Escrit per *Begoña Zabala, Viento Sur/La Independent
El 8 de març passat es va anunciar públicament la convocatòria per part del Moviment Feminista d’Euskal Herria, d’una vaga feminista general per a la tardor, assenyalant com a eix central les cures (zaintzak).
Des de la tardor anterior es gestava aquesta idea, per tal de concretar i decidir el seu caràcter de feminista i general. Al mes de juny es va assenyalar la data el 30 de novembre. Denon Bizitzak Erdigunean (les vides de totes al centre) era la consigna-lema de la convocatòria, juntament amb la de “Dret col·lectiu a cura”. En aquesta web vam publicar un article on assenyalava el recorregut realitzat i les claus, al meu entendre importants, que estaven portant a una organització més activada per arribar a bon fi, a la vaga feminista general.
El després
L’endemà, la unanimitat de l’èxit de la mobilització és important. Qualificat de fita històrica per la majoria dels mitjans de comunicació, es visualitzen les manifestacions de la tarda, comptant per desenes de milers a les assistents. Al mateix temps que la pluja –que durant tot el dia va mullar i va remullar les innombrables vaguistes, sense que per això ningú s’amilés–, la vaga feminista penetrava als cossos incansables i recorria els carrers de pobles i ciutats. Així com el missatge, la convocatòria i la reivindicació. I tot el matí va ser un recorregut per tots els llocs imaginables, de feina, de lleure, de feines de cura, al mateix carrer ia les places. Això que s’anomenen piquets d’extensió de la vaga van anar mutant a kalejiras (Cercavila), zaintza ibibilbideak (recorreguts de les cures), visites a locals oberts amb repartiment de propaganda, enganxada massiva d’adhesius, balls i cants. Algun altre enfrontament amb les forces de seguretat, considerats en general sense importància.
A la petita localitat de Sopela (Biscaia) la matí de la vaga general va transcórrer com segueix:
A Sopela, durant tot el dia “Zaintza Gunea-Espai de cures” al frontó; a les 07:30 Topaketa/Trobada a la plaça de Larrabasterra; esmorzar a les 09:00 hores a “Zaintza Gunea”; a les 09 :30 concentració a la plaça de l’Ajuntament, a les 10:00 piquets a Sopela i Urduliz ia les 14:30, dinar col·lectiu a “Zaintza Gunea” A la tarda, a les 16:15 al metro per anar totes a la manifestació de Bilbao.
A Iruñea, la capital navarresa, la concentració a les 12,30 davant de la Diputació va ser el punt de reunió per llegir el missatge matiner i reivindicar els treballs de cura. De pas les denúncies oportunes davant les institucions i els que fan negoci amb les necessitats bàsiques de cures i supervivència:
Volem posar de manifest la doble cara del govern de Nafarroa i de l’Ajuntament d’Iruñea. I és que, mentre se’ls omple la boca amb bonics discursos al voltant de la cura, a Nafarroa, la majoria de les residències de gent gran estan en mans d’empreses privades. Ja n’hi ha prou! El dret a cura no pot dependre de la situació econòmica de cada persona. La tendència a la privatització és, a més, creixent: el 2005 el 25% de les residències de gent gran eren de titularitat i gestió pública, davant del 2,77% actual. (…)
Volem assenyalar els partits i les institucions: van per mal camí, els gestos buits no ens serveixen. Ens cal que deixin d’apropiar-se del discurs feminista per fer polítiques que redueixen al no-res; necessitem campanyes més enllà de campanyes buides, informe inútils i fotos somrients; necessitem mesures reals que facin de la cura un dret col·lectiu. No és possible que el Govern de Nafarroa posi en marxa un “Pacte per les Cures” sense incrementar el pressupost per dignificar les prestacions i les condicions laborals. “Cap “Pacte per les Cures” és possible si se segueix fent negoci amb les necessitats bàsiques dels i les ciutadanes. Les cures són un problema polític de primer ordre: estan en joc les nostres, els nostres pobles, la nostra comunitat.
