Per Carme Porta i Fab Llanos
El passat 24 d’octubre, als 81 anys, va traspassar Anna Balletbó. La Balletbó com totes la coneixíem era periodista i va dedicar a la política activa molts anys. Era presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme. Era una persona segura, activa, contundent d’una personalitat enèrgica que arrossegava la resta.
Fa aproximadament un mes, vam fer-li una llarga entrevista, possiblement la darrera que li van fer a la seva vida. Era un retrobament després de temps de no veure-la. 81 anys, ja no era la jove diputada embarassada del 23F però tampoc la dirigent destacada que vam conèixer fa uns anys, encara molt activa.
Va ser una trobada tranquil·la en la que ens va explicar moltíssimes coses i detalls de la seva vida i militància en un ja llunyà 1976, a l’entorn de les Jornades Catalanes de la Dona. Unes jornades de lideratges nous i compartits en les que ella “em vaig fer un fart de fer quilòmetres de la mà de la Rosa Maria Grisó que no tenia cotxe i em feia servir de xofer, però això em va servir per conèixer molts grups de dones”. Ens explicava amb ímpetu el que ella va viure i ens deia “ jo us explico però ja veus que hi ha noms que se m’obliden”. I tornava al relat.
Per ella va ser una etapa important, un moment de construcció. Sortint de la dictadura treballava de cap de premsa al Col·legi d’advocats i, segons ens explicà, tenia molts contactes, un d’ells a l’associació d’amics de Nacions Unides on va començar-se a parlar de l’organització d’unes jornades.
A partir d’allà, i no sempre en línia recta sinó amb molts ziga-zagues, va contactar amb algunes de les dones amb qui després organitzaren les jornades. Ens va parlar d’aquella etapa amb il·lusió i convenciment, poder amb oblits de llocs i noms però amb un relat clar del que ella va fer i aportar.
Abans del comiat ens va ensenyar fotos dels nets i va deixar veure el seu perfil més íntim, el que no coneixíem, perquè coneixíem la Balletbó pública. Ens va dir “aviam si ha quedat bé. Ja m’anireu dient, eh? No us vull perdre la pista”, volia seguir de prop el documental i també “si us cal suport en alguna cosa, em truqueu”.
Vam sortir i ella va anar a seguir treballant al despatx.
