Les dones treballadores a Europa guanyen de mitja un 17% menys que els homes per cada hora treballada; això vol dir que dos mesos de l’any treballen gratis. A Catalunya augmenta fins el 25,1% (això suposa gairebé tres mesos). El salari brut anual de les dones és de mitjana ¼ part inferior al dels homes.
Cada febrer es visibilitza la bretxa salarial entre treballadors i treballadores. Una situació que sorprèn perquè tenim Lleis d’Igualtat i Convenis que “garanteixen el dret a la igualtat i la no discriminació per raó de sexe i de gènere i, en canvi, les dones cobrem menys que els homes en tots els àmbits, sectors, categories i en totes les franges d’edat.
Segons les dades de la última enquesta d’estructura salarial publicada el 2015 a partir de les dades de salaris del 2013, la bretxa salarial entre dones i homes a Catalunya augmenta fins el 25,1%. El salari brut anual de les dones és de mitjana una quarta part inferior al dels homes.
Cobrem menys en els sectors feminitzats i masculinitzats i ens dediquem o tenim professions i oficis que es valoren menys.
És obvi que el salari base és igual pel treball del mateix valor però on rauen les diferencies? En una nòmina hi ha un seguit de conceptes que son variables i moltes vegades discrecionals. Les valoracions de llocs de treball tenen biaxios de gènere. Sovint ens trobem en les diagnosis dels Plans d’Igualtat, tant en l’empresa pública com privada, bretxa a causa d’aquestes valoracions.
Hi ha complements per funcions o tasques que valoren aspectes molt relacionats amb tasques masculinitzades: nocturnitat, perillositat… En canvi, hi ha un seguit de funcions iresponsabilitats, majoritàriament feminitzades menys valorades encara, que comportin responsabilitat, risc psicosocial o esforços que no tenen a veure amb l’esforç o la força física.
Encara que la bretxa més evident és a les retribucions no podem obviar que hi ha desigualtats i discriminacions de gènere en el conjunt de les relacions laborals. Sempre hi ha bretxa salarial amb independència del tipus de contracte i el tipus de jornada.
Les diferències salarials entre dones i homes existeixen en totes les edats: a menys salari menys bretxa i a més edat més bretxa ja que el salari dels homes creix i el de les dones no.
Per ocupacions les dones tenen els salaris més baixos en qualsevol sector i en els tradicionalment més feminitzats la diferencia encara és més gran.
Les pensions també tenen una bretxa important. Primer pel tipus de pensions ja que les contributives estan masculinitzades i les no contributives feminitzades. La pensió mitjana del règim general per a homes és de 1.195€ i per a les dones de 760€.
Pel que fa a la taxa de protecció per a persones aturades també genera bretxa perquè hi ha més homes que dones que hagin generat dret a prestacions d’atur perquè han treballat prèviament.
La reflexió a fer avui és, en primer lloc, com i quan es situa l’objectiu d’eradicar la bretxa en l’agenda política ja que atempta en la línia de flotació del principi d’igualtat generant discriminació. I en segon lloc, cal fer una crida als poders públics i econòmics d’aquest país com un toc d’atenció a que tota la precarietat i parcialitat que viuen les dones treballadores d’avui tindrà un impacte sobre l’index de pobresa en un futur no massa llunyà.
