Sunday 23 June 2024

Sunday 23 June 2024

tere moll

Compartir

Parole, parole, parole …

 

OPINIÓ

Ahir va ser un dia una mica estrany. I quan dic estrany no em refereixo a negatiu. Només estrany.
Al matí mentre conduïa vaig sentir a la ràdio una notícia que em va impactar tant pel contingut com per les formes.

Deia més o menys que “La Guàrdia Civil estava buscant una pastera que pel que sembla hauria bolcat i on viatjaven trenta i tantes persones i dues dones”. Així, directe al cervell i al cor.

Després i ja a casa em topo amb la notícia que una magistrada de Vitòria va preguntar a una dona si “va tancar bé les cames” després de presentar una denúncia per maltractament físic, psíquic i abusos sexuals, segons l’associació Clara Campoamor.

Suposo que ja s’entén per què vaig qualificar abans d’estrany el dia. Dos clars exemples de com el patriarcat segueix imposant la seva llei en les vespres del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, de totes les Dones.

A la primera notícia (i sense entrar en el fons de la notícia) la PERSONA que la va redactar independentment de si va ser dona o home, ens va excloure a les dones de la condició de persones. Directament va adjudicar aquesta condició als homes, ja que a les dones ens nomena explícitament. Són les trampes del llenguatge. No crec que sigui tan difícil d’entendre que les dones també som persones, no?. Doncs ja veiem que per a alguna gent no ho som i ens treuen explícitament d’aquest concepte.

El llenguatge, com a element transmissor d’idees i valors, es converteix en aquest cas en una potent arma del patriarcat, fins i tot nomenant, perquè ho fa precisament per diferenciar-nos de la condició de persona i deixar-nos en la infra-condició de dones a l’homogeneïtzar els termes de persona i homes. D’aquesta manera es continua naturalitzant la superioritat del masculí en el nostre espai simbòlic i, per tant, el sistema segueix funcionant com sempre.

I, com ja he dit en alguna ocasió, aquesta naturalització de la desigualtat la converteix en invisible i en ser invisible passa completament desapercebuda. I no podem oblidar que no per invisible és inexistent, ja que en analitzar una mica notícies com la que vaig escoltar ahir que, a priori sembla inofensiva i fins i tot ens nomena, en realitat és una altra trampa que amaga pura violència estructural. Ens està llançant el missatge clar i contundent que les estructures patriarcals i clarament jeràrquiques no es toquen. I això tal com sabem, va amarant els nostres cervells fins que en el nostre espai simbòlic no hi hagi dubtes.

La segona notícia és violència masclista de primer ordre i també exercida des de i amb el llenguatge. La jutgessa en qüestió en preguntar a la dona que havia denunciat violències masclistes està, no només revictimitzant a la mateixa víctima, sinó exercint de nou violència estructural, ja que ho fa des del poder que li dóna la toga de jutge. Com és possible tenir tan poca sensibilitat amb una dona que ha estat agredida sexualment i que l’ha denunciat? Per ventura aquesta jutge des de la seva aparent misogínia no sap el dolor que està causant cada vegada que qüestiona la veu de la víctima o que no la deixa acabar en les seves exposicions del que li ha passat? La meva amiga Emilia em deia fa poc que és molt greu el que està passant a la judicatura pel que fa a les dones. El dia a dia li dóna la raó.

A vegades les paraules fan molt més mal que els cops. Sobretot quan aquestes paraules són pronunciades amb aquesta injustícia tan ferotge per part de qui ha de protegir i donar empara i veracitat a qui s’atreveix a denunciar.

De nou el llenguatge com atroç arma del patriarcat per qüestionar i posar la veu de la dona agredida per sota de les actuacions de l’home que la va agredir. Novament les paraules com dards enverinats per desvirtuar la veu de la víctima que demanava empara a la justícia. Un altre exemple més de com se les gasta el patriarcat en quant se li qüestiona. I aquesta vegada des de la posició de poder d’una dona jutgessa qui es veu que no entén ni d’empatia ni de respecte cap a les persones que té davant seu i, que malgrat ser la denunciant, va rebre una altra dosi de violència masclista. Aquest cop estructural.
Espero que el Consell General del Poder Judicial obri una investigació i que actuï amb justícia amb aquesta senyora togada perquè aquest tipus d’agressions verbals i de qüestionaments a les dones que tingui al davant no es tornin a produir. Des d’aquí agrair a l’Associació Clara Campoamor seves actuacions a aquest i tants altres casos.

Sense els estudis de gènere i les reflexions feministes, aquest tipus d’actuacions, sobretot la primera per ser menys escandalosa, podrien passar completament desapercebudes per al conjunt de la societat i perpetuar d’aquesta manera un sistema opressor i profundament injust com ho és el patriarcat.

Hem de ser conscients de la importància que cobren les paraules a l’hora de perpetuar les estructures de poder i de propagar aquest tipus de violència masclista que és la violència estructural.

No només es tracta de fer un ús no sexista dels llenguatges, que també, sinó de saber què diem realment quan ens expressem. Quin missatge estem transmetent als que estan al nostre voltant.

Com hem vist en els dos exemples del que va passas ahir són missatges clarament patriarcals, perversos i condueixen a mantenir l’ordre patriarcal de les coses. I, al mateix temps, quan tots dos són analitzats veiem que també profundament violents envers les dones cadascun des dels seus respectius àmbits, la qual cosa constata la transversalitat de la violència exercida des de les paraules.

Les paraules, com a dards enverinats del patriarcat, poden arribar des de qualsevol racó de la nostra quotidianitat i provocar-nos ràbia i dolor de manera totalment injustificada.

En la mesura que siguem capaços de treure estar situacions de la seva “normalitat invisible” aconseguirem avançar cap a una societat menys violenta també en el simbòlic i esperem que més igualitària en tots els aspectes.

En aquest afany caminem moltes de nosaltres i cada vegada més companys conscients d’aquesta desigualtat. Sóc optimista i les llavors d’avui segur que germinaran demà per aconseguir l’objectiu desitjat.

Cada dia ha de ser un 8 de març !!!!

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

Estat: Anàlisi del tractament de la imatge publicitària de la dona a l’entorn digital

Per Redacció AmecoPress Major igualtat en la construcció de la imatge femenina a internet i...

Visibilitat en temps de crisi

Conclusions de les V Jornades de Visibilitat Lèsbica organitzades per LesCat Lesbianes a Catalunya (LesCat),...

L’equitat en la indústria de la comunicació

“Com aborda la IWMF el tema de l’absència d’equitat de gènere en els mitjans de...