Wednesday 19 June 2024

Wednesday 19 June 2024

Pares en majúscules

 

 

Paternitats Igualitàries, paternitats conscients, pares presents, pares XXX? Veureu sempre m’ha generat resistències l’assumpte d’adjectivar i, més, en assumptes com el que ens ocupa. Així que deixaré les taxonomies per a la gent que en sap molt més del tema que jo.

Després d’un temps llarg ja sent papà i tenint la sort d’estar ficat en moltes converses sobre pares, amb pares us puc dir que cadascú és, precisament, del seu pare i del seu pare. El que tinc clar és que m’agradaria trobar més homes que siguin PARES, així en majúscules. M’agradaria comptar amb més pares que, a més de preocupar-se, s’ocupin.

Hi ha una gran diversitat de paternitats: pares que ho van ser de manera intencionada o que ho van ser sense plantejar-s’ho, pares heterosexuals o homosexuals; pares que conviuen en parella i uns altres que estan sols, pares biològics o no biològics. Però de què serviran si estan absents o no s’ocupen de les necessitats dels seus nens i nenes? Els pares en majúscules ens ocupem d’ells i d’elles.

I, com sabeu bé, les necessitats van molt més enllà d’allò material. De fet, les més importants tenen a veure amb els temes vinculats amb l’amor i les cures: estimar, netejar, cuinar, llavar, guarir, organitzar, escoltar (més), parlar (menys), abraçar, etc.

No solament estem parlant de ser un pare present. Aquesta denominació el que fa és posar el focus sobre el pare i no sobre les criatures. Ja us adonareu del que és la paternitat quan sigueu pares i mengeu ous. Les criatures, els nostres nens i les nostres nenes, han de ser l’eix. La llum ha d’apuntar sobre ells i no sobre nosaltres.

Trobe a faltar, com deia Luis Bonino, que els pares tinguem incorporada una capa mental “criatures” igual que tenim altres capes similars com a “oci” o “professió”. Des del meu punt de vista això ens ajudaria a centrar moltíssim el nostre esforç diari. A posar en valor a les criatures i no el nostre propi acompliment.

El moment de la incorporació dels homes a l’àmbit privat

Diuen que el moment del naixement de la teva primera criatura és l’idoni per a aproximar als homes als assumptes relacionats amb les cures. La transformació dels commoguts li diuen. Però molts pares nous en començar a informar-se o preparar-se per al naixement del seu petit o la seua petita es troben amb dues qüestions que xerrotegen. D’una banda, l’absència de referents per a homes quant a models divergents als afavorits per la masculinitat hegemònica tradicional. D’altra banda, la desigualtat generada després de la incorporació de les dones a la vida pública i professional i la NO incorporació dels homes al privat, ni tampoc al món de les cures (per falta de portes giratòries).

Per fortuna estem donant passos que ens comencen a aproximar a acostar-nos a una possible massa crítica d’homes que possiblement generaran canvis més ràpids dels que hem viscut fins ara amb iniciatives com a homes per la igualtat, Papás Blogueros, la Plataforma de Permisos Iguals i Intransferibles, i moltes experiències locals.

No obstant això és important implicar a més homes per a poder equilibrar el repartiment d’allò domèstic. És el moment que els homes fem un pas arrere i assumim les tasques domèstiques, i les responsabilitats en tot el que es refereix a les cures tant de les coses com de les persones. Això és el que estan fent els pares nous, els pares en majúscules.

Aquests pares que es preocupen i que s’ocupen tenen un impacte molt significatiu en els seus cercles d’influència, en les seues xarxes, en les seves comunitats ja que els valors que transmeten a les seves criatures es replicaran en moltíssims casos de manera automàtica. Açò suposarà acabar, en progressions geomètriques de temps amb multitud de desigualtats presents a dia d’avui en les nostres societats. Aquests pares que viuen la igualtat tenen ben clara la importància de la deconstrucció dels seus esquemes mentals i de creences. Cal mirar a l’interior per a poder assumir les nostres malapteses, els nostres errors i les nostres limitacions.

El rol del pare, el paper dels pares igualitaris, té un enorme poder transformador i potenciador del canvi i de la transformació dels sistemes familiars i socials actuals en societats més justes i equitatives. Per tot això us anime a estar present i implicat, a acompanyar a les criatures, a cuidar a la parella (si la teniu) i a perdre la vergonya. I també al fet que compartiu les vostres experiències com a pares i les vostres inquietuds amb altres homes.

Us animeu? Benvinguts!!

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

sara_lovera

Dones: Representació Històrica a Mèxic

D’aquesta manera es diu, serà reactivada i completada l’agenda feminista OPINIÓ La ingovernabilitat, la desigualtat...

Esther_Vivas

Catalunya, una independència per a la gent de baix

OPINIÓ Milers de persones van sortir aquest 11 de setembre al carrer a tot...

Estat espanyol: El cognom de la mare / La Independent / Notícies gènere

La Llei ho permet des de l’any 1999: el cognom de la mare pot ser...