OPINIÓ
Tenim una batalla, bo diverses batalles reals pendents de resolució com ho són legislar per abolir la prostitució i els ventres de lloguer.
S’està desviant de tal manera l’atenció que aquests dos temes, principalment el de l’abolició de la prostitució que ha estat desplaçat del centre del debat polític, un espai en el qual ens va costar molt col·locar-lo. I hem de recordar que són milions les dones que són tractades amb finalitats d’explotació sexual. Són milions les esclaves sexuals que cada dia són explotades per un capitalisme feroç.
I el tema s’ha derivat cap a un altre espai. Vull pensar que la riquesa del feminisme és aqueixa precisament, la riquesa de qüestionar-lo tot i posar-lo tot una mica potes enlaire amb el clar objectiu de la desconstrucció col·lectiva per obrir pas a reflexions diverses.
Desconec els motius que han motivat aqueix desviament i, per tant, la necessitat de continuar treballant individualment i col·lectivament per abolir la prostitució i donar eixides dignes a les dones prostituïdes.
Com diu Rosa Cobo, “la prostitució és en el cor del capitalisme” i urgeix que s’actue contra aqueix capitalisme que segresta, compra i ven dones amb l’únic fi de continuar tenint beneficis sense importar-li deixar a aqueixes dones sense identitat pròpia, i, per tant sense vida pròpia més enllà de donar beneficis
als proxenetes. Dones cada vegada més joves per a servir a un mercat, el de la satisfacció del desig majoritàriament masculí, que les utilitzen com es pot utilitzar qualsevol objecte d’usar i tirar. Que les explota fins a l’extenuació sense importar per a res els mètodes que hagen d’utilitzar per a continuar explotant-les.
Desviar el debat, traure’l del centre de l’agenda política del feminisme és, almenys des del meu punt de vista, fer-li un flanc favor al capitalisme patriarcal que és qui, d’una forma o una altra ens colpeja a totes per ser dones, qui ens assassina, ens maltracta, qüestiona les nostres veus permanentment, ens tracta
com a ciutadanes de segona classe, ens obliga a treballar molt més i en pitjors condicions pagant-nos menys, ens cosifica permanentment i així un llarg etc.
Deixar de parlar de la necessitat d’abolir la prostitució o dels ventres de lloguer és, també deixar de lluitar i deixar soles a tantes i tantes dones que pateixen cada dia i cada nit en les seues carns el pes del patriarcat més ranci i més capitalista. Deixar-les soles i sense veu que, potser és el pitjor de tot.
Silenciades, sense recursos i a la mercè dels seus explotadors. I crec, que el feminisme ha de ser bel·ligerant en la defensa dels drets de totes les dones i xiquetes. I les dones prostituïdes formen part d’aqueix “totes les dones i xiquetes”.
No podem mirar a un altre costat, no podem desviar l’atenció i oblidar-nos d’aquesta terrible realitat que tant mal fa a tantes dones i, per tant, a totes.
No podem desistir de la nostra obstinació d’exigir als governs de tota classe i condició, des dels Ajuntaments fins al de l’Estat que es prenguen mesures per a donar suport a la seua reinserció social que les ajude a eixir d’aqueixa sordidesa que és el món de la prostitució. Mesures per a recolzar-les en la seua reconstrucció social i personal, per al restabliment de la seua salut física i emocional per a començar una nova vida en unes condicions òptimes. I, al mateix temps, mesures que castiguen amb duresa als seus explotadors, als prostituïdors i proxenetes, així com també als captadors i tractants d’aquestes dones.
Desviar l’atenció d’aquest tema, té conseqüències importants en la nostra agenda feminista, ja que ens allunya d’un tema candent que, després de molt de temps i molts esforços, havíem aconseguit col·locar si no en el centre, quasi en el centre de l’agenda política feminista.
Urgeix perquè, almenys per a mi, col·locar-ho de nou en aqueix espai del qual no hauria d’haver eixit. D’això depenen moltes vides de moltes dones i xiquetes de tot el món. En cas contrari li estem fent el joc al patriarcat que, com sabem, és el nostre pitjor enemic.
Debatre sobre altres temes és també important, però sempre que no ens perdem en debats que ens enfronten i divideixen mentre a moltes dones se les mata lentament cada dia mentre se les prostitueix en aqueix estat de nova esclavitud en el qual els proxenetes les mantenen per a poder-les explotar.
Des del meu punt de vista, l’abolició de la prostitució i la no regulació dels ventres de lloguer són dos temes que haurien de copar el centre de l’agenda feminista. I tampoc em vull oblidar de la necessitat d’una correcta educació afectiva sexual per a la nostra gent jove i menuda que porte implícita una visió més igualitària entre dones i homes també en l’espai de les relacions sexuals i íntimes. Sense necessitat de consumir ni pornografia ni molt menys dones.
Espere que les meues paraules no siguen malinterpretades i portades a extrems no desitjats, perquè en els moments que estem no seria ni bo ni desitjable per a res. Només pretenc ajudar a resituar el debat d’aquests temes candents per al feminisme en l’espai de debat que els correspon: El centre de l’agenda política del feminisme. Altres debats sí, però sense restar importància a aquests temes que són
vitals per a tantes i tantes dones i xiquetes.
