Ana Martínez, periodista XEDP
Nadia Zeryouh, catalana d’origen amazic, és la portaveu de l’entitat EuroArab, i amb ella conversem aquesta setmana.
Per què es crea EuroArab-Catalunya i quins objectius persegueix?
EuroArab es crea fonamentalment com a xarxa per donar veu a les persones professionals i investigadores d’origen àrab, europeu i divers en definitiva. Alguns dels i les membres fundadores d’EuroArab eren anteriorment responsables de l’Associació d’Estudiants Marroquins a Catalunya, i amb la creació d’EuroArab vam intentar eixamplar els i les integrants de l’entitat, alhora que incloure el canvi de perfil d’estudiant a professional de l’anterior associació.
Una de les raons principals per les que es crea l’entitat també és per donar visibilitat i empoderar a professionals, i a persones de l’àmbit de la recerca i l’emprenedoria d’origen àrab, i contribuir a lluitar contra l’estigmatització dels col·lectius d’origen àrab i amazic a Catalunya. Finalment, vam crear l’entitat EuroArab davant la necessitat de potenciar les relacions transnacionals entre Catalunya, per una banda, i el món àrab per l’altra.
Com assoleixen els seus objectius?
La nostra entitat desenvolupa activitats a nivell local, nacional i internacional. Pretenem crear vincles sòlids entre Catalunya i el món àrab, i teixir ponts de diàleg i d’enteniment, respectant la sostenibilitat i els drets humans. L’origen divers dels i les integrants de l’entitat resulta valuós per aportar experiències i vivències pròpies dins de l’àmbit de la migració, la interculturalitat i de les persones refugiades. L’entitat desenvolupa activitats, accions i projectes fonamentalment de sensibilització cap a la diversitat, d’interculturalitat, i cap als i les menors sense referents familiars o joves migrats i migrades en solitari.
A més, el fet de teixir xarxes transnacionals amb el Marroc en el nostre cas és un element clau per contribuir i resoldre els grans reptes migratoris que enfronten els països euro-àrabs i mediterranis. Així mateix, desenvolupem les nostres estratègies i accions organitzades en quatre comissions: la política, la cultural, la de gènere, i la d’assessoria. Tota la nostra informació la podeu trobar a la pàgina web EuroArab: que actualment està en construcció, però en breu serà activa.
Amb quines dificultats es troben? Suposem que el context actual deu dificultar encara més la feina, oi?
Malauradament la situació actual fa impossible organitzar activitats físiques i presencials com esdeveniments culturals o tallers de dinamització. El que sí hem anat fent als darrers mesos és organitzar activitats virtuals com, per exemple, com ha afectat la Covid-19 als països àrabs i de majoria musulmana, el dejuni a les diferents tradicions religioses, o bé un debat online sobre el conflicte del Sàhara amb joves d’origen marroquí i sahrauí. El fet que la majoria de membres de l’entitat siguin joves fa que la estratègia d’organitzar esdeveniments online sigui satisfactòria, gratuïta i d’accés a totes les persones. Això sí, tenim un projecte audiovisual que requerirà fer entrevistes presencials i rodatges, i entenem que serà difícil desenvolupar-lo en l’actual situació de restriccions per la Covid-19.
Quan parlem de les dues ribes de la Mediterrània, estem parlant de més de 20 països, per tant, la diversitat és molt gran, però podríem trobar algun element comú que aglutini a les dones?
La igualtat de gènere és un element clau a la nostra entitat, i treballem seriosament en aquest sentit sent un element transversal en totes les nostres accions. Evidentment la diversitat és enorme entre els països euro-mediterranis, però tenint en compte que som una entitat que creu en els drets humans i la seva universalitat, donar veu a les dones és constant en totes les àrees i en tots els moments a la nostra entitat. A més de donar cobertura a dates rellevants com són el dia 8 de març com a Dia Internacional de les Dones, o el 25 de novembre, Dia Internacional contra les Violències a les Dones.
La perspectiva de gènere es té en compte sempre i en totes les fases de disseny i d’execució del projectes. Volem que qüestions tradicionalment associades a un públic femení es converteixin en afers d’interès general. La nostra feina consisteix en crear també contingut on dones d’origen àrab i de contextos diversos siguin les generadores i protagonistes d’aquest contingut, i també les veus expertes. Volem donar visibilitat a les dones independentment de la seva creença, donar visibilitat a dones referents que siguin exemples per a les futures generacions.
