OPINIÓ
Com que ja no crec en la raó, tendeixo a pensar que s’ha expandit a l’atmosfera un virus, pols, essència o fragància que afecta les neurones impedint pensar.
De cap altra manera es pot entendre que universalment s’ha instal·lat en menys de 5 anys la idea que el sexe biològic no existeix, o si existeix és irrellevant, o directament un invent del llenguatge (Butler dixit). Que cadascú pugui decidir què ésser, si home, dona o alienígena. Que el cos material no tingui res a dir sobre el lloc que ocupem a la societat, i que tot s’hagi traslladat a l’essència interior, des d’on es projecta la llum de l’autèntic jo. Que la realitat es fabriqui segons els desitjos de cadascú, i que a més aquests desitjos no puguin ser qüestionats per ningú sota pena d’exclusió herètica o de quantiosa multa. No sé què és pitjor.
Que els transactivistes defensin els seus deliris a capa i espasa ho puc fins i tot entendre; em costa una mica més comprendre com tantes periodistes de lluerna, tant intel·lectual xerraire, tant polític ven fum i tant alt funcionariat pegasegells hagi acceptat veritats revelades, totalment allunyades de la ciència o l’empirisme més elemental.
Però el que ja em deixa totalment estupefacta, atònica i ojiplàtica és que fins i tot el Consell General del Poder Judicial hagi comprat el discurs trans i ara divideixi les dones entre les trans i les no trans. Segons la sàvia reflexió del nostre més alt organisme de la judicatura (bé, no sé si és el més alt o el mitjà, en tot cas alt és a la piràmide judicial), i segons he pogut llegir al seu Informe sobre l’avantprojecte de Llei Trans, no només no qüestiona l’autodeterminació de sexe, sinó que s’abona a la idea que ja no hi ha homes o dones, aquest binarisme tan arcaic, sinó que ara ha estat substituït pel binarisme trans, no-trans. Sí, és veritat que posa en relleu que el projecte de llei té “alguns aspectes foscos”, i destaca la preocupació per la insuficient protecció dels menors a qui s’aboca a l’hormonació, o la injustícia que podria representar la participació de les dones trans a l’esport femení davant de les no trans. Però arribar a aquestes conclusions ho pot fer fins i tot una criatura de primària, no cal ser jutge.
Que les universitats, judicatura, col·legis mèdics i professionals, partits polítics, sindicats, multinacionals i l’administració en ple hagi comprat aquest discurs sense sotmetre’l a l’anàlisi racional més mínima és, com diria Tirant lo Blanch, digne d’admirar. Una de dues: o la majoria de les persones que formen part de les elits socials creuen que aquest debat és un tema menor que només preocupa quatre feministes trasnuitades o realment han respirat el virus de la ignorància i la desraó.
O pitjor encara, han albirat el poder subversiu del feminisme real i la seva capacitat per transformar el món i estan fent tot el possible per dinamitar-ho. Recolzant una ideologia obscurantista i retrògrada disfressada de transgressió acabarem amb aquest moviment que pretén que les dones se surtin amb la seva imposant les lleis de la sensatesa i de la raó. Mori la intel·ligència! Visca el pensament medieval!
Repetim tots a cor: No es neix ni home ni dona, però sí que es neix trans.
