Mary Luz Avendaño es una periodista del Diari “el Espectador”, uns del diaris més important a Colòmbia per la seva difusió a nivel nacional. Avendaño ha fet la cobertura del conflicte armat durant 14 anys i l’any 2011 va escriure un article titulat “Y ahora las Poli- Bandas” on denunciava la complicitat de la institució de la Policia Colombiana amb algunes bandes criminals al servei de narcotraficants.
Després de publicar-se aquest article, cinc policies van ser destituits y a més de 120 encara se’ls està investigant. També el 2011 va escriure un article sobre un integrant de la banda “los Urabeños” (una de les bandes vinculades amb grups paramilitars i narcotraficants). Per aquests reportatges la periodista va rebre serioses amenaçes contra la seva vida i ha hagut de sortir del pais.
El dimecres 21 de març a la Federació Catalana de ONG’s, La periodista colombiana Mary Luz Avendaño va ser a Barcelona per participar en una conferencia organitzada per Amnistia Internacional al voltant de la Violencia Sexual a Colòmbia.També va participar en la xerrada Tono Albareda fundador i president de la ONGD Cooperació, també fundador de la Taula Catalana per la Pau i els drets humans a Colombia.
La periodista va explicar perquè a Colombia “diverses organitzacions quan parlen de la violencia sexual diuen que les dones són utilitzades com a botí de guerra”. Durant la xerrada, va emprar informació d’Amnistia Internacional i d’altres organitzacions de drets humans o institucions, tot començant per diferenciar entre violència sexual i violació sexual.
Explicà que ella mateixa ha estat victima de violència sexual i de segrest per part de les FARC: “Durant la setmana que vaig estar segrestada per les Farc els guerrillers m’obligaven a banyar-me nua davant d’ells amb l’excusa que m’estaven cuidant i el que estaven fent era intimidar-me, jo havia de banyar-me i no era una opció, havia de fer-ho nua davant d’ells a la muntanya, a qualsevol toll que veiéssim, i quan volia fer les meves necessitats fisiològiques havia de fer-ho també a la muntanya, arraulida com un animalet. A això cal afegir-li que hi havia cinc altres guerrillers que m’observaven tot el temps, jo els deia que no tenien perquè fer-ho, que es giressin almenys!…i deien que no, que no ho feien perquè podia fugir, però no era per evitar la meca fugida sinó que era una forma d’estar intimidant-me tot el temps. ¡Això és violència sexual! i jo me’n vaig adonar 12 anys després quan estava fent aquest article”.
“En el 2009 -va continuar explicant Avendaño– , perquè vostès tinguin una idea, l’Institut Nacional de Medicina Legal i Ciències forenses va realitzar 21.288 exàmens de presumptes casos de violència sexual, més del 85% eren menors d’edat, i d’aquesta xifra es va poder identificar que 131 casos corresponien a violència sexual en el marc del conflicte armat a Colòmbia. No obstant, aquesta xifra és molt més àmplia, simplement passa que a Colòmbia existeix un ampli subregistre dels casos” , assenyalà Avendaño.
Amb la llei de Justícia i Pau a Colòmbia és van desmobilitzar al voltant de 30.000 paramilitars. Avendaño s’hi va referir així:”El que deia la Llei és que vostès tenen uns beneficis, però tenen unes obligacions. Les obligacions dels delinqüents que es desmobilitzaven sota aquesta figura era confessar la veritat dels seus crims, lliurar els seus bens per reparar a les seves víctimes i demanar-els-hi perdó. Aquestes eren algunes de les condicions…però aquesta llei els dóna el benefici que el màxim temps que complirien a la presó seria 8 anys”.
La periodista ha declarat a La Independent que “d’aquests casos unicament s’han confessat 79 casos de violència sexual. Per altra banda, les víctimes sí que han anat a denunciar davant la Físcalia que han estat objecte de violència sexual. A Antioquía en el 2010 s’hi van presentar el major índex de denúncies amb un total de 100 casos, i pel desembre del 2011 ja hi havia 727 denúncies.
Però, encara hi ha impediments. Una de les dificultats perquè les persones denunciïn, segons reconèix la pròpia fiscalia, és que no hi ha personal capacitat per rebre les denúncies. També s’ha assenyalar que les víctimes tenen por de realitzar les denuncies, perquè encara els actors armats continuen actuan a la zona. També les victimes a vegades viuen lluny del lloc on es pot denuncia i encra cal afegir-hi la manca de confiança en les institucions. Per altra banda, algunes víctimes també han estat agredides de nou després de fer la denúncia.
“Un dels casos que més ha seguit la fiscalia durant tot aquest procés- diu Mary Luz Avendaño – ha estat el d’un ex- comandant paramilitar que es diu Hernan Giraldo, avui està extraditat als Estats Units i, segons el resultat d’nar seguint l’expedient de fiscalia a fiscalia, es va trobar que moltes dones menors de 18 i de 14 anys, havien estat violades per ell i moltes d’elles havien quedat embarassades”. “Se suposa que aquesta senyor havia abusat de més de 50 menors d’edat!” va denunciar Avendaño.
La Corporación Sisma Mujer ha fet el seguiment a 52 casos de dones que han patit violència sexual i diu que la majoria segueix tenint depressió, baixa autoestima, ansietat, que el 30% va intentar suïcidar-se, el 35% va tenir embarassos no desitjats i el 35% va contreure malalties de transmissió sexual. Poc més de la meitat van denunciar els fets però va ser després de començar a rebre l’atenció psicològica, abans no.
La situació no passa solament en llocs allunyats dels nuclis urbans. Hi ha dades de la Fiscalia el 8 de març d’enguany de 1.176 casos de delictes sexuals i 35 dones han estat assassinades a Medellin, la segona ciutat més important del pais.
