Escrit per Montse Fernández Garrido
Hi ha documentals que no s’han de deixar passar sense haver-los vist, recomanat, difós i guardat, perquè són part important de la nostra història recent. Els esmento per ordre de data d’aparició:
2003. Mujeres en pie de guerra
Escrit i dirigit per Susana Koska (actriu, realitzadora de documentals i escriptora) i amb banda sonora de Loquillo, (amb cançons de José Ma Sanz, Gabriel Sopeña, George Brassen i Luis Eduardo Aute).Són 75 minuts, (DVD) en els quals, diu al dors, s’explica la història de les dones que van lluitar amb valentia i compromís a les trinxeres i a les vagues, des de la presó i l’exili, des de la Guerra Civil fins a la mort del genocida Franco. Tracta com va afectar en l’àmbit personal la història col·lectiva. És la necessitat de respondre preguntes que se’ns esborren del mapa, sepultades per un tumult social i polític que va ser la “transició pacífica”. És la necessitat de donar color a les fotos en blanc i negre, de retornar-li la poesia a la història.
Mujeres en pie de guerra és un collage d’idees i opinions, consignes, fotos, records, cançons, foses en la pròpia vida, la història oficial comentada des de l’altre costat. És una arma cultural, un deure de memòria i expressió artística. Una veu nova i una veu més.
Al DVD s’entrevista diverses dones antifranquistes, unes més conegudes que altres, dones que van lluitar per la llibertat contra el feixisme, la història no oficial, la que no surt als llibres d’història: Sara Berenguer, Neus Catalá, María Salvo, Teresa Buígues, Carmen i Merçona Puig Antich, Rosa Laviña i Rosa Díaz (aquesta última tieta de la Susana, que va ser una nena evacuada a Bèlgica). Revolució, guerra, exili, resistència, deportació, presó i sindicalisme. Les seves experiències, els seus sentiments, la seva VEU.
Conté, a més, un CD amb 9 cançons que ens traslladaran al passat proper, emocionant i revolucionari: A las barricadas / Antes de la lluvia / Viva Durruti / Mujeres en pie de guerra / La mala reputación / El año que mataron a Salvador / El futuro denegado / Armando al amor / i De tripas corazón.
Es tracta d’un treball de investigació al llarg d’anys i que, després de 20 hores de gravació en diverses ciutats i països, es va realitzar aquest DVD, versió que es pot veure també en universitats, instituts, cases de cultura, ateneus, trobades de cinema feminista, de memòria històrica i en festivals de cinema. I així ha estat.
L’any 2017 Koska va escriure un llibre amb el mateix títol. I a les dones entrevistades al DVD, n’hi va afegir d’altres: Carmen Alcalde, Antonina Rodrigo, Cecilia G de Guitarte, Ana Mary Ruiz, Luz Miranda, Maixux Rekalde, la pròpia Susana Koska i jo mateixa (explicant retalls de la història de la meva àvia Leonor Martín Pajares i de la meva mare, María Garrido Martín. També del meu famós avi guerriller, Ollafría, història que vaig desenvolupar després en el meu llibre Tres generaciones rebeldes). Al llibre de Koska hi ha 14 pàgines de fotos precioses. En total, 250 pàgines amb una llarga llista d’interessant bibliografia.
Moltes ressenyes en els nostres mitjans de comunicació titulaven els seus articles de forma molt elogiosa. Per exemple, Juan Losa al Diario Público titulava així el seu article: “Dones que ni Franco ni el feixisme van poder fer callar: Monuments a la dignitat i a la lluita”.
2010. VINDICACIÓN
Escrit i dirigit també per Susana Koska, amb la cançó “Yo no soy esa”, de Mari Trini i diverses cançons cantades per Loquillo i per Gabriel Sopeña.
Són 54 minuts. Vindicación és un recorregut per la història de les dones de l’Estat espanyol en els últims anys del segle XX, de lluites feministes i resistències patriarcals. Entrevistes a dones que demostren amb els seus relats que elles van tirar endavant transformacions importants, que la vida va tremolar perquè es van qüestionar els fonaments de les institucions. És un documental que tracta sobre la possibilitat de transformar la memòria personal en relat històric i mostra la necessitat de transmetre aquesta experiència a les noves generacions.
Les entrevistades parlen de les lluites i els èxits dels temes pels quals van lluitar. Elles són: Carmen Alcalde, Antonina Rodrigo, Manuela de Madre, Carme Freixa, Mertxe Agúndez, Elena Arnedo, Mabel Cañada, Sonia Ruiz i jo mateixa.
El documental es va presentar a Sant Sebastià primer i a Barcelona després, amb un gran èxit de públic. I va passejar per Festivals Internacionals de Cinema de Drets Humans i també per universitats llatinoamericanes on el van veure milers d’alumnes. I també en altres països de llengua castellana.
A Barcelona es va inaugurar, al mateix temps, una exposició de boniques i revolucionàries portades de la revista VINDICACIÓN FEMINISTA, on les tres feministes que sortíem al documental, i que hi havíem treballat i escrit, explicàvem al públic que la visitava el contingut de cadascuna d’aquelles revistes
2019. Cría, reza y ama
El franquisme les va tancar a casa. El feminisme les va alliberar. Dirigit per la periodista Ariadna Relea, amb guió d’ella mateixa i de Txell Esteve, de Minoría Absoluta.
Al dors del DVD hi diu:
“És un recorregut per l’evolució de la dona a Espanya al llarg del franquisme. Quatre dècades narrades per set dones que, amb la seva feina i la seva història personal, dibuixen l’evolució i la lluita per aconseguir la igualtat formal que avui dia no s’ha assolit de manera completa. Des dels anys 50, amb el consultori d’Elena Francis (dirigit per un home) que, sota una aparença innòcua, consolida el model patriarcal devastador, relegant-les a la soledat absoluta. Als anys 60, l’accés d’algunes dones a la universitat i posteriorment al mercat laboral. Estudiants, mestresses de casa i dones organitzades als seus barris comencen la lluita social gairebé espontània, que té com a objectiu recuperar drets socials. Als anys 70, l’Any Internacional de la Dona i la mort de Franco són el punt de partida per a l’apoderament de la dona, que a poc a poc, amb molts problemes, s’involucra en la lluita feminista. El divorci, l’avortament i la violència masclista seran els pilars fonamentals d’una lluita que encara és necessària per aconseguir la igualtat total entre homes i dones”.
Les entrevistades són:
Carmen Alcalde, de la Sección Femenina a la lluita antifranquista, al feminisme i a la direcció de la revista Vindicación Feminista; Joana Gallego: militant feminista, professora de periodisme i escriptora; Ana Ma Pérez del Campo, militant socialista que va fundar l’“Asociación de Mujeres separades y divorciadas”; Cecilia Bartolomé, directora de cinema, que va filmar les primeres pel·lícules feministes durant el franquisme; Cristina Chica de la Llave, dirigent de la Sección Femenina, que feia classes al Servicio Social; Consuelo García del Cid, supervivent del mal anomenat “Patronato de Protección a la mujer” i després investigadora i escriptora amb mitja dotzena de magnífics llibres publicats sobre el tema; Montse Fernández Garrido (jo mateixa): nena de barraques, militant feminista des de 1976, advocada, mediadora, professora universitària de Màsters de Dret i dirigent feminista de diverses organitzacions nacionals i internacionals (Vaig aportar nombrós material de la II República, carnets i documents del Servicio Social, del Partit Feminista i fotografies personals, per ser també filla i néta de militants antifranquistes).
L’encàrrec realitzat per una televisió a Minoría Absoluta (dirigida pel periodista i historiador Toni Solé) va consistir en tres documentals que abordaven: el noticiari franquista (NO-DO, obligatori a tots els cinemes), el feminista (Cría, reza y ama) i l’últim sobre l’educació a l’escola franquista. Va comptar amb la magnífica feina de la documentalista Lisa Berger, anarquista i feminista, que va aconseguir imatges i documents impagables de cada època.
A l’Estat espanyol, Cría, reza y ama es va emetre per televisió el desembre de 2019 amb gran èxit de crítica i públic. Se’n van fer dos DVD: la versió anglesa (amb subtítols) i l’espanyola. I no crec equivocar-me quan afirmo, sense cap dubte, que el millor dels tres va ser el nostre.
*Montse Fernández Garrido és advocada defensora de dones. Militant Feminista (1976-2026). Memorialista. Autora de la biografia familiar: Tres generaciones rebeldes.
