OPINIÓ
Fa temps –pel segment més jove de la població molt de temps, tota una vida segurament- els vint-i-un anys marcaven la majoria d’edat. Per les dones aquesta majoria servia de poc, donat que seguíem depenent del cap de família, fos el pare o el marit, perquè així ho marcava la llei.
Sortosament ho hem superat amb una nova legislació– legislació que està fent ràpides i agegantades passes enrere, per cert- i vam anar construint espais de visibilitat per les dones en les que hem mostrat la nostra creativitat, treball, desitjos…
Un d’aquests espais és la Mostra Internacional de Cinema de Dones de Barcelona, que enguany ha celebrat els 21 anys d’activisme cinematogràfic, promoguda per Drac Màgic. Des del 1993 fa visibles les dones que han fet i fan cinema, des de les pioneres com Alice Guy, les avançades com Matilde Landeta, les reconegudes com Margarette Von Trotta, les avantguardistes com Chantal Ackerman, les joves cineastes com Judit Colell, Isabel Gardela, Maria Ripoll, Nuria Olivé-Bellés o Teresa Pelegrí… totes elles i moltes més presents en aquests 21 anys.
Enguany la Mostra s’ha desplegat en tota la seva amplitud i diversitat, s’ha consolidat no com a festival sinó com a espai de promoció del cinema fet per dones i ho ha volgut fer durant dos mesos en diferents espais de la ciutat de Barcelona. Ha tingut diferents seus: CCCB, MACBA,SGAE, La Bonne, Filmoteca… ha augmentat les, ja tradicionals, sessions de cinema a l’aire lliure, ha endegat tallers monogràfics i de creació… ha augmentat la xarxa i ens ha donat un contingut de qualitat, com sempre.
Aquests espais de dones, de dones que fan i difonen cultura, en moments com els actuals són especialment importants. La crisi ha portat a que la cultura es vegi ignorada, menystinguda per l’economia com a prioritat. Les polítiques i espais de dones han patit retallades espectaculars que amenacen la pervivència dels espais i els drets que hem anar assolint –i que creiem consolidats-. Només la militància de moltes dones fa possible que els espais d’intercanvi i coneixement siguin possibles.
Així doncs, en un moment en què s’amenaça allò que hem construït crec que és necessari reconèixer el treball constant, dur, creatiu, militant i generós que han liderat durant aquests 21 anys les dones de Drac Màgic, liderades per Marta Selva i Anna Solà. Dones, totes sabem, que han fet altres aportacions importants, però crec que és en el seu espai professional on la seva implicació és més dura i, alhora, important per a totes. Gràcies per aquests 21 anys de Mostra, gràcies per seguir-nos descobrint allò que, també, el cinema invisibilitza. Gràcies pel vostre treball i la generositat de compartir-lo.
