Refugiat és la persona que pateix una por fonamentada de ser perseguida per motius ètnics, polítics, religiosos, de nacionalitat, de pertinença a un grup social o orientació sexual i es veu obligada a marxar del seu país.
El principals motius que generen refugiats o desplaçats interns de forma massiva i duradora són els conflictes armats, les revoltes i tensions nacionals pel poder polític i/o l’accès i explotació dels recursos naturals així com els conflictes religiosos i ètnics. En l’actualitat hi ha 23 països en guerra que estan immersos en 27 conflictes armats.
Des de principis de 2011 estem assistint a les anomenades “revolucions democràtiques àrabs” o “revoltes àrabs”.
En alguns països les protestes i manifestacions han estat reprimides per la força, fet que ha generat un volum massiu de persones que sol·liciten asil o fugen als països limítrofes, tots ells de la conca mediterrània que, de moment, han acollit solidàriament aquestes persones.
Tanmateix, una petita part d’aquests fluxos humans ha arribat a les costes europees provocant que alguns països de la Unió Europea plantegin la revisió del Tractat de Schengen, un dels pilars més sòlids de la Unió Europea, per tal de reeintroduir les fronteres nacionals i els controls transfronterers, tot impedint la lliure circulació dels europeus com de les persones que arriben a Europa, posant en perill un Dret Humà Universal, el dret que tots tenim a buscar asil i refugi.
L’any 2011 en que es commemora el 60 aniversari de la Convenció de Ginebra sobre l’Estatut del Refugiat, un instrument internacional que va ser creat per respondre a les necessitats dels refugiats europeus de la Segona Guerra Mundial. Per això, creiem que és el moment de preguntar-nos si Europa, i els seus ciutadans, volem seguir avançant en la conquesta i l’enfortiment dels Drets Humans?
Segons la Convenció de Ginebra de 1951, refugiat és la persona que, a causa d’uns temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa d’aquests temors, no vulgui acollir-se a la protecció d’aquest país; o que, per manca de nacionalitat i per trobar-se, a conseqüència d’aquests fets, fora del país on abans tenia la residència habitual, no hi pugui o, a caus dels temors esmentats, no hi vulgui tornar.