Es treballa prou la cohesió social i la convivència? Som tolerants amb la diversitat cultural i religiosa?
Malauradament trobem que no es treballa prou per a la cohesió social i la convivència, i crec que en aquest sentit s’hauria d’incloure més persones d’origen divers en tots els llocs de treball, i sobretot a les administracions públiques. Per exemple, a Barcelona hi ha més del 20% de persones estrangeres empadronades a la ciutat, però a nivell de treballadors i treballadores a l’Ajuntament el percentatge de persones estrangeres no arriba ni a l’1%. Crec que és imprescindible corregir aquestes dades. Per a que hi hagi cohesió social efectiva, cal que hi hagi representativitat dels col·lectius minoritzats, també per exemple del poble gitano i de les persones jueves. Necessitem potenciar la visibilitat dels col·lectius minoritzats, sense la seva visibilitat i empoderament és difícil parlar de cohesió social i les minories, en general, estan molt invisibilitzades als llocs de presa de decisions i a l’espai públic, això és essencial a la democràcia.
Crec que és més adient o fonamental parlar de respecte, més que de tolerància, el respecte a la diversitat cultural i religiosa és un imperatiu moral i ètic, sense paternalismes, garantir la seva plenitud és essencial com a dret humà. Fomentar la interculturalitat també és important, l’intercanvi i la interacció, fer entendre que la diversitat cultural és una riquesa i que les persones d’origen divers contribueixen a la societat amb la seva emprenedoria, i les seves aportacions socials i culturals. A EuroArab trobem essencial respectar la llibertat religiosa i el dret de culte, i al mateix temps, evidentment, respectar els drets humans i els valors democràtics. Qualsevol manifestació de dret de culte o de tradició religiosa que vulneri els drets humans i els valors democràtics ha de ser combatuda amb fermesa. Ens agradaria destacar la nostra iniciativa intercultural Salam Shalom Barcelona, que precisament busca donar visibilitat a persones jueves i musulmanes, i afavorir les interaccions entre ambdues comunitats.
En general, els mitjans de comunicació són respectuosos amb aquesta diversitat cultural? Hi ha una bona representació?
Malauradament és una assignatura pendent representar a les persones d’origen divers als mitjans de comunicació de masses. Normalment no tenen un espai als mitjans, i es tendeix a parlar d’elles sense elles, i sense que tinguin veu. Sovint trobem que no es representa als col·lectius d’origen divers de manera no deontològica, perquè es tendeix a associar-los a notícies negatives, en aquest sentit persones d’origen marroquí o musulmanes. És molt difícil trobar notícies on es representi de manera positiva o empoderada a persones d’origen divers o migrant, es tendeix a la seva criminalització o victimització.
A nivell deontològic, s’hauria de donar visibilitat, per exemple, a persones referents dels col·lectius minoritzats. Cal destacar el que abans es feia a Betevé, i és el fet d’emetre edicions especials de notícies en diferents idiomes, com és l’amazic, l’àrab, el wòlof, el francès, etc. Trobem que és important tornar a aquest tipus de programes i que siguin conduïts per persones d’origen divers.
Segons la seva pàgina web, una de les últimes accions que van fer va ser un debat sobre “Estratègies legals, socials i d’incidència política de resistència a la discriminació i l’odi antimusulmà. A quines conclusions van arribar?
Trobem que és essencial treballar per lluitar contra la islamofòbia i la morofòbia, com dos tipus de racismes i discriminacions malauradament presents a la societat catalana i espanyola, per un tema de prejudicis, fins i tot, històrics.
Les principals conclusions van ser donar més visibilitat a la gran diversitat existent a Catalunya, també de les persones musulmanes. Hi ha joves de rerefons migratori però nascuts i nascudes a Catalunya, persones autòctones converses, de diferent classe social, i de divers origen nacional (Senegal, Pakistan, Marroc, Síria, Palestina, França, etc.).
Hi ha instruments legals, i cal formar a les persones de les diferents associacions i comunitats musulmanes per a que puguin reclamar els seus drets de manera plena, alhora evidentment de fomentar els valors de ciutadania catalana i europea. Ambdós elements són essencials. L’odi i la por mai són la solució a res, i malauradament aquests són instrumentalitzats per moviments populistes i xenòfobs, tant a nivell de l’Estat com de tota Europa, i aquest és un perill fonamentalment per a la democràcia i els drets humans.
