Tracta, entre d’altres coses, d’escriptura, sessions de psicoanàlisi, relacions de parella, ser o no ser mare, amistats, família, Madrid, vida literària …
La generació a la qual pertany Laura Freixas va recuperar per a la literatura el gust per l’escriptura diarística, però són pocs, per desgràcia, els testimonis femenins. D’aquí l’interès extra d’Una vida subterrània. Diari 1991-1994.
* (ed. Errata Naturae)