Són només dos exemples per intentar fotografiar el desenvolupament del dia de la vaga, en dos llocs diferents, que no esgota les possibilitats ni la calendaritització, però sí assenyalar que el dia de la vaga s’ocupa no només deixant la feina i tancant establiments i serveis públics, sinó en la mateixa organització de la vida quotidiana en vaga feminista. Per això, la creació i funcionament dels comitès de vaga localitzats en barris i pobles de forma puntual per a aquesta vaga ha estat imprescindible.
Insistim: vaga feminista i general
El que ha estat exposat ve molt a tomb per analitzar si es pot valorar que la vaga ha estat un èxit, tot i que els números aportats per diferents fonts no coincideixen ni donen uns resultats per brindar, en relació a les persones que figuren censades en els treballs regulats i remunerats.
I és que entrem aquí en qüestió amb un dels elements fonamentals d’aquesta lluita: què és realment una vaga feminista i com s’escenifica? Fer la vaga, la seva posada en escena el dia D, ens aproximarà a la seva caracterització. I caldrà afegir-hi què és el que significa quan aquesta vaga es creua amb el concepte de general.
Si se segueixen atentament les informacions i el desenvolupament del procés que s’ha dut a terme des de la tardor del 2022, quan es van fer les primeres assemblees per herrialdes (províncies), es pot arribar als intensos debats i plantejaments que hi va haver per anar perfilant què era al que realment es volia arribar el dia 30 de novembre. I amb aquests paràmetres la vaga sí, ha estat un èxit total. I a això em referia quan deia que la majoria dels mitjans bascos així ho assenyalen. Amb unes paraules o unes altres.
Així que comentem en breus punts en quin tipus descenari sestà movent en aquesta crida.
La vaga és convocada per Euskal Herriko Mugimendu Feminista, per a Hego Euskal Herria, que inclou les tres províncies de la Comunitat Autònoma Basca (CAV) i Nafarroa. Això vol dir que una plataforma força representativa i amb una legitimitat important al camp feminista protagonitza formalment la convocatòria. Hi ha molt més al darrere: Bizitzak Erdigunean, Plataformes diverses contra la violència masclista, d’organització del 8 de març, d’organització del 25 N, locals i més generals, grups feministes autònoms i moltes figures més a localitats i sectors, que aglutinen dones racialitzades , pensionistes, treballadores en sectors feminitzats, de cures i de diferents àmbits. No és el moment, però es pot fer un mapeig interessant.
La crida a vaga general en mode clàssic és obvi que no serà seguit per milers de dones que, precisament són al centre de la crida. No se’ls ha escapat res a les convocants, és precisament la lluita que s’emporta: Com sentir-se no només concernides, sinó protagonistes quan ni tan sols poden parar? Aquest és el ni tan sols que el moviment ha posat en qüestió i ha negat. Es va fer una vaga feminista en què no poden de cap manera parar [participar], en termes tradicionals, les dones immigrants sense drets, les treballadores en economies submergides, les treballadores en condicions precaritzades que es juguen la supervivència, les dones tancades a espais privats que precisament aquell dia també han de cuidar per força. També hi ha milers de dones que no computen a la feina regulada censada, com són les pensionistes o jubilades sense pensió, les joves que estudien… No segueixo, doncs és un altre mapeig que ho suposo ja fet, i que el moviment feminista ho fa i ho reactualitza cada vegada. Però que ningú no s’estranyi, és una vaga feminista i les feministes l’estan definint en espais, en persones i en tasques. I un altre element numèric important que cal tenir en compte és l’ocupació col·lectiva dels carrers: l’activitat vaguística durant tot el dia, fins i tot de la nit. Algunes començaven a vaguejar a les 12 hores de la nit i no era per fer gaupasa (gresca nocturna).
