Els sensuals moviments de Shakira -el seu nom és Isabel Mebarak Ripoll– i les seves paraules en català: “Aquesta nit sóc tota teva, Barcelona”, van hipnotitzar un Palau Sant Jordi ple de gom a gom. Va aparèixer, inesperadament, per un dels accessos laterals de la pista i es va obrir pas entre el públic, amb nombrosos guardaespatlles, vestida amb un extravagant vestit rosa amb caputxa, tot plegat més propi de Lady Gaga que del seu estil, fins que va trepitjar l’escenari i es va convertir en ella mateixa.
La cantant colombiana va reviure amb el públic cançons mítiques com Inevitable (una de les seves preferides, segons va dir), Si te vas, Loca ciega sordomuda, Hips don’t lie, i en va entonar d’altres de més comercials i actuals com La tortura, Loba, Wakawaka i Loca, aquesta última del seu nou disc, titulat Sale el sol, i amb el videoclip rodat a Barcelona. Va demostrar la seva versatilitat durant dues hores de concert: va “donar classes” de ball al públic, va cantar i va tocar l’harmònica i la guitarra. Es va veure una Shakira més rockera, que va apostar per cançons seves “remesclades” amb més ritme, i va tocar d’altres estils com ara el flamenc i el reggaeton. L’artista va ser un huracà ple d’energia que va entusiasmar. I com sempre, després de la tempesta, torna la calma, surt el sol.
El fenomen de la dansa del ventre
“Darrere Shakira (o com l’han anomenat en un article, el melic de Barcelona) hi ha molt de màrqueting; els seus moviments estan molt estudiats i ha requerit un aprenentatge rigorós. És la “imatge llatina de la sensualitat” i ha aconseguit arribar on és a base de molta capacitat i tècnica”, opina la psicòloga Helena López-Gil. Així doncs, segons aquesta experta, la imatge d’aquesta artista estaria relacionada amb la superació, el sacrifici, la dedicació i l’esforç; en canvi, “altres artistes com Lady Gaga fan coses extravagants (com ara posar-se carn crua al cap) i comentaris provocadors (en definitiva, munten “espectacles” ) per tal de cridar l’atenció i diferenciar-se. Shakira no ho necessita”, afirma López-Gil.
“És un model i l’enveja de les dones, des de qualsevol joveneta que es troba en l’època influenciable i vol ser com ella, fins a les dones més madures. És un mite”, assegura la psicòloga.
Sens dubte, Shakira s’associa al ball, a la veu ronca, al poderío, a la passió desenfrenada, a allò salvatge i sensual. Però, per contra, en els estudis -des de la visió de gènere- de les seves actuacions i videoclips, i malgrat la transgressió en donar-li el tomb als rols home i dona, el model que representa i el missatge que es manté sota un aire de revolta, no acaba de ser transformador. L’equip d’assessors que té darrera s’ha esmerçat molt en convertir-la en una sexsymbol.
“És una cantant que arriba a molta gent, sobretot a adolescents de 12 a 15 anys, però, també a una franja de públic molt àmplia, com és la d’entre els 20 i els 40 anys”, en opinió d’Helena López-Gil. I això es va poder comprovar quan gent de totes les edats (però sobretot de 30 a 40 anys) va assistir a l’espectacle: parelles, grups de noies i nois, famílies, gais… En opinió d’aquesta experta, el públic femení és el que l’escolta i es compra els discos, i els seguidors masculins utilitzen Internet per veure-la. Shakira és tot un espectacle.
