Maria Àngels Roque és antropòloga i directora del Departament de Cultures Mediterrànies de l’Institut Europeu de la Mediterrània.
L’any 1989 va ser fundadora de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis, ara, IEMed.
Acaben de celebrar el seminari “Com comuniquem la interculturalitat de la Mediterrània en clau de gènere. Reflexions per enfortir el diàleg intercultural”. A quines conclusions o reflexions han arribat?
Que és molt important que les dones puguin comunicar i expressar-se, i per aquesta raó creiem que des d’una manera artística i literària, però també reflexiva, les dones poden expressar les seves problemàtiques i també els seus anhels. Tal i com va passar en aquest seminari, doncs, crec que una de les parts més importants va ser, precisament, el diàleg que vam establir, no només entre les ponents, sinó també entre totes les persones que hi van participar de manera presencial i online.
Aquest seminari l’han organitzat amb el Forum Femmes Méditerranée. Quina relació tenen amb aquesta organització i quins objectius persegueixen?
Cal dir que tant nosaltres com el Forum Femmes Méditerranée formem part de la Xarxa de la Fundació Anna Lindh pel Diàleg entre Cultures, i també, des de fa anys nosaltres formem part d’una xarxa de dones euromediterrànies que és una fundació en la qual hi participen dones del nord i del sud de la Mediterrània. I una de les seves finalitats és la de fer projectes, però amb les xarxes locals. Per exemple, en projectes sobre violències de gènere, empoderament econòmic i polític de les dones, etc. Aquests projectes es fan gairebé a tots els països del sud de la Mediterrània. El tema és empoderar i donar eines a aquestes xarxes locals, que després són les que treballaran amb organitzacions i xarxes més petites, normalment vinculades a zones rurals i més perifèriques, que tenen més dificultats que les associacions més grans que trobem a les ciutats més importants. Així, aquestes xarxes locals són les que poden capacitar a aquestes més petites i són elles les que coneixen millor les necessitats, interessos i els projectes més adequats per a cada país.
Maria Àngels Roque i Esther Fouchier (Forum Femmes Méditerranée) en una trobada feminista a Lisboa, 2015
En la seva trajectòria veiem que va ser directora tècnica del primer Fòrum Civil Euromed, l’any 1995. Assessora tècnica de la conferència Euromed Dones B+10, realitzat a Barcelona, l’any 2005, i de la Conferència Ministerial Euromed “Reforçar el paper de la dona a la societat”, celebrat a Istanbul, el 2007. Per tant, gran coneixedora del paper que juguen les dones en aquest espai geogràfic. Pensa que ha evolucionat favorablement al llarg d’aquests anys o no ha estat així?
Podríem dir que hi ha dues vessants. En aquests últims anys, és a dir, des del Fòrum Euromediterrani d’Istanbul, en el camp jurídic sí que les lleis han avançat d’una manera més favorable cap a les dones. Però, d’altra banda, cal dir que malgrat aquestes lleis no s’ha treballat prou per implementar-les. Per exemple, si la policia o els jutges no tenen una formació específica no resoldran bé els casos. Per tant, és bo que canviïn les lleis, però si no hi ha un canvi de mentalitat poc es pot avançar.
Coneixedora del món associatiu en aquesta àrea geogràfica, quin creu que hauria de ser el paper de la societat civil per millorar el diàleg i l’enteniment entre els pobles i les cultures a la Mediterrània?
Si parlem sobretot del sud de la Mediterrània cal dir que qui està fent avançar les lleis és, precisament, la societat civil. De vegades s’ha dit que les revoltes àrabs no van servir per a res, i això no és veritat, perquè en aquests darreres anys el món associatiu ha tingut un gran paper en fer avançar les lleis. Però si després hi ha repressió i tornades cap en darrere això malbarata tot el que es pugui avançar. En aquests països, la societat civil ha estat capdavantera a l’hora de liderar els canvis. M’agradaria posar un exemple de fa molts anys, quan es va fer el canvi de la Mudawana o sigui del dret jurídic de les dones al Marroc, l’any 2002, molta gent atribuïa aquest canvi al Rei, però van ser, justament, les dones juristes les que van tenir un paper important amb aquest canvi.
Seminari CSO WINS sobre els drets de les dones al sud del Mediterrani
Al seu parer gaudeixen de bona salut les diferents cultures mediterrànies?
Unes millor que altres. El tamazigh, que és una llengua parlada a molts països del nord d’Àfrica amb les seves diferents variants per gairebé 25 milions, no gaudeix d’ensenyament o en tot cas, és molt restringit.
No existeix un xoc de civilitzacions perquè actualment som a la mateixa civilització tècnica, digital, mercantil, però sí que pot haver i es pot donar un xoc entre cultures. A la Mediterrània existeix una gran riquesa cultural, i malgrat les diferències que hi ha pel contacte durant mil·lennis entre poblacions i per la geografia, compartim molts aspectes semblants. És fals pensar que les cultures són estàtiques i que no evolucionen: al nord, les dones no han tingut sempre els mateixos drets que els homes. Les conquestes dels drets humans són universals, i si bé totes les cultures aporten la seva riquesa, no tot és bo en totes les tradicions, si no es respecten els drets humans i les dones pateixen manca de drets o s’exerceix la violència contra elles, per exemple.
L’any 2020 tocava commemorar el 25è aniversari del conegut com Procés de Barcelona. Vint-i-sis anys després d’aquest procés, com veu, en general, l’espai euromediterrani.
Un dels aspectes més important de la Declaració de Barcelona, l’any 1995, és que per primera vegada es senyala la importància que té la societat civil per a que els països siguin més pròspers i democràtics. És cert que les aspiracions que hi havia en aquell moment no han donat el suficient resultat que s’esperava, de vegades sembla que s’ha anat endarrere. No obstant, en el que sí que s’ha avançat en aquests anys és que el teixit associatiu que conforma la societat civil ha crescut en tots els països i com varen demostrar les revoltes àrabs homes i dones, especialment joves, no varen tenir por d’ocupar els carrers. Malauradament alguns governs estan aprofitant la pandèmia de la Covid-19 per restringir els moviments associatius. De totes maneres hem vist també que la pandèmia no ha aturat les protestes a nivell mundial i, en aquest sentit, les dones, els joves i les minories són més conscients dels seus drets i els reclamen.
Preparant el Forum Euromed Dones, 2017 a Rabat
