Article publicat a FMAC lliures
Aquesta setmana es porta a terme la commemoració del Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones, en un moment en que la crisi econòmica apreta, i apreta fort, la societat i especialment a les dones, l’acció per la salut és més necessària que mai. A nivell mundial, la salut de les dones és de forma general la gran oblidada, tot i ser sobre nosaltres sobre qui pivota l’economia familiar.
El nostre malestar acostuma a ser “normal”. Els dolors de la menstruació, els dolors “invisibles”, les malalties femenines “normals”… que no són contemplades. El nostre dolor és el “normal” i el nostre malestar l’hem de saber portar. Afortunadament les dones metgesses van treure de la pretesa normalitat i la invisibilitat aquest malestar i la salut de les dones ha començat a ser visible i a ser tractada de forma específica. El fet que es posessin de manifest les diferències biològiques i s’acabés amb la universalitat de les simptomatologies i tractaments va començar a salvar moltes vides. Tot i així cal seguir actuant, cal seguir investigant i cal seguir sensibilitzant.
Ja comença a ser conegut l’exemple de d’infart; l’infart té una simptomatologia diferent en homes i en dones. Quan una dona té un infart se li manifesta a l’estomac i amb símptomes similars a l’ansietat, per tant és tractada d’ansietat i d’histèrica i no se li detecta allò que realment és. Les conseqüències han estat nefastes, si seguim amb l’exemple: en un percentatge molt més alt d’homes que de dones que pateixen infart la mortalitat de dones és molt més alta. Això ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat de tractaments i recerca específica.
En l’àmbit laboral s’ha seguit el mateix camí. Massa vegades malalties professionals que només afectaven les dones han estat ignorades. Massa vegades les baixes per depressió han estat conseqüència de l’assetjament. Massa vegades l’absentisme laboral s’ha mirat únicament des del prisma masculí fent que, per exemple, la maternitat es consideri baixa per salut i no un dret laboral.
Les actuals retallades, així com la crisi econòmica, afecten de ple a la salut de les dones en molts àmbits, els factors socioculturals i la manca d’inversions són elements que afecten directament en l’accés de qualitat als serveis i tractaments. A més la salut no és simplement l’absència de malaltia sinó la qualitat de vida i el benestar físic, psíquic i social. En l’actual context socioeconòmic i polític podríem afirmar que aquestes condicions no es donen amb la qualitat necessària.
Des d’un país desenvolupat com el nostre que veu com el mínim estat del benestar que havia construït es va destruint, podem pensar que tot i la manca de recursos seguim estant molt millor que altres països, però el fet de perdre drets, condicions i garanties ens fa anar enrere en objectius globals. Els objectius del mil·lenni marcaven la necessitat d’eliminar les desigualtats entre sexes. Cada pas enrere que fem en els drets, cada nova retallada social que fem ens allunya d’aquest objectiu, també en la salut.