I és una vaga general, cridant a la convocatòria, també, el component masculí de la classe treballadora. A diferència de les vagues anteriors dels 8 de març. El feminisme, posa al centre les cures i la crida serà a vaga general, també, perquè és un tema que concerneix els homes treballadors. I així s’uneix a la convocatòria la majoria sindical basca (no a Nafarroa): ELA, LAB, EHNE, Etxalde, Steilas, ESK i CGT. La importància qualitativa i quantitativa dels sindicats que donen suport no s’escapa de ningú. Situats a l’espectre de l’esquerra i sobretot combatius, s’estan incorporant des de fa temps a les crides fetes per Euskal Herriko Mugimendu Feminista amb importants aportacions. Tampoc no s’escapa l’absència dels dos sindicats d’àmbit estatal que copen la representació institucional espanyolitzada.
Amb aquests vímets, comptar en nombre la suma de persones que realment cessen a la feina per unir-se a la vaga no és reflex del moviment vaguístic. I en aquest tema sí que cal fer un estudi i una valoració, segregada per sexes i en comparació amb les dues vagues anteriors dels 8 de març, i en concret amb una vaga general que es va fer a Euskal Herria el 30 de gener de 2020. Aquesta vaga que al moviment feminista, que li donava suport, li va tocar en el moment àlgid de les V Jornades Feministes, es va convocar per la majoria sindical basca i per la Carta de Drets Socials. El nombre també va ser escàs, en termes de cessació del treball. El comentari socorregut que diu un amic meu: doncs jo em pensava que faria vaga menys gent, així que content!
La genealogia feminista ens porta a les anàlisis de primer de segle, moltes vegades de la mà de l’economia feminista i altres disciplines, per entrar a les paraules clau ja encunyades per al moviment: treball de cures; immigrants sense drets que conformen les cadenes de cures; feines de cures pagades miserament, per a empreses voltors, en lloc de serveis públics; treballadores de llar no incorporades al sistema general dels treballadors; condicions de treball en situacions invivibles d’horari, d’interinitat a domicili-treball; no assumpció de les tasques per part dels homes, en comparació amb l’obligació imposada a les dones…
Ja a les IV Jornades d’Euskal Herria, celebrades l’any 2008 a l’Escola Nàutica de Santurtzi, cal recordar, es va presentar una extensa ponència sobre les cures en situacions de dependència amb proposta d’organització del Servei Públic Basc de Cures que va socialitzar un treball col·lectiu important, posant els fonaments importants daquest tema de cures.
En aquesta vaga s’ha pogut resumir la crida així;
Pel Dret col·lectiu a cura sortim al carrer en defensa d’un sistema de cures públic i comunitari, contra la privatització i mercantilització, en defensa dels drets de les dones que vivim en condicions inacceptables, en tasques de cura i en sectors feminitzats, i per exigir responsabilitat als qui mantenen el sistema actual.
Per situar l’estat actual dels treballs de cura i com a argumentari, una mica abans de la vaga, el diari Gara va publicar una infografia i un petit comentari interessant sobre aquesta. S’hi assenyalen els percentatges de l’escàndol de la distribució de les cures entre homes i dones, en públics, privatitzats mercantilitzats i privats, i altres dades significades.
Ara, per fi, quan s’està imposant la força de l’evidència, es pot veure com s’està produint una expropiació de les paraules i les idees, per les institucions i altres sectors, com s’assenyalava anteriorment. Significa també que aquesta vaga s’està fent en bon moment, ja que no només cal reivindicar la desigual distribució de les cures i totes les conseqüències assenyalades, sinó que cal mirar els objectius i les reivindicacions, que no són les que precisament estan mantenint les administracions públiques.
Ara doncs, compte amb les cures, i per això res millor que seguir el moviment feminista, de les mans del qual ha sortit aquesta vaga feminista general.
*Begoña Zabala, militant feminista forma part de la Redacció de Viento Sur
