El 5 de maig, la Plataforma Feminista de l’Ateneu de Madrid ha Presentat les “Propostes de programa ONU electoral de Progrés per a les dones”, que ha estat elaborat i signat per més de quaranta associacions feministes.
Aquest ha estat enviat a tots el partits polítics que concorren a les eleccions amb l’objectiu que incloguin aquestes demandes en els seus programes electorals.
Lidia Falcón, representant de la Plataforma, començava la seva intervenció remarcant: que es tracta d’un programa de l’ONU que no té cap tipus d’extremisme, que fixa pilars bases per a la construcció d’una societat realment democràtica i igualitària. Recordava com a anècdota que “fa 50 anys, quan jo era jove, ignorant i amb dos nens estava desesperada perquè no hi havia escoles bressol. Des de les dificultats que teníem que superar en aquella època terribles demanàvem guarderies infantils. Aquesta reivindicació estava encapçalada pel Moviment Democràtic de la Dona “i per organitzar alguna asseguda o alguna mini-manifestació vam anar a la presó”.
El pitjor de tot això és que, 50 anys després, encara seguim reivindicant escoles bressol. Aquest és, per tant, un dels punts que apareixen recollits en el programa que presenten: “Creació i manteniment d’escoles bressol públiques per nens i nenes de 0 a 3 anys a fi que puguin servir-se’n tant les mares que treballin fora de casa com les que es dediquin al treball domèstic”. A aquesta proposta també se suma una altre que s’hi relaciona, i qué té que veure amb la necessitat de menjadors escolars i la compatibilítat d’horaris i calendaris escolars amb el món laboral de les mares i els pares.
En la presentació es qüestionava què era realment la democràcia i quedava una pregunta a l’aire: vivim en una societat democràtica? Per donar-li resposta sí que necessiten dades, i algunes de les que es recullen tant al programa com en el pacte feminista PER, parlen soles. L’any passat 52 dones assassinades han estat víctimes de violència masclista, però si tenim en compte les dades dels últims 30 anys aquesta xifra puja a 2400, el que suposa multiplicar per quatre les víctimes del terrorisme; es recull en el manifest que la diferència salarial entre homes i dones ascendeix al 30%, i fins i tot, s’incrementa depenent de la categoria salarial; el percentatge de llocs de decisió ocupats per dones tant en l’empresa privada com en l’administració pública segueix sent del 12% en aquesta ultima i “percentatge pecat, per la seva incidència ínfima, al sector privat”. Aquests són en solitari a alguns dels exemples que es recullen en ambdos documents, i cal sumar-hi molts altres que es queden al tinter.
Caràcter formatiu
Una qüestió que deixa ben clara, en el programa tal i com diu Falcón, és que “no pot haver-hi democràcia sense feminisme”. Per això és cal seguir ensenyant en què consisteix el feminisme, ja que ens trobem en el nostre de dia a dia, moltes persones que diuen que aquesta lluita ja està desfasada. Falcón diu, que no es pot caure en aquesta afirmació i que es mostra ingratitud a més de dos-cents anys de lluita pels drets de les dones. El feminisme segueix sent necessari i cal ensenyar-lo, als barris i a les escoles. Per això, aquest és un altre dels punts del programa, en el qual es recull explícitament que cal “un pla de l’ONU: de formació permanent del professorat per la coeducació i l’educació feminista (Com a Astúries i Catalunya) que garanteixi la universalitat i obligatorietat de formació experta “extensible als Serveis d’ Inspecció educativa i Equips Directius. A més, aquesta demanda també la complementa la referida a la violència de gènere, ja que s’exigeix que hi hagi “un pla de l’ONU obligatori sobre la igualtat entre homes i dones contra la violència masclista. A Cada centre escolar, amb personal responsable format i amb disponibilitat de temps i recursos educatius”.
No obstant això, la formació no només s’ha de donar en els centres escolars. També és imprescindible que s’estengui a tots els nivells, sobretot a qui s’encarreguen de formar l’opinió pública, és a dir, principalment mitjans de comunicació. Per a això es proposa formació en temes com la violència masclista amb l’objectiu d’ “evitar la utilització dels testimonis de les víctimes amb fins sensacionalistes”. Cal també que els mitjans de comunicació difonguin periòdicament dades estadístiques de les sentències condemnatòries i d’agressors en presó perquè, d’aquesta manera, es conegui la realitat dels procesos.
Línies vermelles
Aquest programa ha estat enviat a tots el partits polítics, però també hi ha dues línies vermelles infranquejables que ja s’albiraven en el Pacte Feminista i que ha recordat Lidia Falcón “demanar l’abolició de la prostitució i mantenir la llei de reproducció i sexualitat que tenim actualment “. Li resultava sorprenent que en els debats que s’han mantingut amb algunes formacions, incloses aquelles que tenen a veure amb el 15M, Equo i Podem entre d’altres, el tema que ha centrat el focus de la discussió ha estat el de la prostitució. “Això és, per dir-ho d’alguna manera, el que ens ha dividit perquè el que han fet és no participar en les nostres assemblees, reunions ni signar aquest programa”, assegurava. Encara que afirma que té la promesa de grans partits com PSOE o IU que sí que portaran aquestes reivindicacions en els seus programes electorals i que les compliran.
L’exigència concreta que es presenta en aquest programa és la “Realització de Campanyes denunciant l’extrema violència eue pateixen les prostitutes per part de proxenetes, xulos i Clients.
