Valoració* de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius
*Nota: Aquesta és la valoració dels aspectes inclosos a la llei en relació a l’avortament. No inclou d’altres temes que seran valorats en posteriors comunicats.
La reforma de llei aprovada al Congrés suposa un pas endavant que aplaudim i un gran èxit fruit del crit incansable de moviment feminista que contribueix a la consolidació del dret a l’avortament. Des de L’Associació ho celebrem i hem col·laborat activament perquè així fos, malgrat tot, volem posar de manifest el gust agredolç per la sensació d’oportunitat perduda i la manca d’atreviment per fer una reforma a fons d’aspectes estructurals que treguin l’avortament del marc “d’excepcionalitat” social i sanitària i el situïn com un dret absolutament normalitzat.
Volem destacar positivament 11 aspectes vinculats a l’avortament que transformaran de forma important la vida de les dones i persones amb capacitat de gestar:
Que les persones de 16 i 17 anys tinguin llibertat per decidir avortar i no s’aboqui aquestes adolescents a maternitats no desitjats o a avortaments clandestins.
Que s’elimini el període de reflexió de tres dies i l’obligatorietat de rebre un sobre amb la informació de polítiques actives de maternitat. El que significa que per fi es tractarà a les dones i persones amb capacitat de gestar com a persones adultes i subjectes de dret.
Que s’obri una nova i darrera via judicial per a dones que han d’avortar amb més de 22 setmanes de gestació i a qui els comitès clínics no les autoritzen a fer-ho.
Que es reguli la possibilitat d’agafar una baixa laboral per recuperar-se després d’un avortament, un tema absolutament invisibilitzat fins ara i que ha contribuït de forma important a l’estigma.
Que s’explicitin mesures per intentar impulsar als serveis de salut de gestió pública per fer avortaments i combatre així la iniquitat territorial.
Que es posi èmfasi en registrar l’objecció de consciència per tal d’assegurar que es pot prestar l’avortament i millorar-ne la planificació de serveis.
Que s’esmenti al text de llei el suport a les entitats de la societat civil que promouen els Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) i que s’impossibiliti el treball i les ajudes públiques a entitats contràries al dret a l’avortament, tal com les defensores de DSiR hem reclamat des de fa molt de temps.
Que s’assegurin durant el procés les mesures adients per garantir que la decisió de la dona no sigui “alterada”. Per tant, només s’oferirà la informació clínica imprescindible i pertinent. Aquest punt hauria de limitar les possibilitats d’establir obstacles a l’avortament com proposava l’extrema dreta a Castella i Lleó.
Que es facin formacions a professionals, s’incorporin els coneixements als currículums de les carreres universitàries, es promoguin la recerca i la investigació, s’impulsin campanyes i accions informatives accessibles per corregir la desinformació i l’estigma actual, identificades i assenyalades en l’informe de barreres.
Que es tracta d’una llei basada en el reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius tal com s’estableix en diversos Tractats Internacionals. Per tant, obliga a informar a totes les persones ateses sobre els seus DSiR i a posar a la seva disposició l’assistència i mesures de reparació en cas que s’hagin vulnerat.
Que incorpora al diligència deguda com a principi rector de la llei, cosa que vol dir que les institucions públiques han d’assumir responsabilitats per implementar les mesures necessàries perquè s’acompleixi la llei i respondre en cas que no sigui així. Això és una eina a disposició de les Defensores de Drets Sexuals i Reproductius que permet exigir retiment de comptes emparat en aquest principi.
D’altra banda, com dèiem, creiem que la reforma és positiva, però poc valenta i ens queda la sensació d’oportunitat perduda. Fa 12 anys de l’anterior llei i, en aquest àmbit, no s’obren opcions de reforma legal gaire sovint. Era el moment de vèncer grans resistències i estigmes, no només dels grups d’extrema dreta, sinó d’altres espais com el de professionals de l’àmbit mèdic i, també, del jurídic, com hem vist en múltiples ocasions. (El Consell General del Poder Judicial havia demanat mantenir els tres dies de reflexió i qüestionava eliminar el permís patern en menors d’edat).
L’experiència i llarga trajectòria ens fa desconfiar de l’aplicació de la llei quan arribi al disseny de serveis i circuits en les CCAA que són les que tenen les competències en la prestació. En l’anterior llei ja s’incorporaven molts elements que havien de garantir l’accés a l’avortament i no va ser mai així. El desenvolupament de la implementació de la llei en els diversos protocols i directrius de les CCAA ha estat, i serà, heterogènia i massa sovint inclou procediments no basats en l’evidència que tendeixen al “control” dels cossos de les dones i no a “garantir seguretat i facilitar el procés”. Continua basant-se en una lògica de plantejar l’avortament com quelcom excepcional i ocult, i no pas com un dret de les dones i persones amb capacitat de gestar. A l’informe de barreres que vam publicar ja es mostraven tot un seguit d’obstacles i desigualtat en l’accés a l’avortament que continuen sense resoldre de forma efectiva.
Com és el tema de la incorporació de la salut sexual i reproductiva i la pràctica clínica de la interrupció voluntària de l’embaràs als programes curriculars de les carreres universitàries relacionades amb medicina i ciències de la salut, perquè en l’actualitat ja haurien d’estar incloses segons la llei anterior. L’objecció de consciència ja estava regulada a l’anterior llei i temem que el registre d’objectors no resoldrà el tema, l’exemple el tenim a Itàlia.
Continua generant exclusions. La llei explicita que: “Los poderes públicos reconocen los derechos reproductivos y el derecho a la maternidad libremente decidida”. Però a la pràctica això ja no és cert. A Espanya encara s’obliga i s’obligarà a dones a maternitats no desitjades o a avortar a l’estranger. Els terminis actuals limiten l’accés a l’avortament per condicionants aliens a la voluntat de la dona –com els de la setmana 14 i 22– atempten clarament contra l’article 1 o 2 de l’avantprojecte de llei i amb tot el seu esperit. La llei explicita el reconeixement a la “maternitat lliurement decidida” però la realitat és que la mateixa llei limita, en determinats casos, la llibertat de les dones per triar.
De la mateixa manera que no es resol de forma clara l’accés universal a l’avortament sabent que, actualment, molt poques CCAA incorporen l’atenció a l’avortament per a persones sense targeta sanitària.
I, de nou, no aborda la despenalització de l’avortament que ha estat la gran demanda històrica del moviment feminista i que seria, realment, la que canviaria el paradigma. A l’Estat espanyol l’avortament encara apareix en el Codi Penal de manera explícita sancionant a les dones i professionals. (Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Código Penal). Títol 2, articles 144 a 146.
Per tots aquests elements la reforma de la llei ens deixa un gust agredolç. Aplaudim la valentia de voler avançar i consolidar drets, però considerem que encara ens queda un llarg camí a recórrer per garantir de forma real i efectiva el dret a l’avortament per a totes les dones i persones amb capacitat per gestar de l’Estat.
