(Foto: Marlene Nobre)
Més de 80 persones van participar en la primera Trobada de Feministes Negres a Portugal que es va realitzar al dia 30 d’abril a Lisboa. Una activitat organitzada per la Plataforma FEMAFRO – una organització de dones negres, africanes i afrodescendents a Portugal.
(Foto: Marlene Nobre)
Va ser una trobada per compartir experiències i reflexions sobre racisme, masclisme, colorisme, lesbofòbia i qüestions queer. Una mirada que presenta en l’espai públic temes i veus que moltes vegades queden invisibilitzades.
Amb el lema de la dècada internacional de les persones afrodescendents i la dècada internacional de la dona africana, la FEMAFRO va decidir donar visibilitat a les dones negres i qüestionar el seu paper històric en la societat portuguesa. Una trobada en què, d’acord amb l’organització, “van ser diverses les intervencions, on les dones van tenir total llibertat d’escoltar, parlar i qüestionar”.
Segons les organitzadores de la trobada, “Les dones van rebre a la plataforma, que va ser creada al febrer, com un projecte necessari i la van lloar”. Alexandra Santos, de 29 anys, destaca que “és important perquè hi ha racisme i hi ha discriminació i (el tema) és com un tabú”, també perquè “és un espai per a les dones, persones que pateixen discriminació o són oprimides perquè són dones”.
La plataforma com a organització feminista té com a objectiu defensar la intersecció de diferents opressions. A Portugal hi ha algunes organitzacions feministes, però aquest col·lectiu presenta la necessitat de donar veu a les dones negres i les seves particularitats, vivències i discriminacions.
(Foto: Neusa Sousa)
Segons Luzia, de 37 anys, la dona negra sempre ha estat limitada “a una invisibilitat en espais de poder, d’art i d’estar en societat en els llocs més privilegiats”. També destaca que “és molt diferent acostumar-se a veure una dona negra en un shopping, que faci la neteja, a veure aquesta dona negra com a professora a la universitat o com a jurista. Quan una dona negra esdevé ministra, causa incomoditat justament pel lloc on ens col·locaran sempre, al lloc de netejar terres per al blanc”.
Encara que hi ha un gran nombre de dones negres, el moviment feminista negre mai ha estat ben organitzat a Portugal. Per Beatriz Gomes Dias, “és necessària la divisió perquè” quan estem per discutir les qüestions de les dones discutim les qüestions de les dones blanques “i” la desigualtat és ampliada segons el color de la pell “.
Les trajectòries de vida són diferents i per això aquest projecte és considerat molt rellevant. “Hi ha un racisme institucional, un racisme crònic”, va dir Paula Almeida, de 37 anys. És aquest racisme i els diferents sistemes d’opressió que la plataforma vol posar en debat, “sense jerarquies i en obert” a tota la comunitat.
