En la seva llarga trajectòria, s’ha lluitat per la millora de la professió, pel aconseguir l’Estatut del Periodista, per acabar amb acabar amb la precarietat i discriminació de les dones, entre altres temes.
A l’acte central de celebració que va tenir lloc a la Torre Sagrera, el dissabte 4 de novembre, es va ratificar que el sindicalisme continua sent necessari per seguir garantint la defensa dels drets laborals de les persones que elaboren la informació. “Perquè tal com va comentar en la presentació de la primera taula, Francesc Rafols, president del SPC “els reptes continuen en una professió contínuament sotmesa a l’impacte de les crisis i dels canvis tecnològics que obliguen els i les periodistes a reinventar-se contínuament, i ho fan en bona part en situacions precàries. Cal garantir unes condicions laborals dignes” Es va parlar del passat, però es va incidir sobre el present posant sobre la taula reptes com l’impacte de la intel·ligència artificial.
Abans de tot, Ràfols, va donar el tret de sortida d’aquesta jornada, amb un record als professionals assassinats a Gaza en l’exercici de la seva feina, que ja són gairebè 50. “Els i les periodistes no són millor que la resta. Però les seves morts impedeixen que la gent estigui informada”, que tant els sindicats del nostre pais como la federació de sindicats van denunciar, i demanem una invistigació internacional.
Cal ser protagonistes dels reptes tecnològics de la professió
Tal com subratlla, a la Web Paios, Victor Casals moderador de la primera taula sobre la intel·ligència artificial i el Chat GPT, cal lligar la història amb l’actualitat. “Aquest acte central va servir per a parlar del passat i present, però també de futur”. Es va debatre sobre Chat GPT, una de les múltiples aplicacions d’intel·ligència artificial que tenim a l’abast, un tema del van parlar Ariadna Arnés, fotògrafa que porta un any creant imatges amb intel·ligència artificial, i la doctora en comunicació per a la UAB Patrícia Ventura. Arnés va destacar entre altres coses, que quan introdueix per escrit al programa que fa servir quina imatge voldria generar, normalment l’aplicatiu li proposa homes amb excepcions, per exemple, l’ofici d’infermeria. Les imatges de persones que proposa són blanques, rosses i esveltes, molt habitualment, fet que deixa fora a molt bona part de la població del món, i també de les audiències dels mitjans, si parlem de periodisme.
“A l’igual que fer una fotografia no és prémer el botó de la càmera- continua Arnés-, utilitzar intel·ligència artificial no és només escriure un text”. I en aquest sentit, Patricia Ventura, investigadora i experta en intel·ligència artificial i periodisme, recorda que la IA té usos positius a les redaccions però cal tenir cura amb les decisions a curt termini que prenguin les empreses. “Es necessita sempre una supervisió personal i “també ètica”, basada en els valors, va comentar.
Ventura, històrica de l’SPC, va recordar que el sindicat va néixer arran d’un congrés de periodistes del que va sortir la redacció del Codi Deontològic, i la constitució, poc després, d’un òrgan que vetlla pel seu compliment, el Consell de la Informació de Catalunya (CIC). Precisament, ella va publicar al 2021, un estudi sobre l’impacte de noves eines d’ intel·ligència artificial, i va fer recomanacions abans de la irrupció del Chat GTP. Les seves propostes segueixen sent actuals.
Precarietat i discriminació de les dones periodistes
L’aposta per un periodisme responsable, que fomenti l’autocrítica de la societat, i que eviti lacres com el racisme, la xenofòbia, el masclisme i la discriminació dels més vulnerables forma part de l’ADN de l’SPC. “Hi ha reptes de 1993 que segueixen vius, com són la precarietat de la majoria de les dones professionals, l’assajament, o la dificultat d’accés a càrrecs directius, tal com va comentar després Elena Tarifa, vicepresidenta de la Federació Internacional de Sindicat i exresponsable d’igualtat del sindicat, a la presentació dels ponents de la segona taula, de la va ser moderadora..
La connexió amb el moment fundacional de l’SPC va venir de la mà de Montse Melià, cofundadora del sindicat, i de dos expresidents: Dardo Gómez i Ramon Espuny. Tots tres van debatre sobre els canvis que hi ha hagut a la professió els darrers 30 anys i sobre com el sindicat ha intervingut en aquests canvis. Melià va recordar com en aquella època, quan ella era redactora a RNE, la professió “estava més masculinitzada que ara, sobretot als càrrecs de direcció”. Un fet, el de la manca de dones a les cúpules, que es repetia a la gran majoria de mitjans. La masculinització tenia com a conseqüències l’assumpció de les càrregues familiars per part de les periodistes. També es reflectia en les temàtiques, les veus especialitzades i a les tertúlies, on hi havia poca presència femenina. “Això ha anat canviant perquè hem assumit la consciència que hem de buscar dones expertes, que n’hi han moltíssimes. I el sindicat ha estat una veu molt crítica en aquest sentit”, segons Melià.
Malgrat tot, Melià, exdirectora de RNE-Catalunya, va incidir en que encara, només un terç de l’afiliació està formada per dones, quan ara per ara és una professió molt feminitzada. De la seva banda, Dardo Gómez va afegir: “en un dels primers actes, recordo que la preocupació d’una de les afiliades era com s’ho hauria de fer perquè no li toquessin el cul. Veiem ara directors que van de feministes però que han sigut promotors de la tortura de les dones al lloc de feina”.
Gómez va recordar les dificultats de les dones fa 30 anys per lluitar contra l’assetjament sexual. I va assenyalar que el 1993, el 35% de la producció de premsa diària “estava feta per periodistes, la gran majoria dones, que no tenien contracte”. La lluita contra la precarietat ha estat primordial per a l’SPC en les tres dècades de vida, i ho continua sent. I el futur dibuixa, segons qui va ser president entre 2001 i 2009, una situació paradoxal: “el fet que encara tinguem tanta gent sense contracte i tants periodistes a la peça arreu del món pot ser una sort. Perquè és necessari que els sindicats defensin els periodistes a la peça, els falsos autònoms. I és també necessari que puguem generar convenis per a la gent que no té contractes”.
La precarietat laboral segueix sent tot un repte i no té fre. I un altre assumpte pendent, tal com va recordar el també cofundador i expresident Ramon Espuny, “L’SPC seguirà amatent a aquestes qüestions. Vol ser també una eina útil, propera i eficaç a les noves generacions, i estar al costat de manera permanent dels fotoperiodistes, especialment quan els toca cobrir manifestacions o disturbis, ja que massa sovint, les traves que han posat els cossos policials en la seva feina han sigut també un atac al dret fonamental de la informació.
Consultar. Una de les font reproduïdes a aquest article: David Casals a PAIOS (Quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i o solidaris)
Consultar l’article publicat al SPC, i Article de Francesc Rafols.
