Aquest és un llibre de la nostra col·laboradora Teresa Mollà Castells que té unes característiques pròpies, tal i com ella ens ha assenyalat a La Independent.
En primer lloc és un llibre audiovisual perquè va acompanyat de fotos. Unes són pròpies i altres li han estat cedides, fet que l’autora agraeix encaridament.
“Cada imatge acompanya a un text que ha nascut directament del cor i que pot expressar felicitat, ràbia, por, tristesa o agraïment per estar viva, però tot són emocions sinceres i que han brollat en algun moment dels últims anys”, ens explica.
Per a Tere Mollà, cada imatge busca simbòlicament acompanyar al text, però també conté una sorpresa en sí mateixa, ja que en enfocar la imatge amb la pantalla del mòbil i amb l’aplicació gratuïta anomenada ClickAr apareix la darrera sorpresa que conté la imatge.
D’alguna manera l’autora sent aquesta obra com “un llibre col·lectiu perquè hi ha molta gent que ha generat eixes emocions. Però totes eixes persones de les que parle amb un simbòlic “tu” han estat o estan encara a la meua vida. I han estat o encara són importants per a mi. Formen part del que considere que és una potent xarxa emocional”.
El llibre té 58 entrades amb les corresponents fotos i sorpreses que tenen con a fil conductor el format; quasi sempre textos curts en forma de diàlegs interiors, ” mai expressats i amb paraules sentides que necessitaven eixir del meu interior” ens diu Mollà.
Per a l’autora el procés de creació del llibre l’ha portat per camins de dolçor i tendresa, d’enveja de la bona, de bellesa… sentiments que alhora van acompanyats per la part fosca de les pors, els silencis, l’aïllament. Totes aquestes sensacions i sentiments de la seva experiència es trasmuten mitjançant l’escriptura en aquest llibre amb “característiques própies”, tal i com diu l’autora.
“És dolç que t’acompanyen a una lectura fins i tot a la distància. És tendre veure com una parella de gent jove s’acarona i s’estima i fins i tot pot generar una certa enveja. És meravellós descobrir un indret on les bruixes juguen amb els núvols, I, senzillament és preciós veure com uns preciosos ulls verds són capaços de contenir tanta tendresa a una mirada.
Però també és molt sanador escriure sobre les pors, els silencis punyents que quasi sempre són incomprensibles, o sobre els sorolls interiors que, en massa vegades, ens impedeixen escoltar el cor. O sobre la covardia d’algunes persones que marxen sense respecte i sense saber acomiadar-se amb un mínim de dignitat”.
No hi ha dubte que tot el que hi podem trobar en aquest llibre ha estat sentit i viscut per l’autora a qui només li resta compartir-ho per demostrar-nos i demostrar-se que “De vegades els silencis sí que es poden escriure”.
