En risc els avanços en drets sexuals i reproductius a Mèxic
Els avenços dels drets sexuals i reproductius en el Districte Federal, tant en matèria d’accés a l’avortament legal com en diversitat sexual quedarien en perill si s’aprovés el Codi Únic de Procediments Penals per tot el país, proposat per l’administració de Enrique Peña Nieto, sentencia Gabriela Delgado Ballesteros, investigadora del Programa de Drets Humans de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM).
A l’inici del seminari internacional “Incidència en xarxa: el desafiament que els Estats compleixin els drets humans de les dones”, es va obrir la discussió sobre els drets de les dones i els deutes pendents de l’Estat. En aquest sentit, la directora d’Equitat i Gènere de la Suprema Cort de Justícia de la Nació, Adriana Ortega Ortiz, va considerar que un codi de procediments penals per a tot el país no pot posar en risc la legalitat de l’avortament on ja està establert.
“Mentre que una sola dona no gaudeixi dels seus drets, no podem parlar de dret de la humanitat”, va assegurar Gabriela Delgado Ballesteros. “El concepte de drets humans està buit”, va lamentar a la secció “Els deutes pendents de l’Estat mexicà davant dels drets humans de les dones” en considerar que vivim una crisi estructural generalitzada pel que només un canvi estructural revertirà la violació als drets.
Els drets de les dones “avui estan amenaçats”, va dir prèviament Elba Beatriz Núñez, coordinadora regional del Comitè d’Amèrica Llatina i el Carib per a la Defensa dels Drets de les Dones (CLADEM), organitzadora del Seminari que recordà als Estats “Ja és temps, ja és hora “de complir amb els reiterats compromisos contra la violència de gènere, el feminicidi i les morts maternes – inclòs l’avortament”.
L’advocada paraguaiana va afegir durant la inauguració, de part de les 60 organitzacions llatinoamericanes que se sumen a les campanyes de CLADEM, que és preocupant la criminalització de les dones que avorten, i de les defensores de drets humans malgrat que hi ha millors legislacions a la regió.
Mentre que la mexicana Guadalupe Ramos Ponce, representant nacional de CLADEM va posar sobre la taula les desaparicions de persones, especialment de nenes i dones en aquest seminari que es desenvoluparà al Palau de Mineria d’aquesta ciutat, a partir d’aquest dimarts i fins al divendres 10 de maig.
Va reiterar a les especialistes de 15 països aquí reunides que “no és el mateix néixer dona a la ciutat de Mèxic on en exercici ple de la seva ciutadania les dones poden prendre decisions sobre el seu cos i la seva vida, amb la possibilitat d’interrompre un embaràs no desitjat “a les implicacions diferents de ser indígena, lesbiana, negra, si es neix al sud o al nord.
La teòrica feminista Rosa Cobo, va coincidir durant la seva ponència, que hi ha “una crisi general que s’expressa de dues maneres que ens afecta a les dones: una és el contracte sexual i una altra el contracte social. El segon és més fàcil veure – va dir- però mai havia passat, en el contracte sexual que les dones poguessin dir que no a un home, almenys en determinats grups socials”.
Va plantejar que les noves formes de violència extrema poguéssin explicar també la recerca de drets. El fet és que hi ha una explosió de violència íntima i l’agressió de grups masculins vinculats al conflicte armat o organitzacions criminals que estan agafant una significació qualitativa i quantitativa diferent als patrons de violència anteriors.
L’objectiu d’aquesta trobada és la discussió a fons de les estratègies de les xarxes feministes per fer incidència davant els deutes pendents dels estats. Aquest dimecres continuarà amb les participacions de les representants d’Argentina, Brasil, Paraguai, Bolívia, Colòmbia, Perú, República Dominicana, Puerto Rico, Panamà, Hondures, Guatemala, Nicaragua, El Salvador i Mèxic.
“El Comitè d’Amèrica Llatina i el Carib per a la Defensa dels Drets de les Dones (CLADEM) és una xarxa feminista que treballa per contribuir a la plena vigència dels drets de les dones a Llatinoamèrica i el Carib, utilitzant el dret com una eina de canvi. Compta amb estatus consultiu davant les Nacions Unides des de 1995 i gaudeix de reconeixement per participar en les activitats de l’OEA des de 2002.”
