Francesco va ser condemnat per “devastacions i saqueig” -figura penal heretada del feixisme- a 15 anys de presó. Tothom recorda aquell estiu de 2001 a Gènova, seu de la reunió del G8, amb les imatges, difoses sense parar per totes les televisions i diaris, d’aparadors de bancs i comerços trencats i de cotxes cremant.
Però allò que realment va impactar les nostres consciències van ser els milers de manifestants asfixiats per gasos lagrimògens, colpejats sense pietat per policies descontrolats, les esgarrifoses narracions dels testimonis d’allò que havia passat a l’escola Diaz, seu del media center, on desenes de persones que hi dormien van ser sotmeses a pallisses tan brutals com gratuïtes així com els testimonis de la presó de Bolzaneto, on centenars d’activistes detinguts van ser sotmesos a maltractaments, vexacions i tortures.
Va haver-hi molta sang a Genova, sang de gent que protestava contra una reunió dels responsables de l’actual “crisi”, manifestants que, tal i com ha quedat palès posteriorment, anaven carregats de raó. Una violència institucional desbocada que culminaria amb l’assassinat de Carlo Giuliani.
Aquelles tortures, aquells centenars de persones ferides, la mort de Carlo, han quedat impunes. Els torturadors, els assassins, els policies que obligaven a llençar visques a Mussolini, els metges bastonadors, els comandaments policials i els responsables polítics no han pagat ni amb un dia de presó aquelles violacions inaudites de les llibertats i dels drets humans fonamentals. És més, els caps de tot l’operatiu van ser premiats i ascendits.
Ara, 12 anys després, la justicia que ha estat incapaç d’impartir justicia practica, en canvi, la venjança, seguint la vella tàctica del càstig exemplar contra uns quants manifestants escollits a l’atzar i condemnats a penes desproporcionades.
Diuen justícia,a la repressió. La mateixa repressió que colpeja en aquests moments Turquia, que colpeja arreu on la gent no ha renuncia a lluitar pels seus drets.
Reraguarda.Moviment (Plataforma Solidaria contra la Repressio)