Aquesta setmana tornarem a commemorar una data sempre simbòlica però, almenys per al feminisme, sempre trista: el 25 de novembre Dia Internacional per a l’eliminació de les violències contra les dones.
Segons el web feminicidio.net, almenys per a mi la millor font d’informació sobre els assassinats de dones, fins al passat quatre de novembre han estat noranta-tres dones assassinades per feminicidis a l’Estat Espanyol. A la web estan classificats per les seues diferents tipologies i vos convide que la visiteu pel seu interés.
Si partim de la base de la definició del que és un feminicidi i que, des de l’any dos mil catorze forma part del diccionari de la Real Acadèmia del Español tot i que va ser esmentada al dos mil díhuit i que vol dir literalment: Asesinato de una mujer a manos de un hombre por machismo o misoginia, entendrem la necessitat de continuar amb la denúncia permanent d’aquestes situacions totalment injustes i, en massa casos, arbitràries per part dels assassins.
Gràcies a les mobilitzacions que el moviment feminista va organitzar a l’any dos mil quinze, es va aconseguir un pacte d’estat contra la violència de gènere, que tot i ser bastant misèrrim des del punt de vista feminista, va ser el punt de partida per a començar a negociar-ne altres autonòmics com el valencià que va aglutinar a partits, sindicats i organitzacions feministes, entre d’altres, per a lluitar contra aquest mal endèmic que patim les dones al llarg de la història.
I, en part, la misogínia que impregna les nostres societats actuals encara ve emmarcada per les tesis o dogmes de les grans religions monoteistes que, als seus llibres sagrats han fet ús i abús de predicar la condició de subsidiarietat de les dones davant dels homes. I, fins i tot, en algunes edicions de la Bíblia, fins i tot prediquen la violència contra les dones en diferents moments de l’anomenat Antic Testament, així, sense cap complex.
Amb aquests antecedents és normal que parlem de problema històric que patim totes les dones al món. Totes sense excepció. Perquè açò no és un tema ni d’edat, ni de classe social, ni de color de la pell. No, és senzillament un tema que ens afecta a totes i totes podem ser víctimes d’alguna classe de violència masclista al llarg de les nostres vides: totes.
D’ací que siga tan important fer la sensibilització des d’edats ben primerenques per anar desmuntant els mites que la justifiquen com més prompte millor. Sobretot ens hem d’entestar a combatre els discursos negacionistes que volen confondre a la gent més jove per tal de ficar al mateix nivell totes les violències. I, senzillament no ho estan. No és el mateix la violència que s’està exercint contra població en general de Gaza, Ucraïna o Iemen que la que segurament estaran patint les dones que està a eixos llocs del món. I sols per haver nascut dones.
Els feminicidis, tal com estableix la seua definició de la RAE (que no és una institució caracteritzada per ser feminista precisament) parla clarament que són assassinats de dones a mans d’homes per masclisme o misogínia. O, cosa que és el mateix, per ser dones.
Els pròxims dies es celebraran activitats de sensibilització per tots els nostres pobles i ciutats i vull aprofitar aquestes línies per a fer una crida a la participació en aquests actes per tal, no només de conéixer més del tema i així combatre’l, també per honrar la memòria de totes i cadascuna de les dones assassinades.
Vull recordar que segons la font abans esmentada de feminicidio.net i és literal: Desde 2010, año que empezamos a documentar los feminicidios en España, hemos registrado en Geofeminicidio 1.467 mujeres asesinadas por hombres”.
Les dades parlen soles…
