Monday 14 October 2024

Monday 14 October 2024

patricia martinez

Jo diria que té sexe, aquest procés.

 

 

 

OPINIÓ

Ja m’agradaria a mi no haver d’individualitzar.

M’encantaria mirar-me allò que estem vivint i no haver d’aturar els ulls en un rostre, o en dos, retornant a la sensació que produeix constantment la història del poder polític.

Hagués estat bé poder parlar “del procés”, “de la societat civil”, d’allò que expressava la quantitat de gent que hi havia a Passeig de Gràcia l’onze de setembre del 2012, de la Via Catalana del 2013 o de què vàrem fer en aquella “V” de l’onze de setembre del 2014 tanta gent. Parlar del que sentíem el dia 9 de novembre quan vàrem “anar a votar” i, en general, de tot allò que moltes dones i molts homes hem viscut, durant un parell d’anys llargs, tot sentint certa fluïdesa entre els sentiments, els desitjos i les idees del món que volem.

Més enllà de la idea de la independència m’agradava pensar que aquí, en aquests darrers anys, la gent anava expressant sentiments i projectes de present i futur i que tot això prenia forma i estructura, anava prenent cos i s’omplia de sentit polític.

Però un cop més em sorprenc espectadora: algú l’ha comprat, tot aquest procés, l’ha fet seu, s’hi juga el lloc i posposa dir què en farà.

Té sexe, tot això?
Té sexe, el poder polític?

A la ràdio, un dia abans de l’acord, es deia:”que parlin sols i es posin d’acord” i no fa gaire a la premsa apareixien imatges d’una “enigmàtica conversa” entre dues senyores que d’una manera o altra se sobreentén que bé fan ombra, bé donen suport a dos senyors: “L’actitud de la dirigent política i la de la societat civil té aparença de tensa, i fa la impressió que X s’exclama davant de la representant d’Y. Les imatges, però, no van acompanyades de so i això ha obert una discussió a les xarxes socials. Alguns internautes apunten que X renyava Y pel fet que el president…” . Ens imaginem aquestes mateixes paraules o aquest tipus de plantejaments si es parlés d’ells dos?… algú escriuria en un diari “un està renyant l’altre”?

Fem un google: les entrevistes, compareixences i posicionaments “del procés” en les darreres setmanes han tingut com a actors, bàsicament, a dos senyors. Trobarem a internet programes de televisió en els quals s’ha organitzat una cronologia dels fets focalitzant la cronologia del posicionament de senyors, s’han anunciat reunions de senyors i s’ha esperat l’aparició pública d’ells, bàsicament. Hi ha hagut aclariments i posicionaments fets per dones, sí, però portant la veu del partit: és important el matís.

Anem una mica més enllà, a l’Estat, que hi trobarem més senyors que fan seus els processos de molta gent perquè exerceixen el poder: recordem el dia que el president de l’Estat espanyol va dir als mitjans de comunicació que “vindria a Catalunya a explicar els seus motius”?. Els seus. No els de la gent a qui se suposa que representa: Els seus. I el dia que el ministre d’exterior va dir que s’ocuparia de la qüestió de Catalunya perquè ell era molt patriota?: Ell.

De la política que funciona a partir de noms propis de senyors (masculins) i que mou la història del món n’hem tingut molta durant segles. Mitjans de comunicació, teories polítiques, sabers acadèmics, analistes i també ciutadanes i ciutadans sostenim aquesta realitat i estenem aquesta percepció. De fet ho tenim incorporat i interioritzat: si ha de canviar res vindrà de la ma d’algun redemptor (i ara penso en l’estat, no en l’autonomia), ell podrà canviar-ho tot, invertir privilegis i fer-ne una gran neteja. I allà on no hi ha redempció, sinó més del mateix, les notícies són, sovint, les de sempre: candidates que no aconsegueixen la legitimitat del grup i els més o menys mateixos candidats de sempre.

Fem més google… què passa al món i quines interpretacions en fem: A les presidentes se les sol qüestionar sovint de poc polítiques i massa dones i a les que “ho fan bé” (com se suposa que ha de ser això d’exercir poder) se les sobreentén com a poc femenines, més aviat asexuades i potser, i tot, masculines.

Podria anar més enllà però no vull, per no barrejar “processos”: però si seguíssim el camí de seguida arribaríem a les guerres, als segrestos i al dolor extrem.

Té sexe, el poder polític?

 

* He fet desaparèixer els noms propis de la notícia del diari i hi he posat “X” i “Y”.

 

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Estadístiques que no reflecteixen la realitat de les dones

Foto:DC No hi ha estadístiques que reflecteixin la realitat de les dones, o si...

tere moll

On estan les seves veus?

OPINIÒ Fa uns dies vam recordar que ha transcorregut un any des del segrest...

ALERTA FEMINISTA en el nous processos de transformació social i política

Vivim moments de transformació i, enmig d’una crisi socioeconòmica, democràtica i nacional, irrompen al...