La Shazra Javed és la coordinadora del programa Prometeus de l’Associació Educativa Integral del Raval (AEIRaval), un programa de suport per a joves del barri.
Shazra Javed, d’origen pakistanès, és llicenciada en Química per la Universitat de Barcelona i Màster en Química Industrial i Investigació Científica. És Coordinadora tècnica del programa Prometeus de l’AEIRaval, mitjançant el qual, donen suport als i les joves del Raval per continuar estudiant i poder accedir i acabar amb èxit els estudis universitaris.
Com a dades cal dir que després de la nacionalitat italiana i la xinesa, la comunitat pakistanesa és la tercera en nombre d’habitants a la ciutat de Barcelona, amb un total de 20.643 persones, segons les dades del padró de 2019, i una gran majoria resideix al Raval.
Vas arribar amb 16 anys a Barcelona sense conèixer l’idioma. Estudiar el batxillerat i arribar a la universitat, suposo, haurà estat força difícil, però ets l’exemple que és possible. Com ho vas viure?
Sí, el primer curs que vaig fer a Catalunya va ser 1r de batxillerat. El vaig començar sense saber català ni castellà en un institut de Badalona. No vaig tenir la sort de tenir classes d’acollida a l’institut perquè estava fent els estudis post obligatoris i l’aula d’acollida és fins a 4t d’ESO. Per aprendre l’idioma, conèixer la cultura i integrar-me em vaig haver de buscar la vida. Va ser un moment difícil amb moltes incerteses. No sabia si era possible cursar els estudis en un altre país, en un altre idioma i amb una edat tan gran. No tenia cap referent, per tant qüestionava molt sovint la possibilitat de tenir èxit. Però ho tenia molt clar, com a dona el meu únic poder era l’educació. Volia ser independent i tenir la llibertat de prendre les meves decisions. I l’única via que vaig veure per aconseguir el meu objectiu era l’educació. Per això vaig dedicar tots els meus esforços a aprovar el batxillerat i entrar a la universitat. I al final ho vaig aconseguir.
En què consisteix el programa Prometeus que coordines?
El Programa Prometeus Raval dóna suport als i les joves del barri per accedir i acabar amb èxit els estudis universitaris. Des de fa anys al Raval existia el problema que els joves del barri no entraven a la universitat i els pocs que hi anaven no acabaven els estudis. Per donar resposta a aquest problema va néixer el programa Prometeus l’any 2016, fundat pel director del periòdic del Raval, Javier Alegría i l’Associació Educativa Integral del Raval (AEIRaval). Aquesta entitat desenvolupa serveis de Centre Obert acompanyant als joves al llarg de tota l’escolarització obligatòria i post obligatòria.
El programa, de manera resumida, pretén motivar l’alumnat dels instituts públics del Raval a cursar els estudis superiors. Introduint la idea de cursar estudis universitaris a l’imaginari de l’alumnat, així els donem el missatge que els estudis superiors també són una possibilitat per a ells.
Principalment, treballem amb el jovent que ja ha entrat a la universitat. Els donem suport i acompanyament en tots els possibles aspectes que calguin per garantir l’èxit acadèmic. Els informem sobre les beques i ens assegurem que tot l’alumnat Prometeus entri a la universitat amb la beca sol·licitada. Les quatre universitats públiques (UPF, UB, UPC, UAB) coneixen el programa Prometeus i hi col·laboren. Amb les universitats fem un seguiment conjunt dels i les joves Prometeus, actuant ràpidament en cas de detecció d’algun perill d’abandonament dels estudis universitaris. Entre d’altres, donem suport acadèmic i suport psicològic en cas que sigui necessari.
Tots i totes les joves que entren al programa tenen el compromís d’ajudar l’alumnat que ve darrere. Acompanyen a altres Prometeus dels cursos posteriors a integrar-se a la universitat, els donen suport acadèmic, entre d’altres, i a la vegada donen suport a l’alumnat de l’institut per accedir a la universitat. Al programa Prometeus tothom ajuda i rep ajut.
Un estudi de la UAB, del 2018, alerta que l’absentisme i el fracàs escolar de fills i filles de persones migrades quasi duplica al de les autòctones. On situaries tu les dificultats? Què és el que falla del sistema que tenim?
Segons aquest mateix estudi, a Catalunya 1 de cada 3 joves entre 15 i 29 anys té un dels dos progenitors d’origen immigrant, la qual cosa és una composició per origen molt diferent a la de fa 20 anys. En la meva opinió el sistema educatiu no està adaptat a la diversa demografia que existeix actualment. La societat, especialment després de la forta immigració que va venir amb el canvi de segle, l’any 2007, s’ha diversificat intensament i aquesta diversitat cultural i lingüística s’ha de tenir en compte a les aules de les escoles.
Segons la meva experiència com a alumna immigrada, les escoles no estan suficientment preparades per acollir aquests alumnes estrangers. Poso un exemple personal, quan jo estudiava el batxillerat i portava pocs mesos a Espanya, una professora meva em va donar un exercici de frases fetes de castellà i em va preguntar el significat. Amb el temps que portava a Espanya era impossible per mi saber el significat. Li vaig dir a la professora que no ho sabia i la seva resposta va ser “pensa”. Amb aquesta resposta vaig tenir la sensació que la meva professora no entenia la situació per la qual estava passant. Conèixer el significat d’una frase feta no és una qüestió de pensar sinó del domini que tens sobre el coneixement lingüístic i cultural del país d’acollida. Per a un alumne nouvingut, que a més no va tenir l’oportunitat d’anar a l’aula d’acollida, era impossible adquirir un nivell tan elevat en tan poc temps. Crec que el professorat va tan perdut com els estudiants i no entenen del tot la situació de l’alumnat immigrant.
