak Out for Support” (SOS-VICS), que han presentat a la UAB amb motiu de la VI Jornada en Traducció i Interpretació als Serveis Públics.
El projecte, realitzat per nou universitats espanyoles –entre elles les catalanes UAB i UVic-UCC- sota la coordinació de la Universitat de Vigo i cofinançat pel Programa de Justícia Penal de la Unió Europea, SOS-VICS- ha comptat amb el treball de 600 professionals de la judicatura, la policia, l’advocacia, el treball social, la medicina, la psicologia i la traducció i la interpretació, així com víctimes de violència masclista, mitjançant enquestes, tallers i entrevistes en profunditat. en les entrevistes en profunditat amb víctimes de VG del Marroc, Brasil, Guinea, Rússia, Nigèria, Romania i Etiòpia s’hi han detectat importants deficiències, tal i com explica Mireia Vargas-Urpí, investigadora de la UAB quan es va realitzar el projecte i actualment de la UPF, que afirma que les víctimes reben pressions d’intèrprets no professionals, van a judicis sense poder consultar amb advocats, i firmen sense coneixer l’abast d’alló que signen.
En una enquesta a intèrprets, aquests destaquen la manca de formació especialitzada i les dificultats d’accés a la formació com obstacles evidents en l’exercici de la seva feina.
Pel que fa a Catalunya, les investigadores constaten que la situació és una mica més esperançadora, ja que després del País Basc, Catalunya és la comunitat que més recorre a intèrprets (85%) i perquè és la comunitat amb un percentatge més elevat de protocols de treball amb intèrprets (80%).
Marta Arumí, coordinadora del projecte a Catalunya, reclama en primer lloc “la professionalització dels intèrprets que intervenen en els processos judicials i policials”. Les investigadores consideren que cal aplicar la Directiva 2010/64/ de 20 d’octubre de 2010 relativa al dret a la interpretació i a la traducció en els processos penals i la Directiva 2012/29/UE per la qual s’estableixen normes mínimes sobre els drets, el suport i la protecció de les víctimes de delictes, les quals garanteixen per llei la qualitat de la interpretació durant el procés judicial com a garantia del dret a un judici just.
Recursos per a la formació d’intèrprets i agents
Xus Ugarte, investigadora de la UVic-UCC, ha presentat el manual “Interpretación en contextos de violencia de género” i una pàgina web de recursos complementaris i exercicis pràctics per a la formació d’intèrprets que treballen en aquests àmbits; una “Guía de buenas prácticas para trabajar con intérpretes” adreçada a professionals de l’atenció a víctimes de VG, que defineix el paper dels intèrprets i aclareix dubtes sobre la comunicació intercultural o el seu codi deontològic; i diversos materials en espanyol, anglès, francès, xinès, romanès i àrab per a víctimes estrangeres, entre els que destaca un vídeo que ofereix claus per identificar la violència i recursos d’informació i suport.
*Pàgina web del projecte SOS-VICS. Resultats del projecte.
