Foto: radiomitos.cl
Com tracta aquesta societat a dones lesbianes que decideixen ser mares? Què passa avui amb els seus drets i els drets dels seus fills i filles?
Aquestes preguntes van articular la conversa en el fòrum “Altres maternitats són possibles, lesbianes criant”, organitzat per la Coordinadora de Mares Lesbianes Madres Lelas on es van conèixer les experiències referent a lesbianes avui a Xile, una societat eminentment discriminatòria i on les famílies s’assumeixen com a heterosexuals, malgrat una realitat molt més àmplia.
Alexandra Benado i Claudia Amic, dues mares lesbianes i panelistes del concorregut fòrum, es van referir a la necessitat que l’Estat asseguri drets iguals per a tots els ciutadans i ciutadanes, el que no passa quan no es reconeix famílies amb parelles del mateix sexe. Benado, coordinadora de Madres Lelas, va admetre que la societat està més oberta davant de la diversitat sexual que fa alguns anys i que ara són més les mares lesbianes que s’atreveixen a parlar públicament.
Christian Spuler i Julio Dantas, activistes gais i panelistes, van compartir exemples i xifres d’estudis internacionals on les lesbianes i gais criant són una realitat social fa diversos anys. Es va destacar que, segons aquestes investigacions, els fills i filles de lesbianes i gais són persones amb una gran sensibilitat en matèria de drets humans i elevada capacitat per afrontar situacions de discriminació.
Madres Lelas es va presentar públicament el passat 8 de març, Dia Internacional de la Dona, data en què va donar a conèixer un comunicat on es diu: “Ser lesbiana criant és, per sobre totes les coses, un motiu de lluita i un compromís de cara a la transformació social, cap a la societat laica, no sexista, àmplia, respectuosa i conscient de la diversitat que totes i tots volem”.
María José Lizana, integrant de la Coordinadora, va assenyalar a SEMLac: “Per ara, el nostre principal objectiu és articular les experiències de lesbianes que decideixen criar fills i filles i donar-los visibilitat. Posant en el públic el que implica ser mare lesbiana en una societat que veu la maternitat des d’una perspectiva de heteronormativitat”. L’activista va explicar que la Coordinadora es va originar a partir d’una convocatòria via xarxes socials per reunir mares lesbianes, esdeveniment realitzat a finals de l’any passat, que és quan es van trobar i van decidir organitzar-se.
” Una fita va ser la nostra primera reunió amb les nostres nenes i nens, el gener d’aquest any, al Parc Intercomunal de la Reina. Dic que va ser una fita perquè, a més de la importància que va tenir per cadascuna de nosaltres, va ser molt important per els nens i les nenes trobar-se amb altres famílies on la mare o les mares fossin lesbianes”,va indicar Lizana.
A Xile no existeix el reconeixement legal de parelles del mateix sexe, encara que el govern de Michelle Bachelet es va comprometre a despatxar més aviat possible el projecte d’acord de Vida en Pareja, que reconeixeria unions legals diferents al matrimoni. No obstant això, aquestes unions, en no ser matrimoni, no tindran dret a adoptar o -en el cas de les mares lèsbiques- que ambdues mares tinguin autoritat legal respecte als fills i filles que estan criant.
En el cas específic de les mares lesbianes, els fills i filles només són reconeguts com descendents de qui es va embarassar per tant, l’altra mare no té drets en cas de defunció de la seva parella i són els avis i àvies que tenen prioritat en la criança d’aquest nen o nena.