A part d’això, els alumnes immigrants, en general, tenen un coneixement d’idiomes més elevat. Conèixer un idioma no és només saber paraules sinó és tota una manera de pensar, d’entendre el món i una manera determinada de viure. Però aquesta riquesa, tant personal com lingüística, no es valora acadèmicament enlloc.
Un altre gran problema perquè l’alumnat immigrant pugui accedir al sistema educatiu d’Espanya és el feixuc i extraordinàriament lent procés de convalidació de títols dels països d’origen, que pot trigar anys. Hi ha moltes famílies que no tenen els recursos econòmics suficients per convalidar els títols del seus fills, i com a conseqüència aquest jovent nouvingut, malgrat tenir tota la voluntat d’estudiar, queda exclòs del sistema educatiu. En la meva opinió, en aquest país estem perdent molt talent jove només pels feixucs procediments burocràtics de convalidació de títols.
Teniu xifres pel que fa al Raval? I dins d’aquestes xifres, quina seria la radiografia pel que fa a les nenes i les joves del barri?
El programa Prometeus Raval porta 5 anys de funcionament i, fins ara, hem obtingut molt bons resultats. L’any 2016, el programa es va iniciar amb 9 joves que van entrar a la universitat. Cada any s’hi han anat sumant més joves i al curs vigent, 2020-2021, hi ha en total 65 joves Prometeus del barri que estan cursant estudis universitaris a les universitats públiques de Catalunya. D’aquests 65 joves, 43 són noies i 22 són nois.
Tenim una taxa d’abandonament dels estudis universitaris molt baixa. Més del 96% de l’alumnat que entra al programa segueix estudiant a la universitat.
Estàs exercint la teva professió? Perquè aquest és l’altre problema que arrosseguem: una inversió de temps i diners en la formació de les persones, i molt sovint les sortides professionals passen per canviar de professió o de país. Esperem que no sigui el teu cas.
Vaig estudiar el grau de Química a la UB perquè m’agrada molt la ciència. Tenir la capacitat d’entendre el funcionament de la natura a nivell atòmic em fascina molt. He treballat com a química i hi vaig tenir una bona experiència.
Ara mateix, m’estic dedicant més al món social. És cert que no està estrictament relacionat amb la meva formació, però m’agrada molt el que faig. El treball social em fa sentir realitzada i la filosofia del programa Prometeus és molt propera a la meva trajectòria personal. És molt gratificant veure que a través d’aquest programa puc donar suport a joves del Raval per accedir i cursar estudis superiors; donar el suport que no vaig rebre jo quan vaig arribar a Espanya i ho necessitava molt.
És possible que en un futur torni a treballar com a química.
També estàs vinculada a l’Associació de Treballadors Pakistanesos. El nom, sens dubte, ens remet als orígens de la migració d’aquest país, fonamentalment masculina, que es va anar ampliant, normalitzant i enriquint a partir de la reagrupació familiar. Comencen les dones a tenir més visibilitat, si més no les de la teva generació?
Estic vinculada amb l’Associació de Treballadors Pakistanesos (ATP) des de fa 13 anys participant en diverses activitats culturals.
A l’entitat cada cop s’està intentant més fer activitats amb les dones d’origen pakistanès i s’estan fent esforços per visibilitzar-les però, és cert, que encara hi ha molta feina a fer. A causa de la pandèmia moltes activitats s’han hagut d’anul·lar. Abans, però, es va fer a Catalunya el primer recital de poesia exclusiu per a dones d’origen pakistanès, hindú i bangladeshià. Les dones van recitar poesia feta per elles. L’acte va tenir molt èxit i el volem fer un altre cop quan millori la situació creada per la Covid-19.
Com s’està vivint la situació de la Covid-19 en la comunitat pakistanesa?
El col·lectiu pakistanès, com la resta de comunitats, s’ha quedat impactat molt negativament per la pandèmia. Hi ha famílies on tots els membres han perdut la feina i no saben quan tornaran a treballar. Hi ha famílies que mai havien tingut problemes a l’hora d’adquirir aliments, però per la situació creada per la pandèmia han hagut de demanar suport per adquirir menjar. Durant la plena pandèmia, l’ATP ha estat distribuint menjar entre les famílies més vulnerables.
La bretxa digital també ha afectat molt a la comunitat pakistanesa. Durant el confinament hi ha moltes famílies que no tenien accés a internet i a un ordinador a casa, per això molts tràmits relacionats amb estrangeria no s’han pogut fet. La bretxa digital també ha afectat els estudis de les nenes i nens pakistanesos.
La majoria de la immigració pakistanesa a Catalunya procedeix de pobles on l’accés a internet és escàs. A l’entitat rebem molts pakistanesos que no dominen el seu funcionament i degut a la pandèmia la sol·licitud de cites, entre altres tràmits, s’ha passat a format virtual. Molta gent ha hagut de pagar diners a locutoris només per demanar cita. Per això, l’ATP ha estat donant suport informàtic a aquest col·lectiu per sol·licitar cites en línia.
També cal destacar que la comunitat pakistanesa de Barcelona és un col·lectiu que té gran capacitat d’organitzar-se i ajudar-se. Durant la pandèmia moltes famílies s’han organitzat entre elles per tirar endavant.
