Per Emma Fernández López * Fotografia radio 4
En record de Montserrat Minobis hem volgut publicar, al voltant d’aquest 24 d’octubre (data del seu naixement), aquest text llegit per la seva autora Emma Fernández López, en l’acte en record i reconeixement que vàrem fer a la nostra mestra i companya a La Cuina de la Bonnemaison, el 22 d’octubre de 2019.
Aquest escrit és en memòria de Montserrat Minobis, estimada i respectada companya de les reunions clandestines de dones feministes de Barcelona. Allà pels primers anys setanta del segle passat, amb el franquisme encara actiu, passàvem, amb la Montse i les altres assistents, nits i més nits debatent sobre accions a realitzar, amb la finalitat de continuar el combat de segles de tantes dones i anar guanyant batalles per obtenir els drets legals, cívics, socials… que totes les dones havíem de gaudir en paritat, equitat i igualtat amb els homes. A més, he tingut el plaer de compartir amb Montserrat Minobis la militància al Lobby de Dones de Catalunya i a la Plataforma Catalana de Suport al Lobby Europeu de Dones.
L’última vegada que vaig estar amb Montserrat Minobis va ser el passat 6 de maig, aquell dilluns es lliurava la medalla d’or que el Consell de Dones del districte de Sarrià-Sant Gervasi atorgava a una altra gran dona periodista, Montserrat Puig.
La Minobis, com l’anomenàvem afectuosament, no podia faltar a l’acte d’homenatge a Montserrat Puig. La seva intervenció deixà constància del coratge, de la capacitat de treball i de la lluita contra la dictadura de la seva amiga, col·lega de professió i de lluita feminista. També recordà l’amor que totes dues professaven pel periodisme, amb una passió especial pel mitjà: la ràdio.
Montserrat Minobis, activista de la cultura catalana, compromesa amb l’antifranquisme, destacada feminista, ha estat una dona que ha irradiat una constant influència en tots i cadascun dels càrrecs que ha exercit: directora de Catalunya Ràdio, degana del Col·legi de Periodistes, presidenta de la Xarxa Europea de Periodistes, presidenta de l’agència catalana de notícies La Independent, professora universitària… Montserrat Minobis ens ha deixat, i sí, ens ha deixat més soles.
No oblidaré mai la tarda d’aquell dilluns de maig. Tan bon punt ens vam veure, la Minobis i jo ens vam abraçar; vaig sentir una emoció profunda, una escalfor íntima que recorria els meus sentits. Totes dues estretament abraçades ens vam mirar, felices de retrobar-nos, i vaig creure haver gaudit d’un petit instant que ens havia portat a rememorar el passat.
Després d’una altra alegre abraçada amb una coneguda militant de la lluita feminista, les tres ens varem regalar la broma de “quant havíem crescut en els darrers temps”, i ens vam proposar convocar a Les Clandestines que poguéssim trobar, per organitzar un sopar i convidar-hi més còmplices del feminisme. Era imperatiu no deixar que el temps implacable avancés sense celebrar un divertit aquelarre de dones.
Perdurarà aquell 6 de maig, un dilluns rodó de matí a nit, passant pel migdia pels carrers de la meva estimada Barcelona, amb la Charo, la Teresa, la Pilar, la Marisa i en Jean-Pierre. Així vaig poder agrair en persona a les meves estimades amigues Rosa María Fernández i Rosa Artigas, de la Plataforma del Lobby, per impulsar el merescut homenatge a Montserrat Puig. I aquell va ser l’últim dia que vaig riure i fer broma amb la Montse Minobis.
Eixutes les llàgrimes per l’absència de la meva entranyable Minobis, porto encès el record de la nostra misteriosa abraçada. Els seus ulls vius il·luminen encara el seu somriure alegre, avui dia. Potser aquell dilluns vam percebre un llarg comiat en aquella abraçada màgica.
Emma Fernández López és en la imatge just al mig de la primera fila. Acte en record i reconeixement a Montserrat Minobis el 22 d’octubre de 2019 a La Cuina de la Bonne Maison. Barcelona.
* Emma Fernández López és de l’Associació Feminista de Catalunya (AFEC) i de la Plataforma Catalana de Suport al Lobby Europeu de Dones.
