OPINIÓ
Aquesta setmana algú em va preguntar si el feminisme seguia sent necessari en els temps en què vivim. Argumentar per justificar la no necessitat del feminismes en la nostra societat actual ha estat el que he escoltat milers de vegades.
Per no dir milions de vegades: Que si la Constitució i l’article catorze, que si la “discriminació positiva” que s’està donant, que si les dones som unes maltractadores psicològiques, que pretenem que ens “mantinguin”, que si hi ha tantes denúncies per violència de gènere és pels mitjans que exageren molt i només treuen els casos de dones però també hi ha homes maltractats i no surten als telenotícies, que si els “pobres homes” es troben acorralats i ja no saben com relacionar-se amb nosaltres perquè tenen por de ser denunciats a la mínima broma que ens poden gastar, … i així un llarg etcètera.
Asseguro a qui pugui llegir això que vaig fer un exercici de paciència voluntària per escoltar (de nou) aquests arguments per veure si hi ha alguna novetat però només n’ hi havia una i no es trobava en el missatge, sinó en qui el sustentava: Una dona jove, d’uns vint anys.
I vaig a començar la meva resposta dient el mateix que li vaig dir a ella: que sóc feminista per convicció i que la meva pretensió és que els drets humans d’homes i dones siguin realment els mateixos a tot arreu i desmaquillar i despullar les desigualtats per fer-les visibles i corregir-les. Que no em val l’anomenat “dret natural” que justifica que som diferents perquè la natura ens ha fet diferents.
A partir d’aquí vaig intentar (crec que sense molt èxit almenys immediatament) explicar-li a aquesta jove que el feminisme no només era necessari, sinó que és imprescindible si realment ens creiem que som una societat democràtica.
I cal perquè encara que no es vulgui veure, seguim tractant de manera desigual a nenes que nens fins i tot abans de néixer, perquè ens socialitzem de manera desigual i per tant assumim rols desiguals. Perquè el patriarcat perviu a cada racó de la nostra ment i fins i tot dels nostres cors permetent fins i tot que hi hagi gent que justifiquin la major de les desigualtats: el terrorisme masclista. Perquè segueix havent institucions com l’església catòlica que nega explícitament drets a les dones i segueix considerant com subsidiàries dels homes i altres com la RAE que consideren a través dels seus definicions que les mares no engendrem només parim. Perquè es segueixen trepitjant els nostres drets i llibertats, com per exemple el nostre dret a decidir sobre el nostre propi cos i la nostra maternitat. Perquè se’ns segueixen relegant a llocs de segona o tercera categoria en els espais de presa de decisions. Perquè seguim cobrant menys per fer la mateixa feina. Perquè encara que les aules universitàries estan plenes de dones, són els homes els que les dirigeixen. Perquè encara que les dones tenim una major expectativa de vida, els estudis sobre salut se segueixen realitzant majoritàriament sobre els homes. Perquè la història ens segueix ocultant les obres d’art i aportacions de tot tipus realitzades per dones. Perquè els nostres cossos de dones són utilitzats com camps de batalla allà on els homes ho decideixen sigui en un conflicte armat o en un conflicte de parella. Perquè els nostres cossos de dones són segrestats i maltractats per ser explotats sexualment en altres països o llocs del món. Perquè els drets humans de les dones són trepitjats sistemàticament en moltes zones del món i fins i tot del nostre món particular. Perquè els espais simbòlics que ens imposen ja existeix tota aquesta desigualtat i violència simbòlica o estructural des d’abans de néixer. Perquè la pobresa de s’acarnissa amb dones i nenes. Perquè ens maten per ser dones.
I així moltíssims arguments més i que es podria resumir en un: Si hi ha una sola dona al món a qui hagin trepitjat un sol dels seus drets humans, el feminisme no només serà necessari, serà imprescindible.
Perquè el feminisme és una forma de viure i de pensar que considera les persones humanes, éssers lliures i amb plenitud de drets i de potencialitats més enllà del seu gènere. Perquè busca fomentar les fortaleses de totes les persones per construir una societat igualitària i justa. Perquè cerca la justícia social en tots els àmbits. Perquè pretén equilibrar l’androcentrisme amb la igualtat i la plena llibertat de totes les persones, desmuntant el patriarcat i els aspectes simbòlics que els representen per construir espais d’igualtat real i efectiva i alhora pretén que els talents de més de la meitat de la població mundial s’incorporin a totes les esferes de la vida. Perquè pretén trencar i eliminar privilegis històrics envers la meitat de la població. Perquè es qüestiona l’ordre de les coses per deconstruir i tornar a construir des d’una perspectiva més solidària. Perquè la violència no aporten res positiu a les vides de les persones en cap sentit. Perquè és una manera de viure i no només de pensar que ens iguala i ens acosta. Perquè entén que poder i autoritat no són el mateix i busca relacions humanes molt més horitzontals i simètriques. Perquè no tracta a les persones com objectes i els retorna la integritat i la dignitat total que han de tenir com a éssers humans lliures.
I afortunadament moltes dones joves i fins i tot homes vénen darrere trepitjant molt fort i apostant fins i tot per noves formes de feminismes que seran les de demà, encara que l’objectiu ha estat, és i serà el mateix: la lluita per una igualtat real i efectiva de drets i oportunitats entre totes les persones i en tots els àmbits de les nostres vides.
