Marina Geli i Fàbrega, Consellera de Salut en funcions
Els estats del benestar no s’haurien pogut construir mai sense una visió generosa i àmplia del concepte de salut. La salut, entesa des d’una perspectiva integral (biològica, psicològica, social, cultural, etc.), és un dels principals indicadors de la qualitat de vida. Els models públics i universals de salut no només curen, sinó que prevenen les malalties, cuiden les persones, les protegeixen i afavoreixen el desenvolupament personal en condicions de llibertat i d’igualtat.
És per això que considerem que els sistemes públics de salut, com a pilars bàsics de l’estat del benestar i garants de la cohesió social, també tenen un paper fonamental en el camí que ens resta per recórrer cap una situació d’igualtat real entre homes i dones des de tots els punts de vista i en tots els àmbits que afecten la vida de les persones.
El model sanitari català presenta resultats de salut que el situen entre els sistemes capdavanters dels països del nostre entorn i les accions promogudes pel Govern de la Generalitat de Catalunya, entre els anys 2003 i 2010, han ajudat a consolidar-lo i potenciar-lo.
Durant aquests anys, hem impulsat actuacions encertades per millorar l’eficiència i, per tant, la sostenibilitat del sistema. Entre d’altres, la planificació estratègica (set plans directors), la reorganització territorial i l’aposta per una nova governança compartida (els governs territorials de salut i els consells de salut), la reorientació cap a la prevenció, protecció i promoció de la salut (la Llei de salut pública, els programes Salut i escola i Salut als barris) i l’aposta per les noves tecnologies (la història clínica compartida, la recepta electrònica, la teleassistència, la digitalització de la imatge radiològica).
Tanmateix, i tot i que es pot afirmar que els resultats en salut dels catalans i les catalanes han millorat notablement els darrers anys (la disminució de les llistes d’espera, la implementació dels codis ictus i infart, el diagnòstic ràpid del càncer), encara hi ha nombrosos problemes de salut que afecten exclusivament les dones o que hi tenen una incidència diferent.
És per aquest motiu que, des del Govern de la Generalitat, hem apostat amb contundència per introduir polítiques de gènere també en l’àmbit de la salut, com un instrument per garantir la igualtat d’oportunitats i assolir el màxim benestar possible. Una societat més sana és una societat més productiva, que pot dedicar més hores tant a la feina, remunerada o no, com a l’oci o a les relacions interpersonals i és, en definitiva, una societat més feliç.
Amb aquest objectiu, el 2008 es va aprovar el darrer Pla de polítiques de dones (2008-2011) amb una vocació transversal, per tal d’abordar des de totes les polítiques les dificultats, necessitats i demandes de les dones catalanes i garantir la igualtat d’oportunitats.
En aquest marc, la tasca del Departament de Salut s’ha centrat específicament en sis eixos d’actuació de les polítiques de dones en l’àmbit de la salut: la promoció d’actituds i hàbits saludables, la prevenció i l’atenció a les malalties amb major prevalença en les dones, l’atenció maternoinfantil i a la salut afectiva, sexual i reproductiva, la salut mental i les addiccions, l’atenció a grups vulnerables i l’abordatge de la violència envers les dones. Entenem que així, amb la perspectiva de gènere aplicada a la salut, hem contribuït també a l’apoderament de les dones, ja que millorar la seva salut, i fer-ho canviant-ne els condicionants socials, és també facilitar-los l’entrada al mercat laboral i l’accés a una vida pública i privada en igualtat.
Al final de la meva segona legislatura al capdavant del Departament de Salut, em sento satisfeta del que hem aconseguit: l’aposta per la salut integral o la salut des de totes les polítiques, per la recerca i la innovació com a elements estratègics de la nova economia catalana, per les reformes fetes en pro d’una major capacitat resolutiva, de més eficiència i sostenibilitat del sistema (el Pla d’innovació de l’atenció primària i la salut comunitària, el nou model d’urgències integrat al territori o el creixement de l’atenció ambulatòria), etc. De la mateixa manera que també em sento satisfeta per haver contribuït a posar les bases d’una profunda actuació a favor de la igualtat de gènere en l’àmbit de la salut.
Catalunya necessita el talent de les dones per recuperar la confiança en si mateixa i construir un nou model productiu que ens permeti sortir reforçats de la lenta recuperació econòmica.
