Paternitats Igualitàries, paternitats conscients, pares presents, pares XXX? Veureu sempre m’ha generat resistències l’assumpte d’adjectivar i, més, en assumptes com el que ens ocupa. Així que deixaré les taxonomies per a la gent que en sap molt més del tema que jo.
Després d’un temps llarg ja sent papà i tenint la sort d’estar ficat en moltes converses sobre pares, amb pares us puc dir que cadascú és, precisament, del seu pare i del seu pare. El que tinc clar és que m’agradaria trobar més homes que siguin PARES, així en majúscules. M’agradaria comptar amb més pares que, a més de preocupar-se, s’ocupin.
Hi ha una gran diversitat de paternitats: pares que ho van ser de manera intencionada o que ho van ser sense plantejar-s’ho, pares heterosexuals o homosexuals; pares que conviuen en parella i uns altres que estan sols, pares biològics o no biològics. Però de què serviran si estan absents o no s’ocupen de les necessitats dels seus nens i nenes? Els pares en majúscules ens ocupem d’ells i d’elles.
I, com sabeu bé, les necessitats van molt més enllà d’allò material. De fet, les més importants tenen a veure amb els temes vinculats amb l’amor i les cures: estimar, netejar, cuinar, llavar, guarir, organitzar, escoltar (més), parlar (menys), abraçar, etc.
No solament estem parlant de ser un pare present. Aquesta denominació el que fa és posar el focus sobre el pare i no sobre les criatures. Ja us adonareu del que és la paternitat quan sigueu pares i mengeu ous. Les criatures, els nostres nens i les nostres nenes, han de ser l’eix. La llum ha d’apuntar sobre ells i no sobre nosaltres.
Trobe a faltar, com deia Luis Bonino, que els pares tinguem incorporada una capa mental “criatures” igual que tenim altres capes similars com a “oci” o “professió”. Des del meu punt de vista això ens ajudaria a centrar moltíssim el nostre esforç diari. A posar en valor a les criatures i no el nostre propi acompliment.
El moment de la incorporació dels homes a l’àmbit privat
Diuen que el moment del naixement de la teva primera criatura és l’idoni per a aproximar als homes als assumptes relacionats amb les cures. La transformació dels commoguts li diuen. Però molts pares nous en començar a informar-se o preparar-se per al naixement del seu petit o la seua petita es troben amb dues qüestions que xerrotegen. D’una banda, l’absència de referents per a homes quant a models divergents als afavorits per la masculinitat hegemònica tradicional. D’altra banda, la desigualtat generada després de la incorporació de les dones a la vida pública i professional i la NO incorporació dels homes al privat, ni tampoc al món de les cures (per falta de portes giratòries).
Per fortuna estem donant passos que ens comencen a aproximar a acostar-nos a una possible massa crítica d’homes que possiblement generaran canvis més ràpids dels que hem viscut fins ara amb iniciatives com a homes per la igualtat, Papás Blogueros, la Plataforma de Permisos Iguals i Intransferibles, i moltes experiències locals.
No obstant això és important implicar a més homes per a poder equilibrar el repartiment d’allò domèstic. És el moment que els homes fem un pas arrere i assumim les tasques domèstiques, i les responsabilitats en tot el que es refereix a les cures tant de les coses com de les persones. Això és el que estan fent els pares nous, els pares en majúscules.
Aquests pares que es preocupen i que s’ocupen tenen un impacte molt significatiu en els seus cercles d’influència, en les seues xarxes, en les seves comunitats ja que els valors que transmeten a les seves criatures es replicaran en moltíssims casos de manera automàtica. Açò suposarà acabar, en progressions geomètriques de temps amb multitud de desigualtats presents a dia d’avui en les nostres societats. Aquests pares que viuen la igualtat tenen ben clara la importància de la deconstrucció dels seus esquemes mentals i de creences. Cal mirar a l’interior per a poder assumir les nostres malapteses, els nostres errors i les nostres limitacions.
El rol del pare, el paper dels pares igualitaris, té un enorme poder transformador i potenciador del canvi i de la transformació dels sistemes familiars i socials actuals en societats més justes i equitatives. Per tot això us anime a estar present i implicat, a acompanyar a les criatures, a cuidar a la parella (si la teniu) i a perdre la vergonya. I també al fet que compartiu les vostres experiències com a pares i les vostres inquietuds amb altres homes.
Us animeu? Benvinguts!!
