OPINIÓ
Ja de retorn de la VI Trobada Internacional de Periodistes que es va realitzar Barcelona entre el 15 i el 17 d’abril volem compartir algunes de les experiències i les resolucions finals.
L’impacte d’escoltar i abraçar expulsades refugiades asilades ha estat molt fort. Les banderes humanistes que la postguerra va aixecar semblen diluir-se en discursos buits. No és menor el compromís de col·legues periodistes que treballant amb perspectiva de gènere desagreguen per entendre millor i denunciar públicament, des d’on es pugui, el drama potenciat de dones i nenes.
El missatge de l’alcaldessa Ada Colau és però esperançador tot i que els grups misògins l’han enviat a escombrar i vendre peix. Tant l’alcaldessa de Barcelona com la presidenta del Parlament Català, Carme Forcadell, es defineixen públicament com a feministes i ens han rebut i conversat llargament amb nosaltres confirmant el seu compromís amb el periodisme feminista.
Colau ens va dedicar una llarga conferència al Col·legi de Periodistes i després va respondre preguntes, mentre que Forcadell va rebre a un grup de representants d’Amèrica Llatina al Parlament, on ens va dedicar tot el temps per intercanviar experiències.
D’altra banda, el patriarcat -de la mà de governs de dreta- avança i ja sabem que arrossega, o ho intenta, els drets conquerits pel feminisme. També hi el paper del periodisme conscient de l’atropellament és fonamental.
Tots els informes coincideixen a assenyalar la precarització més grand del periodisme amb lents violetes i l’incompliment de tots els països de l’apartat J de Beijing. En el món han crescut exponencialment els projectes voluntaristes en petites ràdios i Internet, però l’absència de periodistes feministes (excepte casos aïllats i molt escassos) i de programes amb enfocament de gènere en els mitjans audiovisuals massius és flagrant. El programa model que va ser “Ni Reines ni Ventafocs” a Colòmbia, va ser simplement aixecat de l’aire del Canal Capital, sense més explicacions malgrat aconseguir un ràting excel·lent en la seva franja horària de les 19.
Al web de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Argentina (RIPVGAR) www.enperspectiva.com.ar anirem comentant més sobre el que ha passat en aquests dies molt intensos.
La RIPVGAR torna a casa amb el compromís de treballar per crear i sostenir la Xarxa Llatinoamericana de Periodistes amb Visió de Gènere, de la mateixa manera que hi ha a Europa la Mediterrània, perquè totes les xarxes de periodistes del món, des de la plataforma institucional de la xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, avancem de la mà amb organismes de l’Estat i organitzacions de la societat civil superant diferències i posant per davant l’agenda que ens uneix.
Brasil, Uruguai, Equador, Bolívia, Veneçuela, Colòmbia, Cuba i Mèxic han confirmat el seu entusiasme i al maig o juny estarem reunides a Buenos Aires les coordinadores de les xarxes existents per avançar o per col·laborar en la creació en els països on encara no n’hi ha, com és el cas del Brasil.
No cal dir (o potser no!) Que necessitarem l’ajuda de tots vosaltres.
Crear i enfortir la Xarxa de Periodistes a Amèrica Llatina és un vell projecte i ha arribat el moment de concretar-ho. Per això, la propera trobada serà a la ciutat de Sant Pau, Brasil.
Treballar amb la brasilera Rachel Moreno és un luxe: la RIPVGAR s’ha compromès a treballar mà a mà per portar endavant el titànic i moltes vegades solitari esforç d’albergar a tantes persones i organitzar semblant esdeveniment.
Cada trobada internacional reconfirma que el patriarcat es disfressa però està present fins i tot amb força en el món sencer i la falta de pressupostos i polítiques públiques eficients és impactant quan deixem de mirar-nos el melic i posem en context, com ens ensenya la mestra Celia Amorós.
Com veuen en el nou armat, Argentina segueix present en les diferents comissions i en la coordinació general treballant en equip per un periodisme feminista més integrat als grans mitjans i amb un millor exercici del poder que sens dubte tenim.
És lent, molt lent comparat amb el nostre desig i amb la vida personal, però cada trobada augmenta la nostra convicció: només és possible avançar si ens ajuntem.
A la nostra web podran llegir els tres pronunciaments que van sorgir de la trobada. Lamentem no haver conegut a temps la notícia d’una jove empresonada per avortament a Argentina, perquè hagués format part d’aquesta declaració col·lectiva.
* De la trobada amb més de 150 periodistes, van participar Liliana Hendel, Silvina Molina, Miriam Bobadilla i Sonia Santoro, representants de la nostra Xarxa.
* A més, es va decidir la nova coordinació col·legiada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere per al període 2016-2018, quedant integrada per:
Miriam Bobadilla (Argentina), Rosa Maria Rodriguez Quintanilla (Mèxic), Montserrat Minobis (Catalunya, Espanya), Jenny Rongreen (Suècia), Elena Crespo (Bolívia) i Randa Aschmawi (Londres- Egipte)
Així mateix, les comissions van quedar integrades de la següent manera:
-Comissió D’Atenció a Denúncies de violència contra dones periodistes, per: Silvina Molina (Argentina), Silvia Mejia (Mèxic) i Núria Cornet (Catalunya, Espanya)
-Comissió De Migrants i Refugiades: Amada Santos (Catalunya, Espanya) i integrant (s) de la Xarxa Mediterrània a definir.
-Comissió De Relacions amb Organismes Internacionals: Liliana Hendel (Argentina) i Alicia Oliver (Catalunya, Espanya).
-Comissió D’Avaluació de bones i males pràctiques en empreses periodístiques per emissió de segells de qualitat: Lola Fernandez (Andalusia, Espanya), Zuliana Laines (Perú) i Sonia Santoro (Argentina)
-Comissió De Comunicació: Miriam Bobadilla (Argentina), Rosa Maria Rodriguez Quintanilla (Mèxic), Montserrat Minobis (Catalunya, Espanya), Jenny Rongreen (Suècia), Elena Crespo (Bolívia) i Randa Aschmawi (Londres- Egipte), Fabiola Llanos ( Espanya) i Anabel Rocha García (Canàries)
Mes informacio:
