I per continuar la feina al seu país en sobirania alimentària, Drets Socials, Econòmics, Culturals i Polítics de les dones, Agroecologia i Comerç Just, i Drets de la Infància, entre d’altres temes importants
Sylvana Regalado és enginyera agrònoma i compta amb una especialització en medi ambient. Fa ja anys que va iniciar en l’Area de Desenvolupament de Cuenca la seva relació amb Ajuda en Acció. Amb el temps va ser la coordinadora de tota l’Àrea de Desenvolupament. En finalitzar la seva trajectòria en aquesta organització va dirigir la Fundación Ecológica Rikcharina. Després va encaminar-se cap a l’àmbit polític com a tècnica en el càrrec de Subsecretària de Protecció Familiar del Ministeri d’Inclusió Econòmica i Social de l’Equador, una responsabilitat que ha exercit durant 5 anys abans de tornar-se a incorporar a Ajuda en Acció, ara com a directora del Programa Nacional d’Equador.
Sylvana Regalado és una excel·lent conversadora, molt vital i alegre. És aquests dies a Catalunya per assitir a la reunió d’associats i associades que anualment celebra Ajuda en Acció i on hi fan una visita els directors dels països on treballa Ajuda en Acció a Amèrica llatina. A més a més en aquesta ocasió, l’organització celebra el seu 30 aniversari hi ho fa a Cornellà de Llobregat. La Independent parla amb ella aprofitant una estona entre una entrevista pel Punt i la reunió a Cornellà, just abans que marxi cap Palma per reunir-se amb els socis i les sòcies de les Illes i amb les administracions del Govern Balear. I de fet Regalado ja s’ha entrevistat amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació la Caixa i amb altres mitjans de comunicació.
A través de Sylvana Regalado volem coneixer diversos aspectes actuals de les vides de les dones a l’Ecuador. Ens pots situar la relació de les dones amb les tasques agràries al teu país. ¿Quin tant per cent i en què principals treballs són majoritàries?
Equador és un país agropecuari per excel.lència, la seva producció pot classificar en dos grans grups, d’una banda els productes d’agro-exportació com banana, cacau, cafè, gambeta, flors, llet i els seus derivats lligats als poders econòmics del país, i d’altra banda l’agricultura de subsistència, sobre la qual es basa la seguretat alimentària de la població equatoriana i que és realitzada per petites produccions, la majoria són dones de la costa, la serra i la amazònia.
L’aplicació per dècades d’aquest model agroexportador va generar l’exclusió de les petites unitats de producció dels processos de desenvolupament nacional, la situació es veu agreujada pel progressiu deteriorament dels recursos naturals i el retaceó (minifundi), que ja no aconsegueixen sustentar les necessitats bàsiques familiars i generen grans processos migratoris a regions que demanen una forta inversió en mà d’obra no especialitzada o altres països, com per exemple Espanya, que té la major quantitat de migrants equatorians.
El país ha viscut una mena de feminització de l’agricultura i per tant de l’exclusió, dones shuar, kichwas, montubio produeixen en les seves petites unitats els aliments que necessita la família, i aconsegueixen vendre petits excedents en els mercats locals, complementant a més aquest ingrés amb l’elaboració d’artesanies fetes a mà que els permeten una mica més d’ingrés diari per a la manutenció familiar.
És amb aquests grups de dones amb el que Ajuda en Acció Equador treballa, millorant tècniques de producció, incorporant els principis de l’agricultura sostenible, diversificat les xacres, generant mercats amigables i justos, promovent organitzacions per millorar les seves capacitats de negociació i gestió…
Des de la teva expertsa en medi ambient, quina consciència mediambiental perceps en l’actualitat a l’Equador? (Regalado s’explaia en aquest tema ja que considera que hi ha actualment molts elements que donen raó de la consciència mediambiental que hi ha en l’Equador)
La Constitució de la República, aprovada en referèndum l’any 2008, en els articles 71 i següents estableix els drets de la naturalesa “La naturalesa o Pachamama, on es reprodueix i fa la vida, i reafirma el dret que es respecti integralment la seva existència i el manteniment i regeneració dels seus cicles vitals, estructura, funcions i processos evolutius “.
D’altra banda, el Pla Nacional per al Bon Viure, instrument nacional de planificació de llarg termini, projecta el desenvolupament del país en la riquesa de la natura i la biodiversitat, es proposa el desenvolupament del bio-coneixement, el foment i la promoció del turisme comunitari lligat a la riquesa natural i cultural dels pobles i nacionalitats i la implementació d’una matriu energètica sostenible.
I també i molt important, el país ha llançat una campanya mundial de compensació ambiental per mantenir sota terra el petroli que es troba al Parc Nacional Yasuni, una de les zones de major biodiversitat del món.
Parlem ara de la cooperació per al desenvolupament. Actualment, com a directora del Programa Nacional de l’Equador d’Ajuda en Acció, ens pots explicar els principals objectius que us heu marcat?.
En primer lloc, enfortir a l’Equador la sostenibilitat de les accions que s’han desenvolupat durant diversos anys de treball, i això s’aconsegueix conformant i consolidant organitzacions socials fortes amb capacitat de treballar en l’exigibilitat dels seus drets, amb la participació social necessària per incidir en polítiques locals i nacionals, generant mitjans de vida que permetin l’autonomia econòmica de les famílies i per tant el seu accés digne a serveis de bona qualitat.
En segon lloc, fomentar relacions socials equilibrades que permetin una vida bona en la comunitat i la família; respecte pels drets dels nens, les nenes, les i els joves, les dones, promovent el seu accés equitatiu a salut, educació, i mitjans de producció per a les seves famílies que canviïn el mapa de desigualtat que hi ha al país.
I en tercer lloc, promoure al país i en la institució la participació en xarxes, campanyes, plataformes que lluiten per canvis estructurals en les relacions de poder i accés en temes com sobirania alimentària, Drets Socials, Econòmics, Culturals i Polítics de les dones, Agroecologia i Comerç Just, Drets de la Infància, entre altres.
Quines polítiques, catalanes, estatals i europees creus que són més encertades per a la cooperació al desenvolupament ?
Hem tingut una reunió amb l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament i m’ha semblat molt important la possibilitat d’iniciar una cooperació en temes de drets i apoderament de les dones indígenes, de fet l’Equador va a presentar un projecte per treballar al voltant dels següents eixos: Interculturalitat i serveis de salut i educació; Drets i apoderament de les dones indígenes; i suport a dones víctimes de violència intrafamiliar.
(A Sylvana Regalado se li ha notat un fort convenciment quan parla dels avenços mediambientals i de la gestió de l’administració…) El teu pas pel Govern de l’Equador va ser com tècnica. Segur que hi ha moltes diferències entre treballar per a un Govern des de la política o des de la professió, com a experta, però… ens podries explicar com s’han incorporat les dones en les Administracions públiques i les seves aportacions?
Bé …si, la meva arribada al govern va ser a través d’un concurs, però he de reconèixer que guardo molta afinitat amb diverses de les propostes del projecte polític de transformació del país relacionades amb la redistribució de l’ingrés, l’exercici dels drets dels grups d’atenció prioritària , el foment de l’economia social i solidària que ara a més a més compta amb una llei orgànica aprovada fa un parell de mesos.
En aquesta administració s’ha donat la incorporació de moltes dones al sector públic, per exemple en el Gabinet de secretaris d’Estat hi ha un percentatge equilibrat d’homes i dones, ministeris com el de Producció, Transport i Obres Públiques, Educació, Inclusió Social són liderades per dones, fins i tot a l’inici de l’administració es va comptar amb una dona com a Ministra de Defensa ( va morir en un accident aeri).
Observo amb molt de gust com les diverses institucions van comptant entre les seves files amb dones joves que comencen a fer carrera en el sector públic.
Segur que a les usuàries i usuaris de la Independent els interessa molt la teva opinió sobre el reconeixement de les dones i dels seus treballs en la societat del teu país. Quins avenços han estat els més importants en aquests anys que portem del nou segle?
Fou a través del Decret Executiu 620 de l’any 2008, que es declara com a política d’Estat l’eradicació de la violència de gènere cap a la infantesa, adolescència i dones. Aquest decret estableix responsabilitats específiques per als ministeris de Salut, Educació, Drets Humans i Justícia, Inclusió Social, Govern i Policia en el marc de les competències.
També l’octubre del 2009 es va fixar una nova taula de pensions alimentàries mínimes que garanteix l’atenció dels requeriments de milers de mares que lluitaven per assegurar la manutenció dels seus fills.
Entre els avenços més importants que es poden identificar en la Constitució de l’Equador hi ha els següents:
• Responsabilitat de l’Estat d’adoptar mesures per prevenir, eliminar i sancionar la violència contra les dones, entre d’altres formes de violència.
• Prohibició de l’esclavitud, la servitud i el tràfic d’éssers humans en totes les seves formes.
• Dret a la reserva sobre dades de salut i vida sexual.
• Dret a prendre decisions lliures i responsables sobre la vida sexual.
• Dret a denunciar parents.
• Igualtat de drets i oportunitats de dones i homes en l’accés a recursos i presa de decisions sobre l’administració dels béns de la societat conjugal i la propietat.
• Incorporació de les dones, sense discriminació, al treball remunerat.
• Protecció especial de drets laborals i reproductius.
• Reconeixement del treball domèstic no remunerat com tasca productiva
• Igualtat de drets i oportunitats dels integrants de la família.
• Suport a les dones caps de llar.
• Igualtat de drets, obligacions i capacitat legal dels cònjuges.
• Equiparació total entre la unió del fet i el matrimoni.
• propugnació de paternitat i maternitat responsables i promoció de la corresponsabilitat paterna i materna en drets i deures envers els fills.
• Obligació de l’Estat de formular i executar polítiques per assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, que incorporin un enfocament de gènere, mitjançant un organisme tècnic especialitzat.
• Cultura per la salut i la vida amb èmfasi en educació alimentària i nutricional de mares i nens i pel que fa a la salut sexual i reproductiva.
• Atenció prioritària i preferent entre altres, a dones embarassades i víctimes de violència domèstica.
• L’educació promourà l’equitat de gènere i rebutjarà tot tipus de discriminació.
• Prohibició de publicitat que promogui la violència, el sexisme, el racisme i quant afecti la dignitat de l’ésser humà.
• L’Estat ha de promoure i garantir la participació equitativa de dones i homes a les eleccions, en els càrrecs de decisió, en els partits polítics, etc.
Sylvana Regalado és una lideresa autoexigent i per tant ha volgut ser molt precisa en la resposta a aquesta darrera pregunta i en les dades que aporta i per aixó no ha dubtat en fer comprobacions de notes i fins i tot una trucada a una experta en legislació.
Veieu el video que ha editat Ajuda en Acció pel seu 30 aniversari
