La Independent recull i publica en la secció especial del Dia Internacional de les Dones: articles, manifestos i convocatòries al voltant d’aquest
Barcelona: Roda de Premsa i Manifestació. Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït
Alacant, Castelló, València: Manifest conjunt, actes i manifestació 8 de març 2014
ICD: Declaració Institucional del 8 de març de 2014
Manifest de la Comissió Unitària 8 de març de 2014 (a continuació)
Manifest Intersindical Valenciana
Enregistrament del vídeo “QUIN FUTUR VOLS?” per OCGènere, CIMA i MAV
Altres: Catalunya (Barcelona,Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida, Girona, Alt Pirineu…) i Països Catalans, Estat espanyol, Internacional
Manifest de la Comisió Unitària 8 de març de 2014
Aquest 2014 comença amb una de les ofensives patriarcals més greus dels últims 30 anys: la contrareforma de la llei de l’avortament dissenyada pel PP. Aquest projecte de llei representa un atac clarament patriarcal i fonamentalista contra les dones i la nostra lliure determinació sobre els nostres cossos i les nostres vides. Una reforma que pretén infantilitzar-nos, victimitzar-nos i, en definitiva, desautoritzar-nos com a subjectes decisoris, tot atorgant la potestat sobre els nostres cossos a l’Estat, l’Església, metges, psiquiatres, psicòlegs, pares i d’altres “experts”, que tornaran a tenir el poder de forçar-nos a ser mares, mentre que a dones solteres, lesbianes o bisexuals se’ls nega el dret de ser-ho vetant-los l’accés a la reproducció assistida en un clar exemple de discriminació i d’apologia d’un únic model familiar legítim: l’heterosexual. Però nosaltres desobeirem, lluitarem i continuarem avortant com hem fet al llarg de tota la història, així com també seguirem establint relacions sexoafectives lliures, entre nosaltres i en contra de la seva moral.
En un moment de retrocés històric en drets i llibertats en mans de les dretes espanyola i catalana que ens retorna clarament al franquisme (reforma del Codi Penal, privatització de la sanitat i l’educació públiques, persecució de les migrades i les treballadores sexuals, retallades en la llei de dependència, criminalització de qualsevol expressió de dissidència, etc.), les dones patim la part més dura d’aquesta ofensiva patriarcal i capitalista que ens vol segrestar a les nostres llars. Ens trobem davant d’una pèrdua dels drets laborals en el mercat de treball capitalista, una sobrecàrrega de tasques domèstiques i de cures que haurien d’estar garantides per l’Estat però que acabem exercint les dones sense cap reconeixement, retribució econòmica ni corresponsabilització per part dels homes, així com una precarització generalitzada dels temps i dels treballs. Enfront aquesta triple presència que patim les dones, des del feminisme seguirem en lluita contra el capitalisme i la seva aliança criminal amb el patriarcat. I seguirem identificant i denunciant els responsables d’aquest sotmetiment, sense oblidar que no només es troben entre la classe dirigent encarregada del disseny de les actuals polítiques escanyadones, sinó també entre els nostres suposats aliats que romanen immòbils i en silenci, per tal de no renunciar als beneficis que els atorga el sistema patriarcal.
Tot just hem començat l’any i ja hi ha onze dones assassinades per les seves parelles als Països Catalans i al conjunt de l’Estat espanyol. Les retallades i el desmantellament de plans d’igualtat i de prevenció de la violència de gènere, així com el reforçament actual de l’heteropatriarcat en tots els àmbits, no està fent més que legitimar i promocionar la violència masclista contra les dones. Estem fartes de sentir com els mitjans de comunicació, les institucions i certs professionals patologitzen els agressors en una societat que promou una masculinitat agressiva i una feminitat submisa i obedient: les agressions masclistes no són més que la reafirmació de la relació jeràrquica de poder existent dels homes vers les dones, sustentada sobre un sofisticat aparell de legitimació simbòlic destinat a perpetuar l’accés a la mà d’obra barata, si no gratuïta, de les dones. Si ens toquen una, ens toquen a totes! No restarem callades ni passives, seguirem endavant amb l’autodefensa feminista!
Davant d’aquesta conjuntura, un cop més seguim apostant pel feminisme com a alternativa i projecte polític de transformació i emancipació social. Un projecte que té per objectiu construir entre totes una societat lliure de tota relació jeràrquica i de dominació, on puguem decidir lliurement sobre els nostres cossos, les nostres vides i sexualitats. On la vida sigui el centre de la societat i no els mercats. Seguirem lluitant per la repartició real dels temps, els treballs i la riquesa. Per una societat on cap persona sigui il•legal i els pobles i les persones puguem decidir lliurement el nostre futur. En definitiva, la revolució serà feminista o no serà.
Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!
